David Canoves Martínez, més conegut com a TheGrefg, visita EL PERIÒDIC i concedeix la seva entrevista més sincera. El youtuber, proper i carismàtic, parla obertament i sense embuts dels motius que el van portar a residir a Andorra, de com ha viscut la polèmica arribada d’El Rubius al Principat, del que va sentir al batre el rècord de 2,5 milions de visualitzacions a Twitch per la presentació del seu Skin al Fortnite, de les seves relacions personals i de quina opinió té vers alguns temes d’actualitat, que de ben segur no deixaran indiferent ningú. Amb les idees clares i sense complexes mostra a un TheGrefg en estat pur.

–El seu nom de veritat és David Canoves Martínez. Per què TheGrefg? Té algun significat?
–M’encantaria donar una resposta súper sofisticada i una història increïble sobre el meu nom, però la veritat és que no significa absolutament res, és inclús una mica complicat, perquè porta una f i una g al final, que confonen molt a l’hora de pronunciar-lo. Té a veure amb el primer nom que em va generar una de les meves primeres consoles de manera aleatòria, me’l vaig quedar per jugar des de ben petit i vaig obrir el meu canal de YouTube i les xarxes socials amb aquest pseudònim. És fruit de la casualitat i totalment aleatori.

–Per què un murcià tria Andorra per viure?
–Per motius fiscals, per qüestions econòmiques. Amb 18 anys em vaig traslladar al Principat i a dia d’avui, anys després, el que em manté aquí són altres raons, que no esperava trobar com poden ser la seguretat, la tranquil·litat, la gent que he conegut, estic molt a gust amb ells,  sempre dic que si en algun moment els impostos entre Espanya i Andorra s’igualessin, jo em quedaria a Andorra, no sé quant temps, però bastants anys, perquè estic còmode amb la vida que tinc i soc molt feliç.

–El tema de la fiscalitat el diu clarament i sense tabús... 
–Entenc que depenen de la moralitat de cadascú, pugui molestar o pugui estar d’acord, però crec que a aquestes alçades, el que no s’ha de fer és amargar-se o mentir, perquè penso que la gent d’alguna manera agraeix aquesta sinceritat i prefereixo dir les coses tal com són a intentar ocultar-ho o ser més hipòcrita. 

–Com porta les critiques que s’han fet als youtubers des d’Espanya, arran de l’arribada d’El Rubius al Principat?
–Jo considerava que el debat estava superat o potser més suavitzat, però al venir el youtuber número u d’Espanya, tot s’ha fet una bola de neu i ha tornat a esclatar, cosa que no m’esperava. Penso que des d’Espanya s’ha comès l’error d’ entrar en una discussió moral al plantejar si està bé o estar malament, que és quelcom totalment respectable, el que passa és que és una decisió legal, depèn de cadascú, de la seva moralitat. No perdem de vista que al final s’està opinant sobre la vida d’algú, s’està dient que tal persona hauria de residir aquí o allà. Personalment, opino que cadascú ha de viure on vulgui o on pugui, per les causes que siguin, quan un participa de ple en aquest tipus de debats, no s’arriba mai a una veritat absoluta, no s’extreu cap conclusió i l’únic que s’aconsegueix és generar més odi, més crispació, que és el que ha passat. El que he vist en el 95% de mitjans que han parlat sobre aquesta qüestió a Espanya és que han entrat en un àmbit moral, quan crec que el problema s’hauria d’haver analitzat des d’un punt de vista de per què passa això; no només els youtubers marxem, hi ha molta més gent d’altres sectors. La pregunta que s’hauria d’haver posat damunt la taula es: què s’està fent malament? Per què es produeix una fuga cap a altres països fiscalment més avantatjosos? Compensa trobar una solució?, en comptes de generar polèmica i enfrontament, perquè crec que per aquest camí no s’està aportant res positiu, que en definitiva és el que s’ha de buscar.

