• Els vots de l'Alternativa són clau perquè la proposta de la majoria comunal prosperi

La sessió de Consell de Comú d'Ordino d'ahir Foto: ANA / N. M.

El Comú d'Ordino tornarà a tenir 10 consellers, en comptes de 12, a partir del pròxim mandat. Així ho va decidir el Consell de Comú en la tradicional sessió dels Sants Innocents, només amb els vots contraris dels dos consellers independents. Mentre que la majoria comunal va defensar la mesura per «raons purament econòmiques» –bàsicament la situació en què es troben les finances comunals i la voluntat de contenir la despesa, els consellers de l'Alternativa, que també van votar a favor de la proposta, van argumentar el sentit del seu vot adduint que es tracta d'una mesura «temporal», que es pot revisar més endavant si es creu convenient. Ahir mateix, el líder de l'Alternativa, Albert Pujal, va presentar la renúncia al càrrec de conseller per raons de salut i també per facilitar el relleu polític, ja que no serà candidat a la reelecció.

El vot dels consellers de l'Alternativa va ser clau per tirar endavant la proposta, ja que per modificar el nombre de consellers, i segons el que preveu la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, és necessari el vot favorable de dos terços del Consell. De fet, en circumstàncies normals, aquesta proporció correspon exactament al nombre de consellers de la majoria comunal (són 8 de 12). Ara bé, ahir faltava un conseller de l'ACO i, per tant, amb l'abstenció que s'havia plantejat en un primer moment l'Alternativa, la reducció no hauria prosperat.

En qualsevol cas, el grup format per Albert Pujal i Irene Cachafeiro va donar suport a la proposta, ja que es tracta d'una «mesura provisional, que es podrà tornar a modificar quan la situació econòmica estigui sanejada». És més, tenint en compte la població d'Ordino, Pujal va defensar que el nombre ideal de consellers de la corporació comunal «fóra 8».

Això no obstant, el fins ahir conseller de l'Alternativa va reivindicar la modificació de la Llei de règim electoral per garantir una major representació de les minories a les corporacions locals. Segons Pujal, i a tall d'exemple, no és just que Els Verds «tot i tenir molts vots a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, no tinguin representació al Comú».

debat sobre els sous / A l'altre costat, es van quedar sols els dos consellers independents, Gilbert Blasi i Marc Benazet, que van votar en contra de la proposta. Blasi va recordar que, en l'anterior mandat, es va decidir augmentar el nombre de consellers (de 10 a 12) «amb la voluntat de donar veu a la resta de grups».

Després que el cònsol, Ventura Espot, assegurés que la mesura permetrà estalviar més de 100.000 euros en un mandat –corresponent a un sou mensual de 1.000 euros, multiplicat per 2 consellers, 13 pagues i 4 anys–, Blasi va suggerir que es podrien prendre altres mesures amb el mateix objectiu, o sigui, alleugerir les despeses del Comú. En aquest sentit, el conseller de l'oposició va afirmar que, reduint els salaris dels consellers, també es podria arribar a aquestes quantitats. Espot va replicar que «aquesta no és la qüestió» i, fins i tot, va arribar a dir que la mesura proposada per Blasi «no té res a veure» amb el debat. Llavors va afegir que el Comú d'Ordino, dins de la forquilla salarial dels comuns, es va quedar a la banda baixa i va deixar clar que ningú no té un càrrec «pel sou».

Finalment, la reducció del nombre de consellers proposada per la majoria comunal va rebre llum verd, en una sessió de Consell de Comú amb més debat del que és habitual. El mateix Pujal, que ahir s'acomiadava com a conseller, es va mostrar contrari a la inscripció de les places de davant del Comú i de l'església com a béns de titularitat del bisbat d'Urgell, tenint en compte que es tracta d'espais d'ús públic i que l'objectiu ha de ser preservar-los com a tals.

La cònsol menor, Consol Naudí, va explicar que, en aquests moments, aquest bloc cadastral es troba en període d'exposició pública i que, fins ara, només s'han presentat documents que acrediten la propietat per part del bisbat. Això no obstant, Naudí va afirmar que, si cal, se signarà un conveni per garantir l'ús públic de les places.

Per a més informació consulti l'edició en paper.