El raonador del ciutadà, Marc Vila, va assegurar que la congelació i la pròrroga dels contractes de lloguer s’hauria de prolongar un o dos anys més «fins que faci falta i les noves mesures que s’estan prenent ofereixin més oferta al mercat». En aquest sentit, Vila va defensar l’habitatge com un dret fonamental bàsic davant la Comissió Legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, en la seva presentació de l’informe relatiu al 2019, any en què l’habitatge va ser una de les problemàtiques més destacades i que va seguir durant el 2020. De fet, va defensar que la congelació del lloguer ha estat una mesura que «ha fet molt bona feina i que ha tingut una repercussió positiva en les persones que es trobaven en aquesta situació». Per aquest motiu, va especificar que no tindria sentit deixar-la ara sense cap alta mesura que reguli el mercat a l’habitatge perquè provocaria de nou especulacions i «que tothom pogués fer pujades del lloguer per sobre del normal».

Vila va recordar que ja havia anunciat que l’ideal seria que aquesta mesura durés cinc anys, ja que «és el termini amb un horitzó plausible perquè funcionin les altres mesures». Fins al moment, ja es porta tres anys amb la mesura i l’idoni seria allargar-la dos anys més, va remarcar el raonador. Durant la presentació de l’informe, Vila va assegurar que l’habitatge continuarà sent el principal problema i per aquest motiu va apostar per la intervenció en els lloguers de l’habitatge i la presència de l’estat com a regulador dels preus. Durant el 2019, el raonador del ciutadà va obrir 151 expedients relacionats amb l’habitatge. La tendència per aquest 2020 ha estat la mateixa, amb 114 informes, va informar Vila, assegurant que si la pròrroga s’acabés el 2021 seria «un drama» per la situació econòmica que tindran moltes famílies en acabar l’any a causa de la pandèmia. De fet, va avançar que l’informe del 2020 estarà centrat en la pandèmia, que ha provocat l’empobriment de moltes famílies. Tot i així, va reconèixer que s’esperava una allau més gran de queixes.
Com a conclusió sobre aquesta problemàtica, Vila va anunciar que cal continuar en aquesta línia fins que hi hagi més pisos al mercat i, per tant, fins que aquest es pugui autoregular sol. Sobre les queixes principals que ha rebut, han estat centrades en les finalitzacions sobtades dels contractes de lloguer, i tot i que la congelació dels augments ha estat efectiva, va indicar que «encara es continuen detectant casos d’abusos». Per tant, considera essencial la taula de l’habitatge, poder disposar de més i millors dades, construir habitatges socials i reconsiderar els barems d’ajuts a l’habitatge. Proporcionalment, un 39% dels expedients eren sobre contractes rescindits, un 32% sobre informació per la llei d’arrendaments, un 21% per l’augment del lloguer i un 8% per l’augment de les despeses.

Cambra del saig

Entre les altres problemàtiques del 2019 hi va continuar figurant el saig amb 11 expedients. En aquest sentit, les queixes venen per «una manca de proporcionalitat en els percentatges embargats» i per queixes pel tracte rebut. A més, Vila va explicar que les queixes es concentren en un sol saig. Per aquest motiu, va exposar que s’hauria de limitar la capacitat d’embargament que tenen els saigs, ja que moltes vegades els ciutadans consideren que el percentatge que se’ls embarga és molt gran. Vila va declarar que el problema de fons és que la llei dona al saig una excessiu poder per decidir quina és la capacitat econòmica mínima que ha de suportar una persona.

Problemes amb la CASS

D’altra banda, durant el 2019 també hi va haver 33 expedients relacionats amb la CASS, principalment pel desacord dels demandants amb els resultats dels controls mèdics de la CASS, amb altes mèdiques considerades prematures. Concretament, hi ha una coexistència d’altes mèdiques donades per la CASS en controvèrsia amb les baixes mèdiques donades pels metges referents. Vila va comentar que hi ha un desacord dels demandants en la negativa de la parapública en l’acceptació del 100% de la cobertura sanitària i amb el tracte rebut per part dels metges en els controls. De fet, Vila va reconèixer que li semblaria correcte que el metge prescriptor tingués paraula amb el tema de les altes mèdiques. Així, Vila també va remarcar que els barems per atorgar prestacions socials són molt ajustats i també que hi ha moltes dificultats per accedir-hi. En aquest sentit, va reconèixer que durant el 2019 hi va haver un col·lapse en les prestacions socials que durant el 2020 s’ha anat solucionant, tot i no ser suficient, segons va informar l’ANA.