El Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) es mostra preocupat per les dades obtingudes a l’enquesta del Tercer Observatori del 2020 elaborada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) al voltant de l’estat anímic dels enquestats fruit de la situació generada per la pandèmia del coronavirus. En concret, l’estudi va demanar una valoració en una escala de l’1 al 5, entre l’opinió d’estar deprimit i no estar-ho gens, i s’observava que prop del 15% va reconèixer sentir-se molt o força afectat anímicament; el 37,5% va mostrar una opinió mitjana; i el 47% va indicar que li havia influït poc o gens. «La lectura que jo faria, a banda que el 15% clarament té tendència depressiva, és que gairebé la meitat dels enquestats tenen un estat d’ànim decaigut», va apuntar el president del Copsia, Òscar Fernández, fent referència a la resposta mitjana a la pregunta. De fet, és destacable que la suma dels tres resultats inferiors equival gairebé al 53% de les respostes.

D’altra banda, Fernández també va posar en relleu que «entenem que els símptomes que es puguin presentar ara, i com es pot veure amb la descripció que fa l’enquesta del CRES, no és més que una part del problema. Per tant, com que la causa d’aquest problema, que és la pandèmia del coronavirus, encara està present, això no es pot solucionar».

Lupa sobre els sanitaris

Dins de la societat, el Copsia considera els professionals de la sanitat és un dels col·lectius que s’ha vist més afectat per la Covid-19, i que de fet, ho segueix estant. «Ells encara estan al peu del canó, enmig de la tercera onada sumada a l’atenció assistencial del dia a dia; però quan això passi, que la vacuna sigui realment efectiva i puguem recuperar una certa normalitat, probablement serà un col·lectiu molt afectat en l’àmbit de la salut mental», va indicar el president del Copsia.

En aquest sentit, dies enrere, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) va publicar un estudi on es desprenia que gairebé la meitat dels professionals sanitaris d’Espanya va presentar un alt risc de patir trastorns mentals durant la primera onada de la pandèmia, on els principals símptomes eren la depressió (28%), l’ansietat (22,5%), els atacs de pànic (25%), el trastorn d’estrès posttraumàtic (22%) i l’abús de substàncies (6%). A més, també recollia l’estudi Mindcovid, on es va documentar una prevalença alta d’ideació suïcida activa, del 3,5%.

Així, malgrat que aquestes dades no recullin el testimoni i l’experiència viscuda al Principat, el president del Copsia va apuntar que «és cert que les dades no són directament extrapolables, però sí que creiem que és un col·lectiu molt afectat i amb un risc altíssim de patir conseqüències en la salut mental. Llavors, li donem credibilitat al resultat i referma la preocupació que des del primer moment de la pandèmia vam tenir pel sector dels sanitaris». Per això, sobre un hipotètic estudi dut a terme al país, Fernández va considerar que «es donarien resultats similars si bé segurament serien a la baixa perquè l’afectació no ha tingut l’impacte que hi ha hagut a Espanya, en especial per la saturació del sistema de salut, dels hospitals o les UCI», si bé, va destacar que «el grau d’estrès, de pressió i d’ incertesa, que són factors que han tingut en el seu dia a dia de forma permanent, són els mateixos». Per aquest motiu, des del Copsia van insistir que «creiem que l’estudi ha de ser tingut en compte en la població andorrana».

I en vistes de les dades, Fernández també va creure important atendre a aquest sector professional des de la branca de la salut mental. En aquest sentit, el president del Copsia va recordar que «quan vam fer el servei gratuït durant el primer confinament, ja vam fer esment concret que anava especialment indicat per ells», que més endavant va recollir el mateix SAAS amb un servei d’atenció telefònic de l’àrea de salut mental.

D’aquesta manera, el Copsia també creu que s’ha de tenir en consideració als treballadors dels centres sociosanitaris, que igualment, treballen amb una població molt vulnerable a la malaltia i per això, el seu grau d’estrès diari és important. «Pensem que estan en una situació molt similar a la dels metges i infermers perquè també tenen aquesta pressió, i el contacte directe amb un pacient que moltes vegades són els col·lectius més sensibles», va recalcar Fernández. 
Per tot, va considerar important «cuidar un sector que, en definitiva, és el que després han de cuidar de tota la resta».

Així mateix, a través d’una publicació a les xarxes socials, el Copsia també va posar atenció en la salut mental de la gent gran, assegurant que «la manca de contacte amb altres persones està agreujant visiblement l’estat anímic de la població de la tercera edat» i que «a les situacions de soledat i aïllament s’afegeix a més la sensació de vulnerabilitat i de por davant la malaltia, que influencia negativament en les seves emocions». Per això, van demanar mantenir contacte amb els padrins i garantir que tenen una rutina i horaris.