El desaparegut Constel·lació Esportiva ha estat protagonista de nou aquesta setmana als mitjans de comunicació, en concret, a Movistar, presentat com «un projecte pioner al país dels Pirineus». La cadena espanyola recorda les fites d’aquest mític club andorrà. El club va guanyar un campionat lliguer i una Copa Constitució i va jugar la Copa de la UEFA contra un rival molt conegut. Més tard, també va ser un cas únic en el futbol andorrà a l’hora de la seva desaparició.

«Volíem muntar una escola de futbol perquè a Andorra no hi havia pràcticament res en aquell moment, però sempre fèiem un pas més», va recordar Toni Ledesma, que va ser el president de l’entitat durant aquells anys. De la intenció de muntar una base, van sortir dos títols oficials del primer equip, que va guanyar la final del torneig del KO a l’FC Encamp per un contundent 6-0 l’any 2000, tempoarada en la qual també es va emportar la lliga, per la qual cosa va obtenir el bitllet per la segona competició continental. El rival, el Rayo Vallecano de Teresa Rivero, club on actualment, juga l’andorrana Tere Morató a la Lliga Iberdrola. Contra l’equip madrileny, les estrelles del Constel·lació van perdre per un global de 16-0 en els dos partits, però aquella experiència marcarà els protagonistes per sempre. Un d’ells va ser l’actual coordinador de la base de l’FC Andorra, Richard Imbernon, que va formar part de les files d’aquest conjunt com a jugador. «Aquell any vam guanyar tots els partits, la competició domèstica i la Copa i vam adquirir el passaport per a anar a Europa», va manifestar Imbernon davant els micròfons de Movistar. Luis Blanco, ara entrenador de l’Atlètic Escaldes, va ser el tècnic en aquelles eliminatòries històriques. «Sempre recordo una frase que els vaig dir: Fins ara hem arribat aquí molt còmodes, però hem de cuidar la nostra imatge», en referència al partit d’anada contra el Rayo, va subratllar el preparador del conjunt escaldenc. «No esperàvem el 0-10 al Comunal», va afegir Imbernon sobre aquest pal dur després d’obtenir el premi europeu. Però el pitjor encara havia d’arribar, i és que després d’aquell partit, el club va acabar desapareixent.

Aquell primer estiu del segle XXI, la Federació Andorrana de Futbol (FAF) va prohibir els dirigents del  Constel·lació competir al campionat nacional durant set temporades . «Va estar molt lleig per part dels altres clubs, que van estar movent tot això els dies que nosaltres vam estar fora», va explicar Blanco. Així doncs, els rivals van assistir a una assemblea per tal de votar l’expulsió del campionat del conjunt andorrà. Els dos motius principals van ser el pagament de salaris, encara que simbòlics, als jugadors, cosa que no estava prohibida però no es feia a la resta de clubs, que només veien la Lliga com un projecte amateur, i per no complir l’acord verbal del repartiment dels diners obtinguts per la recent participació europea amb la resta de clubs. «Els diners es van repartir entre els jugadors per fer una pretemporada com la d’un equip professional. Vam anar a hotels de quatre estrelles, com ha de ser», va donar a conèixer Ledesma, mentre que Blanco va declarar que «el que va fer aquell grup de persones és el que ara s’està fent a la lliga andorrana». «Va ser una excusa per acabar amb un projecte que sobre el terreny de joc era imbatible en aquell moment», va sentenciar Imbernon.

La història del Constel·lació Esportiva va acabar d’aquesta tràgica manera, però els records que deixa van més enllà de l’àmbit esportiu, ja que l’entitat va crear una escola de futbol al Camerun de la mà de Thomas N’Kono, exporter de futbol professional. N’Kono va explicar els dirigents andorrans que allà hi havia molts futbolistes de qualitat, però que no tenien recursos, per la qual cosa es podia ajudar els nens del país africà i després tenir un retorn adquirint els futbolistes ja formats. El club va llogar una casa allà per a ells. «El primer dia ens ho van deixar clar. Volien formar un equip amb jugadors del país per guanyar la competició i després atreure gent del Camerun», va recordar Imbernon. Malauradament, 20 anys després només queda el record de tots aquells projectes que no van continuar en el temps.