Naturlandia estrenarà una nova imatge a partir de la pròxima primavera. Així ho va anunciar ahir el director del parc, Xabier Ajona, durant la reunió de poble que el comú de Sant Julià de Lòria va oganitzar per fer balanç amb la ciutadania del primer any de mandat del nou equip comunal i per informar dels projectes que s’impulsaran aquest any. Segons va comentar Ajona, la idea és impulsar una refundació de Naturlandia «com a centre d’activitats» els 365 dies de l’any que faci possible que el parc sigui «un atractiu turístic del país». Aquesta reformulació demana una millor «definició de l’oferta», començant per crear «una nova marca que expressarà molt millor on estem»; enfocar la cota 1.600 «a activitats recolzades en les instal·lacions mecàniques ja existents», i recuperar l’autenticitat d’un entorn de muntanya a la cota 2.000, que estigui enfocat «en generar experiències autèntiques de natura i muntanya», en el qual es defineixin itineraris de mountain bike, trekking, o altres «tematitzats al voltant de la cultura de les nostres valls».

Tot plegat amb una nova oferta gastronòmica i la possibilitat d’oferir als visitants «petites alternatives d’allotjament experiencial» acompanyades d’una «petjada de carboni neutra». Ajona també va manifestar que «no aspirem a ser un complement més», sinó que «volem que hi hagi gent que vingui a Andorra per què hi ha Naturlandia i volem generar un producte de diversos dies».
El canvi de rumb de Naturlandia ja es va iniciar a principis de juny, tot just a la sortida del confinament. El director del parc va explicar que, durant els mesos d’estiu, els resultats han estat positius «i vam aconseguir percebre quins eren els canvis» que calia fer i «vam adaptar l’oferta al client per donar un millor servei i una millor experiència». Entre els elements als quals se’ls pot treure més rendiment, Ajona va destacar l’alberg situat a la cota 1.600 i el treball que cal fer per reintroduir el parc i Camprabassa «en els fòrums de decisió del país».

Respecte d’un possible tancament de Naturlandia a conseqüència de les xifres econòmiques negatives, Ajona va recordar que ja es va impulsar un informe sobre l’estat actual de les finances de la societat i, com a conclusió, se’n va extreure que «per a les finances comunals, podria ser pitjor el tancament que intentar tirar endavant el projecte». És per això que «nosaltres seguim treballant amb l’objectiu de tirar endavant el projecte i ser un pol dinamitzador de la parròquia».

La nova imatge i marca del parc quedarà recollida en un pla director de viabilitat que, per ser una realitat, haurà de ser aprovat pel consell d’administració de Camprabassa.

Un llop mort

Ajona també es va voler avançar a possibles preguntes de la ciutadania en relació amb l’aparició d’un llop mort a Naturlandia. «Estem molt decebuts amb el que ha passat», va dir, alhora que va assegurar que el pla de definició del parc també inclourà un apartat per «relocalitzar els animals salvatges, sobretot els depredadors». Segons Ajona, durant aquest temps «hem treballat amb associacions i ONGs» i, a falta d’aclarir les causes i els dies que fa de la mort de l’animal, «es prendran les mesures i decisions que s’hagin de prendre». En aquest sentit, el cònsol major lauredià, Josep Majoral, va posar en relleu que el Cos de Banders es va endur l’animal per tal de practicar-li una necròpsia i descobrir així les causes de la mort. S’espera que els resultats de l’informe estiguin enllestits al llarg de la setmana vinent, però el que està clar és que, «si hi hagués hagut una negligència, des de la societat es prendran les mesures escaients».

Projectes per al 2021

Al llarg de la reunió, Majoral també va presentar a la ciutadania els principals projectes que estan previstos que s'impulsin aquest any. Alguns d'ells, que s'havien d'engegar el 2020, s'han hagut d'ajornar a aquest any a conseqüència de les dificultats que ha imposat la crisi sanitària. Així, entre les principals apostes del comú hi ha la d'esdevenir una parròquia referent en el món de la sostenibilitat. Per donar un primer pas en aquest sentit, la corporació ja va treure a concurs públic la coberta del Centre cultural i de congressos lauredià "perquè algú inverteixi amb un petit parc fotovoltaic d'uns 20kW", mentre que l'administració afavoriria a generar "una oportunitat de negoci" i Sant Julià es podria convertir en una parròquia capdavantera.

