La Cambra de Saigs considera acceptable que dels 12.000 expedients tractats l’any 2019, tan sols hi hagi hagut 11 queixes. «Parlant d’estadística, està força bé», va manifestar el president de la cambra, Xavier Granyó, en referència a les dades de l’informe del 2019 que va presentar aquest dilluns el raonador del ciutadà, Marc Vila, en compareixença davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals.
De fet, Granyó va comentar que no arriben ni a una queixa per cada 1.000 expedients tractats en el seu àmbit d’actuació, però admet que no són agradables, i per aquest motiu, des de la cambra volen demanar una reunió amb el raonador del ciutadà perquè «ens doni trasllat de les conclusions a què hagi arribat» i a les causes i motivacions principals de les queixes per «analitzar-les plegats i veure en què es pot millorar a nivell de cambra».
Vila va informar, durant la presentació, que les queixes eren per una manca de proporcionalitat en els percentatges embargats i també pel tracte rebut. Per al raonador, el problema de fons es que la llei dona al saig un excessiu poder per decidir quina és la capacitat econòmica mínima que ha de suportar una persona. Sobre aquestes informacions, Granyó va reiterar, que un cop tinguin les conclusions de la reunió amb el raonador, «si a nivell de cambra hem de fer alguna acció, l’activarem». Tot i així, va defensar que la proporcionalitat els ve marcada per llei i «nosaltres l’executem», i ha afegit que si en algun expedient aquesta proporcionalitat s’ha infringit, hi ha la Batllia per poder-ho denunciar o bé des del ministeri de Justícia i Interior mitjançant l’òrgan disciplinari es poden demanar responsabilitats.
Sobre el fet que gran part de les queixes vagin dirigides a un sol saig, Granyó va declarar que a la cambra tenen un reglament deontològic, però que sí després de la reunió amb Vila, han de prendre alguna acció en aquest sentit, la prendran. De totes maneres, va recordar que el control disciplinari d’un saig no el té la cambra, sinó el ministeri, remarcant que dins la cambra només poden marcar certes directrius o fer propostes internes.