La presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa M. Cortés, va declarar ahir pel matí durant una hora a la Batllia mentre a l’entrada de l’edifici li donaven suport unes 16 persones. Portaven cartells on es podia llegir «sense els drets de les dones, els drets no són humans» i samarretes amb la cita d’Emma Goldman: «requereix menys esforç intel·lectual el condemnar que el pensar». La dirigent va afirmar: «continuem obertes al diàleg, així es com s’avança en els drets d’un país».
Coincidint en el temps amb la detenció a Espanya de Pablo Hasél, l’andorrana va donar recolzament al mateix i va establir un paral·lelisme entre les dues situacions. Va mencionar que amb el raper lleidatà comparteix, lamentablement, «escenaris socials» i «estats que volen callar-nos i fer-nos càstigs adoctrinadors». 
Cortés va comparèixer a la Seu de la justícia per les acusacions de la Fiscalia, a instància del Govern, de difamació i atemptat contra el prestigi de les institucions, després de que, l’octubre de 2019, assistís a la quarta sessió periòdica d’Andorra davant el comitè de les Nacions Unides per a la l’eliminació de la discriminació de les dones (Cedaw), i presentés la situació de la protecció de les dones i les nenes i l’impacte nociu de la prohibició total de l’avortament a Andorra. 
Al voltant de les 12.17 hores, la presidenta d’Stop Violències sortia de la Batllia i declarava «no és a mi que han citat a declarar, el món ens mira, i en el moment que ratifiquem tractats internacionals els draps bruts ja no es renten a casa, ara ja és un tema internacional». Un argument que va sustentat pel suport rebut des de l’inici del procés per diverses entitats internacionals, com l’Organització Mundial contra la Tortura, Front Line Defenders, la Federació Internacional de Drets Humans i, aquest dimarts passat, d’Amnistia Internacional.
Per un altre costat, Cortés, va lamentar «l’assetjament judicial patit des del 2019» i va insistir en «l’arxivament» de la causa oberta contra ella i en «no utilitzar el Codi Penal per restringir la llibertat d’expressió, que despenalitzin la difamació i esmenin els articles que restringeixen les llibertats públiques». Cal afegir que les advocades de Cortés no van voler pronunciar-se a la sortida del tribunal, ja que la causa segueix el seu curs i es troba en instrucció.
Finalment, l’activista, va dir sentir-se «legitimada, protegida i recolzada» internacionalment, tant per les institucions com pel món feminista sencer que «va interpel·lar al nostre Govern, al cap de Govern i a les institucions, reclamant que es retirin els càrrecs contra ella» . 
El cap de Govern, Xavier Espot, en va fer la rèplica a les 12.35 hores destacant que el Govern no havia presentat càrrecs contra l’activista,  sinó que l’Executiu va fer saber a la Fiscalia quines eren les declaracions de Cortés davant de l’ONU. A més, el cap de Govern va ser qüestionat a SER Catalunya sobre el comunicat d’Amnistia Internacional que demanava la retirada dels càrrecs contra Cortés. Espot va argumentar que a Andorra la separació de poders és real i que va ser la Fiscalia qui va encausar-la. I, per tant, «que el Govern no ha de dir ni fer res en aquesta qüestió», va concloure.