La tensió entre els grups parlamentaris que conformen la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos) i el Partit Socialdemòcrata (PS) augmenta arran de les declaracions dels socialdemòcrates sobre la immobilitat del Govern davant el projecte de llei espanyol sobre el frau fiscal. Els presidents dels tres grups parlamentaris de la majoria, Carles Enseñat, per part dels Demòcrates, Ferran Costa, per part dels Liberals, i Carles Naudi, per part de Ciutadans Compromesos (CC), van comparèixer ahir per donar resposta a les «falsedats» que hauria estat manifestant el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere López. Aquestes «falsedats» fan referència a les reunions que s’han mantingut des del Govern i el grup que dona suport al mateix amb tot l’arc parlamentari espanyol amb motiu de l’esmena introduïda per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el projecte de llei sobre el frau fiscal. López va posar en dubte la realització d’aquestes trobades, ja que no s’han fet públiques, la qual cosa ha portat a la majoria a proporcionar tota la informació al respecte.

En primer lloc, Naudi va començar explicant que «s’ha volgut treballar de forma discreta, fent l’andorrà, per aconseguir un millor resultat més enllà de buscar fotos i crear polèmica», referint-se a les declaracions de López. Aleshores, van explicar amb tot detall les reunions que han mantingut des del 5 de febrer, i que encara mantenen, amb les autoritats espanyoles i amb tots els grups parlamentaris que conformen el Congrés dels Diputats espanyol. Tot va començar quan es va aprovar a l’octubre el projecte de llei per la part espanyola. En aquest moment l’ambaixador a Madrid, Vicenç Mateu, i la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, es posen en contacte per la possible afectació de la llei al Principat. De forma coordinada es comença a treballar en una resposta en forma de reunions amb la ministra d’Afers Exteriors i la ministra d’Hisenda espanyoles, entre altres autoritats. En aquestes reunions, segons van explicar els presidents, es va tenir com a principal objectiu explicar la realitat d’Andorra en termes de fiscalitat i els esforços que s’han realitzat pels «governs de tots els colors que ha tingut el país» des que es va començar la tasca d’homologar fiscalment Andorra, com va explicar Enseñat. Després de la declaració d’Unides Podem, el 2 de febrer, es comença a treballar en una série de trobades amb els grups parlamentaris espanyols per a fer «pedagogia», com va manifestar Naudi. D’aquesta iniciativa s’hauria informat i convidat als altres grups parlamentaris del Consell General, entre els quals el PS, però els socialdemòcrates haurien optat per «la via unilateral i solitària». Entre les reunions que han tingut lloc els presidents van voler destacar la realitzada amb ERC, ja que va ser qui va presentar l’esmena número 165 en la Comissió d’Hisenda referent a una aclariment sobre que els territoris inclosos com a paradisos fiscals siguin aquells amb «un nivell impositiu efectiu considerablement inferior». Els republicans creien que «considerablement» deixava molt marge a la interpretació i, per aquest motiu, van presentar l’esmena, però en cap cas ho van fer pensant en el Principat, com va explicar Costa arran de les reunions amb el partit català. A més va afegir que tenen un compromís amb ERC per tal que el nostre país no sigui considerat com a paradís fiscal i, de fet, «els equips tècnics d’ERC estan analitzant les possibilitats perquè l’esmena no arribi a afectar a Andorra», va manifestar Costa, i per tant van voler tranquil·litzar a la ciutadania al respecte.

El president del Grup Parlamentari Demòcrata va voler acabar expressant el seu descontentament per com havien succeït les trobades del PS amb alguns partits espanyols i va voler indicar que, en la seva opinió, «López ha anat a Madrid a explicar que si és cap de Govern s’equipararà fiscalment amb Espanya». Aquesta afirmació té la seva causa en què, segons Enseñat, si el president del grup parlamentari del PS hagués anat a explicar l’homologació fiscal d’Andorra «hauria d’haver demanat informació a alguna institució del que s’ha fet durant els darrers cinc anys en aquesta qüestió, i no ha estat així».