Els propietaris de cans del Principat que formen part del grup en contra de la taxa de tinença de gossos es neguen a fer la prova de genotipatge a les seves mascotes. El portaveu del grup, Jaume Vilamajó, va explicar ahir a EL PERIÒDIC que se senten enganyats pels sis comuns que volen desenvolupar la prova, arran de les publicacions a alguns mitjans del país on s’indicava que els amos haurien de sufragar 18 euros en relació amb l’extracció de la sang de l’animal per determinar l’ADN. Per aquest motiu, si bé els antitaxa s’havien convençut de pagar els 25 euros d’aquesta, sota el pretext que els diners es destinessin directament en benefici dels cans, les darreres informacions han fet esclatar novament el grup, i per això es declaren «en rebel·lió a la taxa i la prova». 

Segons va exposar Vilamajó, a banda del ball de dades econòmiques, hi ha dos elements més que els fan posicionar en contra de fer la prova als seus gossos. En primer lloc, va assegurar que han buscat informació al respecte a indrets on ja s’ha implantat i han arribat a la conclusió que «la prova no és fiable» perquè l’afectació climatològica pot influir a la identificació, i també el fet que la interacció d’altres cans amb els fems poden provocar que es barregin les traces dels animals. A més, també va indicar, en relació amb l’ajut que pot oferir per la cerca d’un animal perdut, que «un gos es belluga molt, i encara que defequi en un lloc, pot trobar-se ben lluny quan s’hagi analitzat». Així mateix, sobre la possibilitat de poder tenir un cens caní al dia, el portaveu de Taxa 0 va reclamar que siguin els veterinaris els que actualitzin les dades al Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat. «Que no busquin excuses per voler fer l’ADN als gossos perquè és un cost inútil».

A més, Vilamajó també va lamentar que, dels quatre comuns que apliquen la taxa de tinença de cans, només Andorra la Vella i la Massana s’han mostrat predisposats a tirar endavant projectes per ells, com seria un parc per gossos, i va retreure les declaracions dels cònsols d’Ordino i Sant Julià de Lòria al respecte. «Han triat un molt mal context per fer aquestes coses. No és el moment de voler fer d’Andorra un Manhattan o un Mònaco», va declarar Vilamajó al·legant la crisi econòmica i social actual per la pandèmia.

Per tot plegat, el grup ha iniciat els tràmits amb Interior i Salut per manifestar-se a la capital per fer veure el seu enuig. En aquest sentit, el portaveu va indicar que esperaran que la situació epidemiològica millori per tal de poder agrupar més de 10 persones, que és el límit vigent.

Astrié defensa l’ADN caní

D’altra banda, durant la roda de premsa desenvolupada ahir des del Comú d’Andorra la Vella, el cònsol menor, David Astrié, va defensar la prova d’ADN caní que impulsaran els comuns –a excepció d’Escaldes-Engordany–, recordant que servirà per «castigar comportaments incívics» i per la cerca de gossos perduts o abandonats. A més, va reconèixer que l’acció també ha servit per «depurar» el registre del qual es disposa i posar-lo al dia.

Astrié també va considerar que la taxa de tinença de cans és «necessària» i «finalista», a banda que va reiterar que es tracta d’un projecte lligat al reglament del Govern que obliga al genotipatge dels animals a partir del gener del 2022. Per últim, el cònsol menor va exposar que com més gran sigui la presa de mostres dels gossos, més gran serà l’èxit, i que si bé s’han fet diverses campanyes de conscienciació al civisme, ara hi haurà «una eina més» per tenir els carrers nets.