Fa tot just un any que el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, informava del primer cas positiu en coronavirus detectat al Principat. Es tractava d’un noi resident de 20 anys que havia viatjat a Milà i va tornar amb indicis de grip, coincidents amb els de la Covid-19. Però, en pujar-li la febre i davant l’alerta arreu d’Europa –i especialment a Itàlia– va trucar els serveis mèdics i va ser traslladat a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, concretament, a la segona planta que és quina es va establir per aïllar aquests malalts. Benazet va comparèixer juntament amb la metgessa internista del SAAS Odile Sarroca per confirmar el cas després que, tal com va detallar el mateix, arribessin els resultats de les anàlisis enviades a Majadahonda, a Madrid.

No era la primera vegada que el ministre donava la cara amb motiu de la Covid, i és que a mesura que va anar creixent la incidència al voltant, Benazet va ser cada cop més requerit a l’espai públic, tant per part dels mitjans com de la mateixa ciutadania. Feia tan sols uns dies, en el marc de la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, també va fer acte de presència acompanyat de la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, i del ministre Portaveu, Eric Jover. De fet, va ser amb aquest darrer que acabarien establint el tàndem informatiu del Govern a partir d’aquell moment i que pràcticament es manté 365 dies després, juntament amb les exposicions del cap de Govern, Xavier Espot, en els moments més delicats. I és curiós com resulta de sorprenent veure les imatges d’aquestes rodes de premsa, on els compareixents, ni mantenien la distància de seguretat ni portaven mascareta. Val a dir també, que en aquella intervenció, el titular de Salut va fer unes declaracions que ara serien impensables: «No es recomana l’ús de mascaretes per a la població en general, sinó només pels possibles casos de sospita o confirmats i professionals sanitaris».

Abans d’aquest primer positiu, ja hi havia hagut diverses sospites: la d’un turista xinès a principis de febrer, la d’una dona que havia viatjat a la Xina, la d’una jove resident que havia estat a Milà… I igualment, els dies posteriors al primer confirmat, si bé aleshores, la majoria d’alertes eren per persones que havien estat en zones perilloses. El jove va rebre l’alta el 8 de març, després d’haver passat una malaltia lleugera.

Creixement exponencial

A partir d’aquest moment, les restriccions van començar a intensificar-se, amb el punt favorable de poder actuar amb previsió pel fet de poder observar el que succeïa als països de l’entorn. Entre les més significatives, s’hi van trobar la decisió de disputar a porta tancada el partit del 15 del març del MoraBanc; però també cal fer esment del tancament just l’endemà dels centres escolars del país; o que, per primera vegada des de 1993, no se celebrés el Dia de la Constitució el 14 de març. I certament, l’escalada va ser molt ràpida, i el dia 16 de març de 2020 es va dur a terme la compareixença televisada de Xavier Espot, que ho canviaria tot: a partir del dimecres 18, s’aturava el país. «Andorra només ens té a nosaltres», va dir Espot, en un moment que el concepte de la corresponsabilitat començava a prendre força. Des d’aquest punt, el que fins aleshores es considerava una crisi sanitària també va adquirir un caràcter econòmic.

Així, mentre l’Executiu preparava la primera llei òmnibus de mesures urgents per fer front a la Covid, Salut engegava la maquinària per proveir el país del material necessari per enfrontar la pandèmia. Després d’haver pràcticament buidat les reserves de paper higiènic de tot el Principat, la ciutadania va començar a pensar en les mascaretes, aquell element que de moment es reservava pels casos sospitosos. D’aquesta manera, quan ja se superava la cinquantena de contagiats, Benazet reconeixia des de casa seva, aïllat per precaució per ser contacte d’un positiu, sentir-se també neguitós per la no arribada de les mascaretes. Va ser arran d’aquesta tardança que a Andorra es van alçar centenars de cosidors de mascaretes casolanes, primer no recomanades i després molt demandades. 

En certa manera, les aparicions des del seu domicili del ministre de Salut van ajudar a distendre la ciutadania, i especialment la dels gats Barry i Aima, que van lluir-se en alguna de les connexions per Skype. I si es parla d’imatges simpàtiques, també cal fer menció dels agents de Circulació d’Escaldes-Engordany ballant el Baby Shark. Més enllà d’aquest parèntesi, el malson del coronavirus era ja una dura realitat, i el 21 de març es va cobrar la seva primera víctima mortal: un home de 88 anys amb patologies prèvies a les que el coronavirus va resultar fatal. 

