Escaldes-Engordany
La pandèmia influeix en la forma de desplaçar-se dels andorrans
Enric Pujal apunta que la Covid-19 ha estat un «accelerador» per buscar solucions a la mobilitat
La Covid-19 ha tingut repercussió en tots els aspectes de la vida de les persones, i entre aquests, també ha influït en la seva forma de desplaçar-se. Concretament, amb la premissa de mantenir la distància d’una banda, sumat a la conscienciació creixent d’anar a una mobilitat més sostenible, el Principat ha vist créixer els usuaris dels vehicles de transport personal com patinets i bicicletes. A més, també hi té un paper important les característiques del trànsit intern del país, marcat per la forta presència habitual de turisme i de vehicles de grans dimensions que donen servei a la construcció.
Segons va apuntar el president de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), Enric Pujal, «el que ara mateix es denomina mobilitat individual és un concepte que ha nascut per allunyar-nos d’altres persones durant el distanciament físic que han recomanat les mesures sanitàries». En aquest sentit, Pujal va exposar que «la Covid-19 no només afectarà la mobilitat del futur» sinó que «en aquests moments, i malgrat la situació, s’està convertint en un accelerador d’idees que busquen solucions immediates als desplaçaments de les persones».
De fet, l’augment de la presència d’aquesta tipologia de vehicles al Principat ja era una realitat abans de la pandèmia, motiu pel qual, la proposta de modificació del Codi de Circulació que el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va presentar al juny ja preveia la incorporació d’un reglament específic per als Vehicles de Mobilitat Personal (VMP). Aquest text ha d’incloure 13 punts que en regulin l’ús, com per exemple la prohibició de conduir begut tant patinets com bicicletes.
D’altra banda, el president de l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA), Carles Sansa, també va considerar que «la tendència va cap al vehicle net», i això ha repercutit en una major adquisició de vehicles elèctrics. Així ho demostra el fet que el Pla Renova d’enguany, amb un pressupost de 500.000 euros, «es va esgotar ràpidament».
Finalment, un dels altres actors implicats en aquesta forma de mobilitat individual i neta és Cicland. Així, el gerent de la companyia, Erik Fraissinet, va explicar fa uns dies a EL PERIÒDIC que, malgrat la crisi i la incertesa actual, per la companyia «ha estat un bon any», i no han notat una davallada en el nombre de clients aquest 2020.
El trànsit, un altre incident
Les característiques d’alta densitat de vehicles també han influït en la proliferació dels vehicles de mobilitat personal. Així, com ha passat a la majoria de grans ciutats europees, la comoditat i rapidesa d’aquests transports els han fet créixer. Així s’hi va referir Sansa, apuntant que «per la situació del tràfic intern, en un moment en el qual la construcció treballa bé, hi ha retencions en moments puntuals», i aquest fet «afavoreix que un client es plantegi desplaçar-se amb una scooter», fent referència també al bon estat de salut que gaudeix actualment la motocicleta, tant de gran com de petita cilindrada, a Andorra. «Hi ha molta cultura de les dues rodes a tots nivells», va assegurar el president de l’AIVA.
En una línia similar, el president de l’ACA va exposar que «les particularitats del nostre país, com són els desplaçaments de turistes» han afectat al panorama actual de la mobilitat, i també que «estem veient els grans canvis més globals que també estan succeint en altres ciutats». Al voltant d’aquest darrer punt, Pujal també va fer referència al fet que «el transport públic també s’ha situat com una opció de transport segur i sostenible», i fins i tot, també a efectes de la pandèmia, «persones que abans feien trasllats en cotxe, ara ho fan a peu».
Per tot plegat, el president de l’ACA va ratificar que «la mobilitat de les persones està fent grans canvis», i de la mateixa forma, «hi ha aspectes de la seguretat viària que també s’estan modificant molt de pressa i en els quals hem de seguir treballant tots plegats». Per això, Pujal va creure necessari «estar atents a com evoluciona la situació sanitària per saber quin tipus d’hàbits han arribat per quedar-se i quins canviaran» per tal d’«impulsar-los en cas que siguin positius, o en el cas contrari, reconduir-los».