–Dedueixo per les seves paraules que se senten injustament tractats...
–Tot el que s’ha creat al voltant nostre i tot el que s’ha parlat, em dol una mica dir això, però no ha estat objectiu, malgrat que moltes coses són certes, he notat que s’ha anat a fer mal, a danyar la nostra imatge el màxim possible. Tu posaves la tele i semblava que fóssim delinqüents, que estem fent quelcom il·legal, quan l’únic que estem fent és viure en un lloc i pagar els nostres impostos on tenim la residència. Està molt bé, que donis a conèixer aquesta informació, però s’ha focalitzat en els youtubers, quan hi ha molts més professionals que ho fan i el que no m’ha agradat gens és el to amb el que s’ha fet, criminalitzant-nos i deixant-nos en el pitjor lloc possible, parlant malament de nosaltres per degradar el màxim la nostra imatge.

–Macron recentment ha proposat un repte a dos youtubers molt coneguts a França, Mc Fly i Carlito, perquè facin un vídeo per ensenyar als joves francesos a protegir-se de la Covid i aconseguir 10 milions de visites. A canvi, els concedeix una entrevista amb ell, podent preguntar-li el que vulguin. Si el Govern d’Andorra li oferís a vostè per la conscienciació juvenil del país, acceptaria?
–No, soc feliç de ser aquí, ho dic francament, però anar a fer-li una entrevista al cap de Govern així perquè sí... Jo no soc periodista, em dedico a jugar els meus jocs i ja està, Aquest tipus de contingut no encaixa en el meu canal. Una altra cosa seria que jo fos un youtuber més de lifestyle, però no és el cas.

–Recentment, va batre el rècord mundial de connexions a l’app Twitch amb 2,5 milions de persones seguint en directe la presentació del seu Skin del Fortnite. És conscient que molts quan llegeixin aquesta pregunta ho hauran de fer dues vegades, perquè no tindran ni idea de què parlem? Com ho va viure?
–Perquè la gent es faci una idea, és tal bogeria, això succeeix quan estic presentant quelcom que portava un any dient que anava a mostrar. Jo havia anat anunciant que tindria un Skin en el Fortnite, un dels jocs més jugats a escala mundial i que disposaria d’un personatge dins d’aquest, que és dirà TheGrefg, serà meu i és segurament el meu projecte personal més important en els videojocs. Al mateix temps suposa un cop sobre la taula de la comunitat hispano parlant que tindrà un Skin. El que va passar aquell dia és que les ganes acumulades de veure què feia, que era secret, es van ajuntar en un directe i va entrar tanta gent que va provocar que anessin augmentant les visualitzacions. Normalment puc tenir en un directe habitual de Twitch 30.000 o 50.000 espectadors, si arribo a 60.000 estic fent quelcom molt guai. De 100.000 a 200.000 és una passada, imagina’t! Tinc un comptador que em va sortint tota l’estona, em vaig connectar i ja només començar la sessió hi havia mig milió de persones. Vaig començar el directe, la intenció era estar dues hores escalfant, parlant amb la meva audiència, generant hite, és a dir ganes de veure alguna cosa, i durant aquest temps, van anar entrant mogollón de visites. Jo tenia establert el meu rècord en 660.000 persones i veig que començo arribar a 1.000.000, 2.000.000, fins a 2.500.000, xifres totalment surrealistes. Sincerament, no sé com no va petar la plataforma, a nivell de servidors, perquè amb directes més petits l’hem arribat a col·lapsar, però aquest dia estaven molt preparats, van invertir bastants recursos i vaig assolir aquesta quantitat de viwers, que crec que tindrà que passar bastant temps perquè la tornem a veure.

–Quina relació té amb els seus col·legues de professió, com Willy rex, El Rubius o Logan? Exiteix rivalitat entre vostès?
–Soc un youtuber bastant solitari. He crescut sol professionalment i al final cadascú té el seu grup d’amics, que són amb qui més et portes, en el meu cas és El Escuadrón Salchichón, així ens anomenem i està format per Peter, August, Vicens i jo, vivim els quatre a la mateixa casa i aquests són els meus youtubers de més confiança. Després hi ha altres dels qui també soc amic, però no vivim junts i, per últim, els que només són coneguts. Considero que no existeix cap mal rotllo gran, més enllà de la competitivitat de les xifres en els nostres vídeos i directes, però al marge d’això, hi ha bon ambient i ens respectem bastant dins la nostra professió.

