PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Dolsa compara el comú amb una dictadura i Mortés amb Maduro

Els retrets sorgeixen per la prohibició de donar al conseller les gravacions de les sessions

Per Lídia López

El conseller de X’Ordino, Enric Dolsa, instants abans d’arrencar el Consell de Comú d’ahir.
El conseller de X’Ordino, Enric Dolsa, instants abans d’arrencar el Consell de Comú d’ahir. | El Periòdic

El Consell de Comú d’Ordino d’ahir va estar marcat per una picabaralla entre el conseller de X’Ordino, Enric Dolsa, i el cònsol major, Josep Àngel Mortés. El motiu de la disputa va ser la gravació de les sessions, que fins ara s’oferia al conseller de l’oposició en finalitzar cada reunió, però que a partir d’ara se li neguen, motiu pel qual, Dolsa va criticar la decisió per «manca de transparència».

Tal com va exposar el mateix representant de X’Ordino, en finalitzar cada sessió del Consell de Comú d’Ordino, el departament de comunicació de la corporació facilitava una còpia de l’enregistrament que l’equip desava en una memòria USB del conseller, i que aquest posteriorment feia arribar als seus electors. «Podria entendre la decisió si jo esbiaixés i manipulés la sessió, però aquesta no és la veritat. Vostè sap que es grava, es comprimeix i es passa als electors. Ningú queda bé o malament, és una gravació literal i una exposició ben natural pels electors, i perquè puguin saber què es fa al comú», va assegurar Dolsa, que també va afegir que «vostè em va dir que això no es pot fer, és a dir, que és il·legal. I no entenc que això ho digui algú que ha estat en una institució superior com el Consell General que no només és grava, sinó que també s’emet en directe i queda a disposició de tothom en una pàgina web pública». Per tot, el conseller de l’oposició va declarar que «no puc entendre aquesta por que té el comú, aquesta obsessió per amagar informació pública».

En aquest sentit, Mortés va retreure a Dolsa que «jo no vaig dir que fos una qüestió d’il·legalitat, el que jo vaig dir és que les gravacions són una eina de treball intern per facilitar la transcripció de les actes, i de fet, pot venir aquí a escoltar-les quan vulgui», a la vegada que també va considerar que «les actes es pengen a la web del comú  i tothom hi pot accedir, o sigui que hi ha transparència total». A més, també va retreure al conseller de X’Ordino que «no ve a les comissions, així que si vol buscar excuses, endavant, però si vol treballar de forma oberta, sap que jo sempre l’he atès». De fet, el cònsol va instar a Dolsa a «seure per trobar la manera d’arribar al màxim de ciutadans i aconseguir la millor fórmula per gravar i compartir les sessions», considerant que «la Covid ha canviat moltíssim la comunicació i hem d’estudiar com ho podem fer». I, en declaracions als mitjans, va destacar que «la gent tampoc venia als Consells de Comú abans de les restriccions per la pandèmia».

Però aquestes explicacions no van convèncer al conseller de X’Ordino, que va titllar Mortés de «cònsol Maduro» perquè «amaga la informació» i pel fet que «aquesta decisió no consta a les actes de les juntes de govern, així que entenc que és així per nassos i perquè vostè és el cònsol». «El Comú d’Ordino està sota dictadura», va sentenciar. 

El cònsol major va respondre a aquestes acusacions apuntant que Dolsa «té una especialitat: tergiversar», i va reiterar que «jo això li he dit cara a cara, i en cap moment he dit que fos il·legal, es basa en les ordinacions de funcionament del comú». «El problema és que es pensa que la resta fa com vostè», li va etzibar.

Però, lluny de rendir-se en les seves intencions, el conseller de X’Ordino va assegurar, en declaracions davant dels mitjans, que «hauré de trobar una altra via per fer aquest enregistrament. Entenc que ell no vol que se sàpiga exactament com passen les coses i per això s’ha negat a retirar aquesta prohibició, però jo passo tota la informació perquè la gent la pugui tenir i valorar».

Una seixantena més de pisos

En relació amb les altres qüestions tractades a la sessió d’ahir, Mortés va explicar que hi ha 57 pisos que aviat entraran al mercat. S’hi va referir davant de la pregunta de Dolsa sobre la decisió de no afegir-se a la reducció del percentatge de cessió obligatòria en sòl consolidat del 5 al 0%. Així, va exposar que hi ha dos motius principals que justifiquen la decisió: que la remuneració per a les llicències d’obra –juntament amb les transferències del Govern– suposen les dues fonts principals d’ingressos del comú; i que no consideraven que fos «una necessitat a Ordino». «Es pot mirar el tema sobre si són assequible, perquè els immobles que s’afegeixen són a preu de mercat, però si és per aquest motiu i parlem de pisos socials, és competència del Govern», va apuntar el cònsol.

Així mateix, Dolsa també va voler mostrar novament el seu desacord per la decisió de no revisar el nombre de consellers comunals i ampliar-los de 10 a 12, afirmant que «els partits podrien tenir una millor representació». En aquest sentit, Mortés va apuntar que «considerem que 10 consellers són suficients per gestionar el Comú d’Ordino», a la vegada que va argumentar que «es podrien repartir igualment de forma desigual en funció del resultat electoral».

Per la seva banda, la consellera de Movem Ordino, Sandra Tudó, va preguntar pel recompte d’hores dels treballadors de la corporació, i en especial, pels Agents de Circulació. En aquest sentit, el conseller de Gestió i Desenvolupament Humà, Xavier Herver, va reconèixer que el problema pel cúmul d’hores es devia a dos motius: la manca d’agents a la parròquia i l’excés de treball derivat de la pandèmia. «Crec que els recursos no s’estan gestionant de forma correcta», va valorar Tudó, que va apuntar a dues situacions que compliquen la seva resolució: que les condicions de la parròquia no són tan còmodes com la d’altres; i que el salari és més baix. «És un servei molt mancomunat a totes les parròquies, així que potser també s’hauria de valorar unificar els salaris», va proposar la consellera.

Així mateix, Tudó també va qüestionar la despesa del comú per les festes de Nadal, explicant que la xifra que havia aconseguit sumava una inversió de 45.000 euros. «Potser, en el moment actual, no hauríem d’haver fet aquesta despesa i hauríem d’haver valorat altres coses que necessitàvem», va considerar. A més, es va mostrar especialment crítica per un contracte a una empresa per valor de 13.000 euros, exposant que «s’hauria d’haver adjudicat per concurs públic», i també que «s’ha demanat tres pressupostos a l’atzar, però això no vol dir necessàriament el més econòmic, i em sembla una manera de treballar perillosa».

La sessió corresponia a la tradicional dels arrendaments dels cortons a la parròquia, que finalment, van quedar deserts. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT