u nes 150 persones es van reunir ahir a les 18.30 hores en una cadena humana davant del Palau de Gel de Canillo per intentar evitar el possible tancament de les instal·lacions. La convocatòria va sorgir com una iniciativa ciutadana i va començar a  circular per xarxes socials poc després que es fes públic que el comú canillenc i la part privada no arribessin a un acord per continuar el lloguer del terreny on es situa el complex. Ni el fred ni l’hora van aturar els canillencs, que a les 18.15 hores van començar a acumular-se al voltant de l’edifici. L’ambient era de preocupació i neguit per la incertesa que provoca el futur d’aquesta instal·lació. Sobre les 18:45 hores es va donar el moment àlgid d’afluència, quan es va arribar a la xifra d’unes 150 persones. En aquell instant el assistents van començar a engegar les llums del seus telèfons mòbils per «fer-se veure», com es demanava a la convocatòria. També s’escoltaven càntics com «el Palau no es tanca», demanant que no es tanquin les instal·lacions, als quals se sumaven conductors espontanis que passaven per davant de la concentració que  feien sonar els clàxons del seus vehicles al ritme dels càntics de la multitud. Entre els participants de la cadena es podia trobar de tot, gent gran, famílies i treballadors. Però destacaven especialment molts nens i nenes  de clubs d’esports que es practiquen al complex.  L’entrenador de l’Andorra Hoquei Gel, David Vallecillo, va ser un a de les baules de la cadena humana i afirmava que «la gent de Canillo s’identifica amb el Palau de gel i amb els seus més de 30 anys d’historia». En referència als practicants d’esports sobre gel també lamentava que «perdre el Palau de Gel significa que més de cent jugadors ens quedaríem sense un lloc on entrenar i seria una llàstima». Santi Garcia, un altre assistent a la concentració, declarava que «han tingut molt anys per fer una negociació com deu mana. Crec que el comú s’ha relaxat i han fet una oferta a la baixa». 
Un del participants era un treballador del Palau de Gel, que lamentava que «després de 35 anys i significant el que significa el Palau per a la gent de la parròquia és una llàstima que hagués de tancar d’aquestes maneres». També es mostrava preocupat pel seu futur i el dels seus companys i, en aquest sentit, es referia a «les 30 famílies que depenen del Palau, que venen cada dia a treballar  sense saber si els deixaran entrar o no».
Aquesta protesta ciutadana se suma a les crítiques expressades per l ‘oposició. El líder d’Objectiu Comú, Albert Torres, va acusar el cònsol major, Fransesc Camp, i a la seva formació de gestionar  el comú com «si fos casa seva». També  va posar en relleu que les obligacions de les institucions publiques és complir i fer complir la legislació, per la qual cosa considera «inacceptable» l’actitud de la majoria comunal de negar-se a fer l’entrega  de les claus de les instal·lacions el passat 31 de desembre, quan va acabar el contracte d’arrendament amb Casa Roig, propietària de les instal·lacions. En aquest sentit, afirmava que l’actuació del comú en l’afer del Palau de Gel «genera inseguretat» per a altres propietaris que tenen terrenys arrendats al comú. Judith Salazar, consellera general canillenca del Partit Socialdemòcrata, afirmava en un comunicat que la gestió del comú ha estat «pèssima» per la manca d’anticipació i de visió de futur en la negociació del contracte d’unes instal·lacions d’interès nacional. Per últim, el ministre portaveu, Èric Jover, manifestava ahir que segons ens ha fet saber el comú, les negociacions no estan trencades, «i les respectem. Però valorem que és una infrasestructura única al país i valorem que es pogués mantenir». 

Cabot ressalta el valor de la instal·lació per a Andorra

La consellera comunal en la minoria Dolors Cabot també va assistir  a l’acte, però va voler deixar clar que hi era com a ciutadana preocupada per la continuïtat del complex . La consellera afirmava que «hi ha una demanda ciutadana que reclama que es valori que el Palau de Gel és important pel poble i per Andorra en general». També demanava que «si hi ha-
gués una petita oportunitat  que es pugui tornar a parlar, es posi sobre la taula» En defensa de la continuïtat de les insta·lacions deia que «Canillo perdria molt encant sense l’espai del Palau, a més a més d’unes servituds socials, esportives i econòmiques».  Per últim, va  lamentar que la minoria no esti-gués convidada a  formar part de les negociacions.