L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i Drets continuen la croada jurídica per saber què va passar amb «l’extorsió i liquidació» de BPA i les intervencions que hi van tenir el govern espanyol de l’expresident Mariano Rajoy i el govern andorrà amb Toni Martí al capdavant. Ahir al matí van presentar davant la jutgessa d’instrucció especialitzada, que des del passat 8 d’octubre del 2020 s’ha fet càrrec del cas, una petició perquè emeti les comissions rogatòries necessàries i sigui la mateixa batlle d’instrucció qui personalment es desplaci a l’Audiència Nacional de Madrid per prendre’ls declaració, amb intervenció de les acusacions.

Per agilitzar els tràmits, l’IDHA i Drets van afirmar haver dut a terme «les diligències d’investigació de les adreces actuals dels querellats, després de deixar la política o jubilar-se, per lliurarles a la Batllia». A banda de les declaracions com a investigats de l’expresident Rajoy, els exministres espanyols d’Hisenda Cristóbal Montoro i d’Interior, Jorge Fernández Díaz, l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez –que recentment ha fet pública una carta exculpant-se dels fets– i l’exdirector de la Policia Ignacio Cosidó –que continua en política com a assessor del president de la comunitat autònoma de Castella i Lleó–, a l’escrit les entitats també demanen que es torni a prendre declaració al comissari jubilat i exdirector Adjunt Operatiu (DAO) Eugenio Pino –que no va ser localitzat en la primera comissió rogatòria que es va trametre–, i a Bonifacio Díez Sevillano, inspector de la Policia espanyola –que havia marxat com agregat de l’ambaixada espanyola a Mèxic quan va arribar la seva CRI–. A més, s’insisteix a tornar a demanar que les autoritats espanyoles aixequin la immunitat diplomàtica del policia espanyol Celestino Barroso, «que va ser qui va mantenir els primers contactes a Andorra amb els responsables de BPA. De moment, el tenen protegit», afirmen l’IDHA i Drets.

Així mateix, el comunicat recorda que fa sis mesos que la Batllia va admetre a tràmit l’ampliació de la querella de l’IDHA i de l’entitat de juristes Drets contra l’excúpula d’Interior «per haver ordenat a la policia patriòtica que coaccionés i extorsionés els responsables de BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol, amb l’amenaça del tancament tant del banc andorrà (BPA) com de la seva filial espanyola (Banco Madrid). Amenaça que es va complir amb el tancament de les dues entitats bancàries». I afegeix: «Atesa la gravetat dels fets, el batlle va acordar enviar la causa a la secció penal especialitzada perquè acordés les diligències d’investigació pertinents contra els querellats, per tal de depurar-ne responsabilitats penals i també civils–de les que en podria ser responsable l’Estat espanyol perquè tots actuaven en el seu nom–».

Cal destacar que el passat 8 d’octubre, la batlle Stéphanie García García va admetre la causa rebuda en tots els seus extrems i va ordenar iniciar diligències d’investigació. Així, actualment, s’investiga l’expresident Rajoy i els seus exministres Montoro i Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents: per l’enviament d’informació «falsa» al FinCEN americà, perquè «emetés una Notice en contra de la BPA, que va precipitar la seva intervenció i liquidació, per tal d’aconseguir aquests comptes». Tanmateix, a Rajoy i Montoro se’ls acusa d’un delicte contra els òrgans constitucionals –un dels meus greus del codi penal andorrà– per haver intimidat el cap de de Govern i els ministres amb els quals es varen reunir en la visita oficial que varen fer al Principat el 8 de gener del 2015, per tal «que intervinguessin i liquidessin BPA, d’acord amb aquesta informació que rebrien dels Estats Units». I pels delictes de coaccions, d’amenaces, d’extorsió i de xantatge, d’investiga l’exministre Fernández Díaz i els seus subordinats com a superiors dels agents policials que varen actuar sobre el terreny.

L’IDHA i Drets van posar de manifest que en cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals se’ls investiga, l’Estat espanyol, de manera subsidiària, s’haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d’aquests delictes. És a dir, als ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel; a BPA com a entitat; i a les institucions andorranes, en aquest cas el Govern, a banda dels polítics independentistes catalans.