Quan fa poc més d’un any de l’entrada en vigor del nou Reglament de la qualificació de l’eficiència energètica en l’edificació , el Govern ha registrat més de 1.700 certificats. La gran majoria d’aquests es correspon a etiquetes d’unitats immobiliàries individuals, i en menor mesura, completes.

Tal com van exposar des de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, de l’anàlisi de les qualificacions presentades fins a la data «se’n deriva la necessitat d’un esforç notable per actualitzar el parc immobiliari en l’assoliment dels estàndards d’eficiència energètica actuals». I és que, observant la base actual de les etiquetes, pel que fa al consum energètic –essent A el valor d’estalvi energètic i G el de la ineficiència energètica–, es pot veure que el gruix més important de qualificacions es troben entre el valor C i D, amb 263 i 244 certificats respectivament. També és destacable que, als punts extrems, només se’n veuen 19 del volum A, mentre que a la G en són 164. Així mateix, utilitzant la mateixa escala sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), també es pot comprovar que els valors més freqüents són els mitjans, si bé en aquest cas el més repetit és el B amb 267. I novament, als extrems, és més freqüent el d’altes emissions (124) que el de les baixes (52).

En aquest sentit, des del departament també es va posar en relleu que «el programa Renova centra els esforços en la millora del parc immobiliari d’Andorra, i en particular, a millorar les prestacions energètiques dels edificis i la implantació de les energies renovables en l’àmbit de la producció de calor i d’energia elèctrica». Per això, van recordar que els ajuts directes que concedeixen per aquesta tipologia d’actuació «poden assolir fins el 40% del cost dels treballs associats», essent un incentiu considerable per tal d’implementar les millores necessàries al respecte.

Satisfets amb el sistema

En qualsevol cas, des de la mateixa oficina van informar que valoren «molt positivament la implantació de la qualificació com a eina per a la presa de decisions de tots els usuaris», pel fet que un dels pilars del nou model energètic d’Andorra que recull la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) correspon al rol actiu de l’usuari i la protecció del consumidor. També cal recordar que el reglament de qualificació energètica dels habitatges establia l’obligatorietat de disposar d’aquesta documentació a partir del gener del 2020 en les vendes de béns immobles, i s’extendrà a les transaccions de lloguer a partir del gener del 2023. De fet, l’establiment de l’obligatorietat va impulsar el tràmit, segons va declarar el director de l’Oficina de l’Energia, Carles Miquel, en una entrevista amb EL PERIÒDIC.

Finalment, des del departament també es va compartir que «en el marc de la simplificació i la digitalització de l’administració, s’ha posat a disposició de tots els tècnics competents una aplicació que permet el registre telemàtic de les qualificacions», i apunten que l’eina «ha millorat considerablement l’eficiència del procediment administratiu, reduint pràcticament a l’instant els temps de resposta de l’administració». Així, del total de 1.708 qualificacions registrades, 1.461 s’han fet en format tradicional i 247 corresponen a tràmits digitals.