–Es parla de la seva ostentació de cases, cotxes de luxe, roba de marca... Realment porten un nivell de vida tan elevat?
–És una percepció errònia. Molts diuen: «Ostre,s aquests xavals són milionaris». Hi ha youtubers milionaris, és clar que sí, però són el 0,0001 de la gent que es dedica a YouTube. Penses en un youtuber i la imatge que es té és xalet, cotxarro, grans viatges,  però no és així. Evidentment, quan tens diners, t’agrada donar-te certs capritxos i depèn també de cadascú. A mi em pots veure per el carrer amb el meu Fiat Panda, que és el cotxe amb el qual més feliç vaig per Andorra. Tinc un amic que diu el cotxe et porta del punt A al punt B i dona igual com de bo sigui. Personalment, estic molt còmode a la casa on visc, amb els meus amics i l’únic que al final faig al cap del dia, que em puc permetre sempre, és anar a sopar. És el nostre moment de desconnexió, pràcticament anem casi tots els dies i amb això soc feliç. La resta del temps estic a la meva habitació fent vídeos i directes, vaig algun dia esquiar, però no necessito donar-me uns luxes molt exagerats o extravagants. 

–Són ídols per a molts joves que els  segueixen a les xarxes. Li pesa la responsabilitat que això pot suposar?
–Les estadístiques situen el meu target entre els 16 i 24 anys, hi ha de totes les edats, però la major concentració del meu públic està en aquesta franja. He anat agafant consciència al llarg dels anys que al final tens una funció pedagògica bastant important, perquè el que tu dius, les persones que et veuen s’ho prenen molt en serio, fins i tot més en serio del que li pot dir el seu professor, o els seus propis pares. Intento transmetre coses bones i que formin part dels meus valors i del meu estil de vida, perquè un xaval passa hores i hores sol amb tu, veient-te, t’agafa un carinyo, confiança i per això tinc especial cura amb els meus continguts, perquè entenc que em veu molta gent per a qui soc un referent.

–Ha escrit un llibre que es titula Els secrets de YouTube. Ens pot explicar alguns d’aquests secrets? 
–És un llibre molt enfocat a la meva gent, que té curiositat pel que puc dir, però també està pensat per aquells que no entenen molt bé quin és el nostre món, que no comprenen com ens guanyem la vida fent això, que no s’expliquen com generem interès amb la nostra feina i, per tant, intento mostrar en què consisteix el nostre treball, així com exposar altres temes d’interès, que no solem comentar com quants diners es poden guanyar, si lligues més arrel de la fama i els millors consells per ser youtuber, des de la meva experiència a través del meu canal. Estic molt orgullós, ja que va sortir fa dos anys i avui en dia es segueix venent espectacular, anem per la vigèsima edició i m’han vingut inclús molts pares, donant-me les gràcies per fer que el seu fill s’interessi per un llibre, que ha deixat el mòbil, la consola i s’ha entretingut llegint. 

–Arrel d’això que està comentant, em pica la curiositat, vostè té secrets?
–Soc molt obert en el meu Instagram i en la meva vida en general, faig un directe i explico tot el que he fet al llarg del dia i ho comento àmpliament, però òbviament les meves intimitats i coses més personals, les intento guardar, perquè si ho reveles tot de la teva vida, al final sents que estàs exposat al 100% i no deixes res per al misteri. 

–Quina opinió té dels mitjans tradicionals? No son molt partidaris de la comunicació per canals clàssics, per què?
–Crec que caiem pitjor nosaltres als mitjans tradicionals que els mitjans tradicionals a nosaltres. Jo personalment em sento molt còmode en aquesta entrevista que estem fent ara i m’encanta aquesta forma de comunicar, que és més tranquil·la. Al final estem mantenint una conversa i a mi m’agrada, però noto que des dels mitjans tradicionals hi ha cert ressentiment, com que van més a sac contra nosaltres i la meva opinió en general és que tots podem conviure en un clima comunicatiu molt sa. És veritat que la tendència actual és que la gent jove vegi cada vegada més continguts digitals abans que la tele o un diari, però això no vol dir que aquests mitjans hagin de desaparèixer. El resum és que ens tenen una mica de ràbia i al llarg de l’historia no ens han tractat molt bé, sempre ens han abordat com allò nou, des d’ un punt de vista una mica amarg, per això hi ha aquesta rivalitat.  

–Molta gent no veu la seva professió com una feina seriosa, què els diria al respecte?
–Per mi és una feina, perquè em guanyo la vida amb això, perquè tinc gent expectant del que faig, perquè tinc persones contractades que m’ajuden a desenvolupar la meva activitat, per tant, genero llocs de treball.

