Aquestes darreres setmanes s’ha viscut un increment molt important dels preus de l’energia elèctrica, especialment a Espanya, que tindrà un impacte directe en la factura de la llum que hauran de satisfer els clients. Això ve donat bàsicament perquè hi ha més demanda i, com l’oferta és la mateixa, s’ha de recórrer a energies més cares com poden ser les centrals de cicle combinat o de carbó, que tenen un cost de posada en marxa i de funcionament molt elevat i que, a més, han de fer front a una factura per les emissions de CO2 més cares que la resta d’energies. A més, es dona la circumstància que en països com França no s’ha pogut fer el manteniment que calia i quan calia de les centrals nuclears arran de la Covid-19 i el seu funcionament s’ha vist afectat. A més a més, perquè es doni la tempesta perfecta, fa poc vent i per exemple a Espanya no es pot recórrer a l’energia eòlica. Així ho va explicar el director general de FEDA, Albert Moles, que detallava que a Andorra, que compra el 80% de l’energia a França i Espanya, aquests moviments no tindran impacte en la factura que pagaran els clients arran de les gestions que es fan des del país.
«Aquests impactes es limiten», explicava Moles, ja que Andorra intenta «gestionar», d’una banda, l’energia que es produeix al país i, de l’altra, la compra del preu de l’energia als països veïns. En aquest darrer apartat, el director general de FEDA recordava que «en els darrers anys s’han signat contractes tant amb França com amb Espanya d’energies renovables» que més enllà de garantir aquest origen net de l’energia també han permès negociar «uns preus tancats a 10 anys», amb la qual cosa es garanteix una tarifa «a llarg termini». A banda d’aquesta garantia sobre els preus, cal recordar que les puntes en els preus de l’energia es donen durant unes hores i llavors el que fa FEDA és activar la central per produir energia «durant tres o quatre hores al migdia i tres o quatre hores a la tarda», depenent de l’aigua de la qual es disposi, ja que cal tenir en compte que a l’hivern també n’hi ha menys.
El que s’aconsegueix és que si la dependència d’Andorra de l’energia que ve de fora és del 80% en aquestes hores de punta es rebaixa al 50% i «d’aquest 50%, el 30% està garantit a preus a llarg termini», més barats. Per tant, «ja només queda comprar entre el 60-70% del 50% als preus més cars». «L’impacte no és el mateix que estar totalment exposat» a aquestes puntes de preus més cars, va concloure Moles.
També va defensar que tota aquesta gestió fa que al final el consumidor no es vegi repercutit com passa a Espanya per aquests increments de preus i que si paga més és perquè hi ha hagut un major consum, un fet que s’està donant aquests dies. També recordava, a més, que FEDA ha optat aquest any per no incrementar el preu de la llum. I va defensar que aquestes polítiques es poden fer a Andorra en contra d’altres mercats «liberalitzats» on «els incentius són tots econòmics».
El director general de FEDA detallava que normalment el cost del megawatt hora se situa en uns 40 o 50 euros i aquests dies en les puntes de preu màxim s’ha arribat als «100-120 euros», un fenomen que ha passat a tot Europa, ja que recordava que per exemple a Anglaterra s’ha arribat a màxims de 1.000 euros. De fet, els preus d’aquests dies ha estat de rècord. I va alertar que «la tendència és que això passi cada cop més», ja que hi ha cada vegada més energies renovables i quan no es donin les condicions per produir-la, per exemple per la manca de vent, si això coincideix amb un pic de demanda els preus aniran a l’alça. En aquest sentit, recordava que les regles del mercat energètic marquen que el preu de la central més cara és el que marca el cost de la llum. Per fer front a aquesta situació, a banda de garantir un bon manteniment de la central de FEDA per permetre que pugui funcionar sempre que sigui necessari, Moles va recordar l’aposta que l’empresa està fent per produir cada vegada més energia a Andorra.
Un objectiu que té, recordava, el vessant d’emetre menys CO2 i, de l’altra de ser més autosuficients i recorda l’aposta per l’energia eòlica i per la cogeneració. A més, amb aquesta última recordava que també es retallava la demanda elèctrica.