L’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA) participa al projecte Piragua per avaluar la situació dels recursos hídrics del Principat en el context actual de canvi climàtic. Aquest estudi, plantejat en el marc del programa europeu de cooperació territorial Poctefa, té una durada de quatre anys (2018-2021) i involucra una trentena d’investigadors de nou grups de recerca d’Andorra, Espanya i França. A Andorra la finalitat de l’OBSA és donar pautes per millorar la capacitat del país per combatre els efectes del canvi climàtic en el cicle hidrològic i donar suport a l’aplicació de noves formes de gestionar l’aigua a curt, mig i llarg termini sense perdre de vista el seu entorn. Per això aquest estudi s’alinea amb l’estratègia de cooperació transfronterera de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC). A Andorra el responsable del projecte és Marc Pons, director de l’OBSA, però qui ens explica les seves particularitats és Oriol Travesset, un dels investigadors de l’equip de recerca andorrà.

Andorra és un país que per les seves característiques orogràfiques ha de tenir molt present els efectes del canvi climàtic pel que fa a tots els seus recursos naturals: «Andorra és un país de muntanyes, identificades com a zones molt sensibles pel que fa al canvi climàtic», explica Oriol Travesset, que no obstant això entén la importància que l’estudi sigui col·lectiu: «El cicle hidrològic dels Pirineus cal abordar-lo de manera transfronterera ja que no existeix una coincidència entre les fronteres administratives i els límits hidrogràfics». Conscient d’això, l’OBSA va decidir participar en el projecte Piragua que estudia els efectes que té el canvi climàtic en els recursos hídrics dels Pirineus. L’investigador puntualitza l’origen del nom: «L’acrònim Piragua sorgeix del joc de paraules Pirineus i Aigua. Al mateix temps neix de la unió de dues grans línies de treball. D’una banda, la del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) centrada en les aigües superficials, i de l’altra, el BRGM (Bureau de Recherches Géologiques et Minières) i l’IGME (Instituto Geológico y Minero de España) focalitzada en les aigües subterrànies». Es tracta, per tant, d’una investigació que implementa accions enfocades en tres objectius: 1) caracteritzar els recursos hídrics superficials i subterranis dels Pirineus i la seva evolució recent, així com avaluar els recursos hídrics futurs a partir de projeccions de canvi climàtics i dels usos futurs de l’aigua; 2) quantificar l’impacte sobre els recursos hídrics superficials i subterranis de les principals activitats econòmiques en el territori pirinenc i opcions d’adaptabilitat, i 3) promoure el coneixement dels efectes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics i la seva gestió entre la població, així com la col·laboració amb els agents responsables de la gestió de l’aigua del territori.

A Andorra l’estudi ha tingut en compte la realitat muntanyenca del territori i s’ha centrat en perfilar els usos actuals i futurs dels recursos hídrics tenint en compte diferents escenaris socioeconòmics i el context de canvi climàtic. Com explica Travesset «la modelització es realitza mitjançant l’eina WEAP (Water Evaluation and Planning System) i s’alimenta d’escenaris socioeconòmics i de canvi climàtic, juntament amb els seus possibles impactes (variació i/o disminució dels recursos hídrics, increment de l’evapotranspiració, major necessitat de neu de cultiu, increment de població, etc.). A més, el model té en compte els diferents usos de l’aigua (domèstic, turístic, energètic)». 

A Andorra el sector turístic és fonamental per a l’economia del país i un dels que més recursos hídrics consumeix. En aquest sentit aquesta particularitat podria arribar a tensar la situació en el futur. D’altra banda, segons confirma Travesset «el nexe existent entre l’aigua i l’energia també és un element clau a tenir en compte a Andorra. Ara per ara, gairebé la totalitat de l’electricitat generada localment és d’origen hidroelèctric i es preveu que el pes d’aquesta font s’incrementi en un futur. La recent Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic estableix com a objectius incrementar la producció elèctrica nacional i que es faci a través d’energies renovables». En aquest sentit, tant el Llibre Blanc de l’Energia com el recent Pla sectorial d’infraestructures energètiques situen l’energia hidroelèctrica com un element clau per assolir els objectius de millora ja que les creixents demandes d’aigua i energia per produir neu de cultiu degut al canvi climàtic necessiten noves actuacions per continuar ser competents i eficients a la vegada que sostenibles. La idea seria, en el cas de l’energia, produir-la en petites centrals hidroelèctriques com la que ja funciona al domini esquiable d’Arcalís.

De moment, el projecte Piragua es troba en la fase de recopilació de dades, però ja es poden avançar alguns resultats. Segons l’investigador de l’OBSA, «en general mostren que els cabals mitjans (q50) dels rius pirinencs van experimentar disminucions significatives en el període 1961-2010. Val a dir que la variabilitat espacial dels resultats és important al llarg dels Pirineus i que en el cas d’Andorra no disposem de sèries històriques suficientment llargues per realitzar aquest tipus d’anàlisi». No obstant això, durant aquest any continuaran recollint dades i està previst que a finals d’any es puguin presentar els resultats definitius que es podran consultar al web de l’estudi de recerca (https://www.opcc-ctp.org/ca/piragua).

El projecte Piragua és una constatació més que el canvi climàtic i els seus efectes ja fa temps que no són una qüestió intangible. Hi ha dades concretes que ens parlen d’una realitat molt dura si no es fan canvis en tots els sectors econòmics i socials. A Europa ja fa anys que es va començar a actuar. En aquest sentit, Oriol Travesset conclou: «Andorra, tot i no pertànyer a la Unió Europea, comparteix bona part de la seva estratègia de lluita i adaptació al canvi climàtic. Des de l’any 2011, és Estat part del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i va participar en l’Acord de París de 2015. En el cas d’Andorra, el projecte Piragua permetrà reduir la incertesa dels possibles impactes, aportar opcions d’adaptació i reduir la vulnerabilitat». En definitiva, totes les mesures que es prenguin ara milloraran la sostenibilitat i resiliència dels sistemes naturals i humans del país en el futur. 

Enquesta sobre canvi climàtic

El 90% de les persones enquestades creuen en el canvi climàtic i pensen que és l'hora d'actuar

En el marc del projecte PIRAGUA, centrat en l’estudi del canvi climàtic i el seu impacte en els recursos hídrics dels Pirineus, l’OBSA va publicar a principis de mes el resultats d’una enquesta que van fer online sota el títol ‘Recurs hídric i estratègies d’adaptació al canvi climàtic’ realitzada durant el mesos d’octubre i novembre de 2020. L’enquesta pretenia captar la percepció de la societat andorrana sobre el canvi climàtic i especialment conèixer la seva voluntat a l’hora d’aplicar mesures d’adaptació. Entre les conclusions més destacades trobem que el 90% dels enquestats creuen en el canvi climàtic; que el 91% desconeix el preu del m3 d’aigua, el 84% la quantitat que n’utilitza a casa i el 61% el que paga en aquest concepte.

D’altra banda, preguntats sobre un hipotètic context d’escassetat d’aigua, els enquestats van considerar que s’hauria de donar prioritat a l’ús domèstic, seguit de l’agricultura, la producció hidroelèctrica, el sector serveis i la producció de neu.