–Quantes hores li dedica?
–No és poden calcular. Et diria que estic tot el dia treballant, excepte quan dormo, la nostra feina es tan abstracte, que puc fer un directe de tres o quatre hores, però després estic pensant continguts, històries que publicar o el vídeo que vull pujar. Puc estar embolicat tot el dia, perquè no m’ho trec del cap.

–I el que més li agrada de la feina?
–Amb el que més gaudeixo és amb els directes, perquè consisteix en posar-te davant de la càmera, donar-li a iniciar streaming i pura improvisació. Però també m’agrada molt crear vídeos diferents, trencadors i que impactin l’audiència, amb contingut de qualitat, és una de les coses que més m’omple.

–Pot dir quants diners guanya en un any aproximadament?
–Sí, òbviament, però dir directament el sou no ho faré. Puc explicar les vies d’ingressos d’una persona com jo: per una banda, vénen de la publicitat, que es posa tant en els meus vídeos com en els directes. Això està directament relacionat amb la gent que entra i el tràfic que genero, aquesta publicitat la gestionen les plataformes, ells es dediquen a vendre i comercialitzar aquesta visibilitat i a mi em paguen per les visites o espectadors que tinc. Per un altre costat hi ha les marques, que et proposen promocionar o anunciar els seus productes. Per tant, soc autònom i facturo els clients que volen treballar amb mi, o a les plataformes per les que creo continguts.Llavors quedem que, aproximadament, uns dos milions d’euros. Això ho vaig dir a La Resistencia, però potser vaig mentir. 

–Son personatges que estan molt exposats. Té enemics en la seva professió o algú que no li caigui bé?
–Que hi ha gent que em cau malament sí, que hi ha algú a qui m’agradaria dir-li un parell de coses també, però des de el meu punt de vista, quan tu odies algú o li tens molta enveja o molta ràbia, crec que aquest mal d’alguna manera t’envolta a tu també. Al final aquesta energia negativa te la quedes tu. De totes maneres, no hi ha cap persona que realment odiï, intento viure en pau, perquè sinó és mal que et fas a tu mateix.

–Què opina de l’empresonament del raper Pablo Hasel i els aldarulls que s’estan produint arrel d’aquesta qüestió? 
–Penso que tots opinem d’aquests temes en la intimitat i amb el nostre cercle de més confiança, però intento no ficar-me en assumptes polèmics, al marge de la qüestió dels youtubers, perquè és una cosa que m’afecta directament. Sobre Pablo, si soc sincer, no estic prou informat com per opinar.

–Llavors no té prou informació sobre que la gent per defensar una determinada postura hagi de destrossar mitja ciutat...
–Sí que és veritat que una part de mi pensa que a vegades per canviar coses s’han de fer accions que impactin, però mai diré que destrossar una ciutat o fer determinades bogeries sigui la via més correcta. 

–Està plenament integrat a Andorra? Què pensa de la societat andorrana?
–Estic molt a gust, deixant de banda el català que no el parlo encara molt bé, vaja no el parlo. L’ estic aprenent, a poc a poc, per la resta quan vaig venir aquí la gent em va tractar súper bé, son molt simpàtics, és un lloc molt tranquil i segur i avui en dia és on vull viure.

–Com és la seva vida social? Surt amb amics, té alguna afició o només jugua al Fortnite?
–Quan acabo de fer els directes, del que tinc ganes és de sortir a fer esport, m’encanta la bici, l’ snow,  anar a la muntanya, estar amb la meva xicota. 

–Té parella?
–Sí, des de fa dos anys, és valenciana, també es dedica això i em diu que l’ajudi. Faig el que puc, però jo ja tinc prou amb les meves coses, així que li dic que s’espavili i aprengui com he anat fent jo.

–Quins són els seus projectes de futur?
–Al marge del que públicament faig, tinc empreses; en algunes aporto i d’altres són simplement inversions, però el meu pla de futur és poder seguir dedicant-me al que faig ara, perquè és el que em fa més feliç. Porto des de la meva adolescència fent-ho, ho tinc molt arrelat, per mi seria un xoc molt gran de sobte no poder compartir les meves coses.