La qüestió de l’ADN caní segueix provocant desavinences entre les administracions i els propietaris de gossos. En una reunió celebrada ahir entre el cònsol menor d’Andorra la Vella, David Astrié, i el portaveu del grup Taxa 0, Jaume Vilamajó, que agrupa els propietaris crítics amb la nova taxa de tinença de gossos, es va tornar a demostrar la discrepància al voltant d’aquesta prova i el grup va fer una nova demanda: que sigui el Govern qui pagui els 18 euros per la tasca dels veterinaris en relació amb l’extracció per l’ADN caní. 

Amb l’entrada d’aquest any, s’iniciava un període de vuit mesos durant els quals, els sis comuns que finalment han impulsat el genotipatge caní –tots excepte el d’Escaldes-Engordany– es feien càrrec del cost íntegre de la prova. Aquesta campanya s’ha endarrerit amb el temps, ja que segons va explicar Vilamajó, encara no hi ha totes les eines per desenvolupar les proves i registrar les dades. I a més, també ha inclòs lletra petita: si bé els comuns signants pagaran els 28,50 euros del cost de l’extracció i analítica de la sang, la tarifa per la tasca dels veterinaris, quantificada en 18 euros, haurà d’anar a càrrec dels amos. Això ha suposat un gerro d’aigua freda als propietaris més crítics, que recriminen que de cop i volta s’activin aquests dos elements que suposen un cost econòmic en un context de «situació econòmica molt delicada a Andorra». 

De fet, tal com va traslladar Astrié a Vilamajó, i que van ratificar fonts comunals, les corporacions recorden que aquest procediment forma part d’un reglament del Govern que obliga el genotipatge dels gossos a partir del 2022, amb l’objectiu de tenir actualitzat el cens caní del país. Per això, Vilamajó és rotund: «si és el Govern qui vol tenir controlat l’ADN dels gossos per no tenir problemes en el cens, i els comuns ja paguen els 28,50 euros de l’extracció, els 18 de la feina del veterinari que sigui el Govern qui els pagui, perquè és al seu benefici». 

A més a més, tenint en compte que ja ha passat un mes sencer del 2021 sense que s’hagi pogut fer cap prova d’ADN, el col·lectiu de propietaris reclama que es prolongui proporcionalment la campanya de gratuïtat dels comuns. «Si això es posa en marxa al febrer, al març o a l’abril, que comptin els vuit mesos a partir d’aleshores», va considerar el portaveu.

Una taxa finalista

En relació amb la recaptació corresponent als 25 euros de la taxa de tinença de gossos, el cònsol menor d’Andorra la Vella va traslladar a Vilamajó que es destinarà a finançar «qüestions relacionades amb els gossos», és a dir, que «la taxa serà finalista». 

El portaveu de Taxa 0 va compartir que l’intercanvi en relació amb l’ús d’aquests diners va ser «molt positiu», perquè els van confirmar la voluntat d’invertir en els gossos a la parròquia. Així, segons Vilamajó, la corporació s’ha compromès a convertir el parc situat a Gil Torres en una àrea d’esbarjo pels gossos un cop finalitzi la pandèmia del coronavirus. A més, també els van traslladar la intenció de destinar els diners excedents de la taxa a implementar accions a favor dels cans, com pot ser mitjançant donatius a la gossera o col·laborant amb el rescat d’animals perduts. Així mateix, també es van mostrar oberts a ajudar a fer front a l’impost a les persones amb dificultats econòmiques mitjançant l’Àrea Social del comú.

Gossos perillosos

Finalment, sobre la formació que el Govern vol posar en marxa per tenir gossos perillosos, Vilamajó es va mostrar favorable a afegir aquest requisit de cara a les pròximes adopcions d’aquestes races de gossos, recordant que de fet, és un element que ja es desenvolupa arreu d’Europa. No obstant això, el portaveu va demanar més especificitat a l’Executiu per tal que aclareixi si els propietaris que ja tenen un animal d’aquestes característiques han de dur a terme la formació perquè «tants canvis de cop estan fent que els propietaris estiguem farts i inquiets».