L'Auditori Nacional reobrirà al juny amb els sistemes de seguretat al dia
- El ministeri avisa que té una programació preparada, però que depèn del pressupost
ORDINO
- Últim concert de Cap d'Any de l'OSV a l'Auditori, al gener passat Foto: ANA / N. M.
L'Auditori Nacional tanca les portes, es posa en tractament i no reobrirà les portes fins al juny: sis mesos de silenci que s'afegiran a la crònica inactivitat a què l'equipament s'havia vist reduït les últimes temporades. Però fins i tot això podria canviar a mig termini: segons el ministeri de Cultura, l'Àrea d'acció cultural ha dissenyat una programació estable per al pròxim curs que recuperaria la que moltes llunes enrere acostumava a acollir l'Auditori. Els més vells del lloc recordaran encara el pas per Ordino de patums com ara Joaquín Sabina, Cesarea Evora i Manolo García. Poca broma. Però això era a la prehistòria. El ministeri ens posa ara el caramel a la boca, i també la bena a la ferida: aquesta prometedora programació estable depèn, és clar, que s'aprovi (o no) el pressupost del 2011, ara en tràmit parlamentari i que ni reformistes ni Andorra pel Canvi semblen tenir, la veritat, gaire coll avall.
L'únic cert, de moment, és el lífting de les instal·laicons, que començarà el 10 de gener. Tècnicament, es tracta d'adequar l'Auditori a la normativa vigent en matèria de seguretat. Ja ho va advertir la ministra de Cultura, Susanna Vela, al febrer: Els últims anys [liberals, s'entèn] no s'hi havien fet obres de manteniment, i ens el vam trobar deixar de la mà de Déu». La intervenció compta amb un pressupost de 235.000 euros, i consistirà, diu el ministeri a «ignifugar l'edifici, terres, parets, tapisseries, cortines d'evacuació i mobiliari». També s'estendrà el sistema de detecció d'incendis a tots els recintes de l'Auditori, s'instal·laran extintors al llarg del recorregut d'evacuació, i es substituirà la pesada porta giratòria d'entrada per una de nova que permetrà una més ràpida evacuació. Altres obres menors consistiran en el sanejament, retolació i protecció dels quadres elèctrics i, ja a l'exterior de les instal·lacions, es repararà el paviment de l'entrada, actualment deteriorat, i s'arreglaran les pendents, origen de les acumulacions d'aigua, filtracions i gelades que acaben provocant esquerdes en el sòl. Finalment, es reformarà el lavabo de minusvàlids i s'instal·laran dutxes als camerinos. La veritat, el part mèdic del malalt genera una certa inquietud –¡sembla que fins ara alguns punts dels recorreguts d'evacuació no disposaven d'extintors!– alhora que sorpresa: ¿com pot ser que els camerinos d'un Auditori nacional no tinguessin dutxes? Ja que hi som, el lífting es podria completar amb la creació de la la figura d'un director o gerent, i amb l'activació d'una vegada la pàgina web, en construcció des del plistocè, més o menys.
Per a més informació consulti l'edició en paper.