El grup parlamentari Terceravia + Unió Laurediana + Independents va presentar ahir un recurs directe d’inconstitucionalitat per la modificació de la lleis de Seguretat Pública i Sanitat, amb el suport dels dos consellers generals socialdemòcrates Susanna Vela i Carles Sánchez. Segons va exposar el president del Grup Parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, «el nostre grup tenia indicis d’inconstitucionalitat en aquestes lleis, i complint els terminis rigurosament, hem interposat aquest recurs d’inconstitucionalitat», i va afegir que «el missatge que vull passar és que, sigui quin sigui el resultat d’aquesta sentència, tothom sortirà reforçat i guanyant». «Nosaltres ja vam plantejar al ple del Consell General els nostres dubtes entorn de la constitucionalitat o no d’alguns dels articles aquesta llei, i avui, presentem aquest recurs al Tribunal Constitucional, ja que aquest és l’únic que els pot resoldre, en ser el garant de la Constitució», va apuntar Pintat.

Durant la sessió del passat 23 de desembre, el Grup Parlamentari de Terceravia va ser l’únic que va votar en contra de la modificació de la llei, i el seu president va declarar que «es preveu desplegar mesures que només es poden aprovar sota la Llei d’Estat d’Alarma i Emergència», i també «per què es vol fer ara ràpid i malament quan es podia haver fet abans i bé, si es disposava dels mecanismes?». Per aquest motiu, va considerar que «la Consitució només preveu una via per limitar drets, i és la via de declaració d’estat d’alarma i d’emergència. La vam votar justament per situacions com les que estem vivint, però no es vol aplicar».

Però per presentar el recurs, els quatre consellers del grup de Terceravia no eren suficients, i van demanar suport per afegir les dues signatures que els mancaven a la resta de grups. Aquest ajut ha arribat de la mà del Partit Socialdemòcrata (PS), que va decidir sumar les firmes de Susanna Vela i Carles Sánchez. Segons va manifestar Vela, «durant la sessió del Consell, quan Terceravia va defensar el seu vot, va manifestar els dubtes de constitucionalitat que té el text, i demana el suport de dos consellers per poder tirar endavant un recurs d’inconstitucionalitat; i després de la reflexió, el Grup Parlamentari vam decidir donar aquest suport». No obstant això, i tal com va argumentar Sánchez, «per nosaltres, això és interessant per l’orientació dels legisladors i dels governants, perquè el Tribunal Constitucional és l’entitat que pot interpretar la Constitució en aquest sentit». D’aquesta manera, Sánchez va ser un símil del gest amb un experiment científic: «Terceravia aporta la matèria i la hipòtesi; el TC aporta les anàlisis respecte de la matèria; i nosaltres el que fem és propiciar un laboratori perquè aquest examen es dugui a terme».

Així mateix, els consellers socialdemòcrates van negar que la voluntat d’aquesta participació tingués un rerefons polític enfront de la majoria, recordant que «ens vam alinear precisament a la majoria en aquesta matèria», com va dir el conseller. «Vam creure que el text donava suficients garanties i vam donar el vot favorable a aquestes lleis», va destacar Vela.

D’aquesta manera, Pintat va agrair el suport dels socialdemòcrates assegurant que «el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha demostrat generositat, cordialitat parlamentària i respecte cap als grups més petits», i va afegir que «amb aquest gest també demostren el seu sentit d’Estat». A més, el conseller va considerar que «aquest recurs no va en contra de ningú; el que s’està fent és crear jurisprudència al voltant dels drets fonamentals, i per tant, donar seguretat jurídica a la ciutadania».

És a dir, els signataris del recurs són: Oliver Alis, Joan Carles Camp, Carine Montaner, Josep Pintat, Susanna Vela i Carles Sánchez. I entrant al detall de l’escrit, el grup parlamentari ha interposat un recurs directe als apartats 3, 6 i 7 de l’Article 1, els quals modifiquen la Llei qualificada de seguretat pública; els apartats 2 i 3 de l’Article 2, els quals modifiquen la Llei general de sanitat; i una consideració especial a la disposició final primera de la Llei 19/2020, la qual fa referència a la Llei dels agents de circulació comunals.