Fa 25 anys, concretament a la tarda del 8 de febrer de 1996, a Arinsal es va produir l’allau més gran de la història d’Andorra. Va recórrer 1.200 metres arribant fins al fons de la vall i va remuntar 200 metres el pendent oposat. La neu va assolir una velocitat de 80 metres per segon i va devastar 18 hectàrees de bosc i va causar importants danys en vuit edificis de la zona, la qual cosa va provocar que 322 persones perdessin  les seves propietats.
En referència a la destrucció generada per l’allau, Aina Margalès, geòloga i investigadora del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Cenma) va comentar que «va ser una allau molt destructiva perquè  hi havia més d’un metre de neu acumulada en poques hores» i va afegir que «va ser la més gran que hauria pogut ser».
Sobre les possibles explicacions per les quals es va produir, Margalès comentava que «el motiu que es produís l’allau probablement va ser per la configuració del terreny, que era molt favorable, sumat a la direcció en el qual bufava el vent. Va passar una situació meteorològica extraordinària i sempre que tenim una situació així els fenòmens associats també són extraordinaris».
La investigadora del Cenma va afirmar que la situació en l’actualitat està molt més controlada que en aquell moment i va explicar que aquella desgràcia «va marcar un abans i un després en la gestió del risc d’allaus. En aquell moment es van adonar que era un perill real i, per tant, es van començar a establir protocols en l’àmbit del control de nevades i es van començar a construir obres de defensa a les zones on habitualment si pot acumular molta neu, de manera que aquesta neu no pugui desencadenar allaus».
En aquest sentit, Margalès creu que una allau d’aquestes característiques és «molt difícil» que torni a succeir gràcies al treball que és realitzar diàriament per controlar aquest risc.