D'altra banda, tal com ja es fa fer públic a la darrera reunió de cònsols, la vila laurediana també persegueix aconseguir el logotip de la Unesco com a ciutat creativa; la creació d'un nou espai públic situat a la zona de Rocacorba amb l'objectiu d'eliminar la inundabilitat de l'avinguda Rocafort, guanyar un espai públic i dinamitzar la part alta de la parròquia; obtenir el segell de la biosfera en referència al turisme sostenible, que té com a finalitat entrar "en una xarxa de ciutats" que segueixen uns mateixos estàndards sostenibles; la creació d'un parc verd situat a la zona del nou vial, i el nou parc infantil a la zona del Camp de Perot, un projecte que per primera vegada estarà definit per la ciutadania.

Tot i les propostes esmentades, Majoral va destacar fer de Sant Julià una parròquia universitària com "el projecte més ambiciós i complicat". Fins al moment, a part de l'UdA, la parròquia compta amb la Universitat Carlemany, l'Europea i també amb l'escola d'aviació (des de principis d'any). Precisament, durant el mes de febrer, Sant Julià acollirà un centenar de pilots que estudiaran en aquest darrer centre educatiu. Així mateix, va anunciar que la setmana passada una universitat espanyola (no han transcendit més detalls) es va posar en contacte amb el comú per instal·lar-se a la parròquia en un futur pròxim.

És per tot això que el cònsol va defensar que "Sant Julià necessita una residència universitària per fer créixer les universitats instal·lades" i promocionar també l'arribada de noves. Aquesta residència, a més, també té com a finalitat que la vila pugui esdevenir un campus universitari, que estigui format, a més, per negocis comercials i de restauració.

En relació amb l'exercici d'enguany, el conseller de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, va retreure a la majoria que es va fer el pressupost "de manera unilateral". Des de la minoria es creu que el comú ha de comptar amb uns "comptes flexibles" i, per assolir-ho, "caldrà un replantejament de les prioritats". A més, Cairat va asseguar que és important "fer una anàlisi acurada de l'impacte de la Covid a la parròquia" no només fent una valoració tenint en compte les altes i les baixes registrades de les empreses. Desperta Laurèdia també vol que "el comú actuï de manera proactiva amb el Govern per trobar una solució al Quart de Fontaneda, que tenen dificultats d'accés a causa de l'estat de la carretera".

Balanç del primer any de mandat

Majoral va reconèixer que, durant aquest any, "ens hem trobat amb una situació que ningú s'esperava", ja que la crisi sanitària, les dues esllavissades a les carreteres secundàries i l'esllavissada de la Portalada "ens va fer treballar de manera diferent amb unes condicions no massa òptimes". Tot i això, va apuntar que ha estat un primer any de mandat "positiu" quant als projectes "que hem pogut anar tirant endavant", posant com a exemple la reforma dels contenidors, l'accés directe al centre del poble des de la carretera de Nagol, accions socials com l'hort solidari en benefici de Càritas Parroquial i les famílies més necessitades, i altres ajudes a nivell econòmic com el descompte de 500 euros en el pagament dels Tributs a aquells empresaris que demostrin pèrdues l'any anterior i també el fraccionament d'aquest pagament fins a 12 quotes.

En aquest punt, Cairat també va lamentar que no es tingués en compte a la minoria en l'elaboració del pressupost de l'any anterior, ni tampoc "es va tenir en compte els impactes de la Covid". També va assenyalar que "vam demanar reduir entre un 25% i un 30% l'aportació a Camprabassa per racionalitzar els recursos públics i fer altres inversions necessàries a la parròquia"; va tornar a incidir en el necessari tancament del parc d'animals de Naturlandia i retornar el Prat de Conangle al poble, i va destacar la "proactivitat" mostrada per la formació que representa durant el temps que porten al comú.

Entre les preguntes més repetides entre el públic, destaca els dubtes i neguits en relació amb la viabilitat de Naturlandia, el problema de velocitat que continua havent a l'avinguda Francesc Cairat tot i la instal·lació dels radars psicològics, el lliscament que provoquen algunes voreres o la creació de nous canals de comunicació i la potenciació dels ja existents.