Decisions vitals

Tornant a la qüestió econòmica, el Consell General va votar favorablement al text de mesures urgents del Govern a la sessió del 23 de març, on s’articulava per primera vegada els anomenats ERTOs, i el 25 s’activava el programa de crèdits tous per a les empreses.

Per tancar el fatídic mes de març, Andorra va rebre suport humà des de Cuba, gràcies a la prop de 40 professionals del sector sanitari que van desplaçar-se per donar suport a un sistema sanitari debilitat per l’allau d’ingressos, i especialment, per les infeccions de gran part dels seus treballadors; això sense deixar de banda l’acarnissament del virus amb els centres sociosanitaris. I és que, si una cosa ha quedat demostrada amb el temps, és que els casos que van fer més mal van ser aquells que no es veien, altrament anomenats com a asimptomàtics.

Una de les accions que va fer destacar Andorra arreu va ser la posada en marxa d’un cribratge poblacional massiu, celebrat en dues tandes diferents durant el mes de maig. Aquesta informació va ajudar a comprendre la presència d’aquests malalts silenciosos i en general, l’expansió incontrolada que havia tingut el virus. Tot això va desenvolupar-se quan al Principat, la gent ja podia tornar a sortir tímidament al carrer, amb aquell sistema altern segons el número d’habitatge que va portar maldecaps a més d’un, però que, en definitiva, significava molt. A poc a poc, també es van anar ampliant progressivament els sectors econòmics i establiments que podien reincorporar-se a l’activitat, entre els quals els infants, que van fer un petit retorn a les aules a principi de juny. Una prova pilot que va ajudar a configurar la tornada definitiva al setembre.

Però, malgrat els ajuts i sistemes per intentar pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia, l’atur es va disparar al país i va assolir xifres històriques: 1.761 demandants de feina al juny (un creixement del 41%) i més de 800 sol·licituds d’ajut econòmic. Sigui com sigui, el coronavirus va entrar en una fase de contracció absoluta a l’estiu fins al punt d’assolir els zero casos actius durant uns dies al juliol. Els següents contagis es van passar a considerar segona onada, que finalment va esdevenir la tercera després de les festes nadalenques. Una segona etapa de la malaltia on els contagis han estat molt més elevats, però que les mesures i coneixement de la malaltia, sense oblidar «la capacitat diagnòstica» que sempre posa en relleu el ministre, han ajudat que sigui menys fatídica. Entre aquestes mesures, s’hi troba la decisió de tancar els bars el 7 d’octubre o la recomanació del teletreball a final de mes. Un seguit d’accions per mirar de frenar una expansió que creixia irremeiablement, tant a Andorra com arreu d’Europa, i que va culminar novament amb el tancament de les fronteres, que a excepció de Nadal i els petits permisos de França, encara avui resten desertes.

Vacunes: inici de la fi

A principis de desembre, el Govern va confirmar que les estacions d’esquí restarien tancades, i no va ser fins al gener que es va permetre l’accés a pistes, únicament als residents del Principat. Aquest fet ha marcat l’inici de l’any 2021, l’any que tothom esperava amb delit per oblidar un 2020 negre. No obstant això, un canvi de data no suposa deixar enrere la malaltia, però sí que ha portat un fet importantíssim per a la lluita contra la malaltia: l’arrencada de la vacunació el dia 20 de gener. I és que, malgrat que encara quedin molts mesos de 2021 al davant, és clar que els termes Pfizer, Moderna, Covax, AstraZeneca, vaccí, i altres, estaran entre els més utilitzats.

Per acabar, podem recuperar les declaracions d’ahir del ministre de salut: «Després d’un any de lluita constant i diària, ens sembla que això que feia un any ens feia por, encara ha estat més gran. Estem tots amb la determinació de seguir lluitant, perquè veig clarament una llum i un horitzó: a l’estiu, una gran proporció de la ciutadania estarà vacunada; i a la tardor i l’hivern, podrem fer una vida normal, viatjant amb precaució i només amb algun malalt, no tan greu». Però, abans d’arribar a aquest anhelat respir, Benazet va demanar el darrer esforç: «Hi ha fatiga pandèmica, però que això no ens faci aixecar el peu de l’accelerador i reprendre les relacions socials sense esperar aquests pocs mesos de lluita que queden». I, si el ministre demana paciència, haurem de mantenir-la pel bé d’un final d’any més bo que el darrer.