El Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) està preocupat perquè augura que el contex actual deixarà molts treballadors sense feina. Tal com va explicar a EL PERIÒDIC el seu secretari general, Guillem Fornieles, «a mi em preocupa que tard o d’hora, molts empresaris hauran d’acomiadar treballadors, i aquests treballadors no cobraran el subsidi de desocupació, perquè el Govern, si no ets pobre d’ofici, no et dona ni un euro». En aquest sentit, Fornieles va reclamar que «aquest país, respecte dels treballadors, no és igual a la resta de països», posant en relleu «mai s’ha volgut que quan un treballador era acomiadat de la seva feina sense causa justificada, cobrés un subsidi de desocupació adient al nivell de vida que hi ha en aquest país». Així, el secretari general del SAT va considerar que «com a molt, s’han vist obligats a donar 600 euros de caritat perquè la gent no surti al carrer a demanar almoina».

I per exemplificar les males condicions de la classe treballadora, Fornieles va recordar la situació viscuda pels temporers. «A la primera onada ja vam denunciar que els treballadors temporers, de cop, es van trobar sense treballar a les pistes i penjats. Però ara ha estat pitjor, perquè van venir aquí confiant en un contracte i s’han trobat que han de demanar aliments a la Creu Roja i a Càritas», va exposar, a la vegada que va afegir que «l’Estat ha ajudat el mínim, i ara l’únic que poden fer és marxar quan puguin i sense haver guanyat res».

Així mateix, Fornieles va denunciar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, assegurant que «no han apujat els sous al nivell de vida del país, no hi ha una equivalència». En aquest sentit, el secretari general del SAT va recordar que «hi ha un vaivé continu dels treballadors als llocs de feina que és perjudicial per a les seves economies», fent referència al moviment constant de llocs de feina de certes persones que, a més, «generen dades falses sobre la quantitat d’aturats al país». «Fins fa un any, sempre es comptabilitzaven uns 600 aturats, però no es tenia en compte que la gent perd el treball, n’agafa un altre, el torna a perdre, en troba un altre...» va destacar, a la vegada que va recordar que «el Govern només compta els aturats registrats a la bossa de treball aquesta que es van inventar, però l’única institució que sap realment la quantitat d’aturats que hi ha al país és la CASS».

En definitiva, Fornieles va considerar que «als altres països, els treballadors tenen assegurades una sèrie de cobertures per dret. En canvi, aquí perds el dret a la sanitat gratuïta al cap de tres mesos de no estar cotitzant».

Un país sense fons

Entrant al detall del context actual, el secretari general del SAT va compartir un element que, al seu parer, és molt important: «El deute públic d’aquest país és molt alt, fins al punt que ni ells mateixos ho volen dir per no espantar-se». «Anys enrere, els comuns van destinar gran part dels recursos econòmics provinents dels impostos a favor dels ciutadans fent rotondes, carreteres, túnels… I ho van gastar tot. Per això, l’Estat no té erari públic, no hi ha una reserva», va compartir Fornieles, que també va recriminar que «les grans fortunes tenen els diners fora i no contribueixen amb els impostos. I parlo de patriotes, però quina mena de patriotes!»

Per tot plegat, el secretari general del SAT va qüestionar-se: «Què es necessita ara? Aquesta nova gent que ve per no pagar impostos al seu país d’origen, i això ens defineix com a paradís fiscal», afegint que «jo em pregunto: la Unió Europea pot permetre això?». En aquest sentit, Fornieles va reclamar que «al Govern, si hotels, bars o restaurants, fan fallida, no li importa; li interessa que no els hi passi als bancs, companyies d’assegurances, especuladors de lloguers...».

I vinculat a aquests sectors, el secretari general va recordar una trobada anys enrere on «de cop i volta, el Govern va anunciar que la crisi ja s’havia acabat». Aquesta afirmació, sumada al fet que «el lobby de l’especulació immobiliària és molt potent en aquest país», fan que Fornieles no vegi possible que l’Executiu prengui mesures sobre els preus del mercat del lloguer. «Abans que diguessin que s’havia acabat la crisi, hauria pogut pensar que era possible, però ara descarto que ho toquin. És una qüestió de poders econòmics, i rebaixar els lloguers seria una revolució».

En definitiva, Fornieles va lamentar que a Andorra, els treballadors no tinguin representitivitat ni puguin optar a negociacions vinculants, destacant que «molts treballadors no estan contents pero no poden protestar perquè, si ho fan, estan al carrer immediatament gràcies a l’opció de l’acomiadament no causal». I per aquest motiu, va criticar que «Andorra és un país pobre en mans de rics, que se l’han fet seu des de fa dècades i no el volen deixar anar», i va afegir que «la seva forma de governar és: deixeu-nos fer a nosaltres i no us hi fiqueu perquè ja sabem el que fem. I això és terrible perquè és una tirania encoberta; estem perduts».