El programa d’atenció per a la promoció de relacions no violentes ha atès 52 homes des que es va posar en funcionament l’any 2018. Actualment, està fent el seguiment a una vintena d’usuaris, la majoria hi han acudit voluntàriament o recomanats per la seva parella o exparella, que està sent atesa per algun referent de serveis socials o el servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere (Savvg). Tot i això, el coordinador del programa, Pol de Villalonga, va exposar en una entrevista per EL PERIÒDIC que cada vegada són més les persones derivades d’altres serveis com l’hospital, de salut mental o àrees especialitzades, com infància i família. Amb tot, però, els professionals encara no han fet cap intervenció al centre penitenciari ni han rebut cap cas derivat per sentència d’un tribunal. Per això, demanen que es tingui en compte en una futura reforma del codi penal.

«Són delictes que sovint es cataloguen com a menors, per exemple per agressions doloses, però la majoria no acaben entrant a la presó», va exposar el coordinador, tot ressaltant que per al moment, tots els condemnats han vingut «com a mesura afegida» i no pas en substitució de la pena, malgrat que el programa ho contempla. L’objectiu d’aquesta possibilitat és fer efectiva una teràpia re-educativa que s’ajusti a la problemàtica del maltractador i que existeixi la possibilitat de dur a terme un seguiment obligat per afavorir la seva resocialització i inserció social.

En aquest sentit, de Villalonga va subratllar que la legislació hauria de contemplar el programa com un element més de les penes, és a dir, que sigui «una mesura que no hagin de demanar els advocats sinó que els mateixos batlles sàpiguen de l’existència del programa i s’inclogui en la condemna» directament. I és que, va incidir que d’aquesta manera s’assoliria que «les penes s’assimilin a la gravetat dels fets i no es quedi com un intent d’agressions o de lesions», ja que al final són actes que «deixen unes conseqüències molt greus a la víctima i s’han de tractar» i que tinguin cabuda en el codi penal, també tenint en compte que «moltes vegades la violència passa en l’àmbit de la intimitat, costa molt de denunciar els fets» i, posteriorment, demostrar-ho.

Els experts asseguren que la violència s’ha tolerat al llarg de la història com una manera de resoldre els conflictes, quant a aquella contra les dones és una expressió dels valors patriarcals que perpetuen la desigualtat de gènere i reafirmen la superioritat del gènere masculí. Així mateix, l’Organització de Nacions Unides (ONU) considera violència de gènere tots els actes perjudicials, coaccions o privacions de llibertat per motius de gènere que resultin en danys físics, sexuals o psicològics, ja que va més enllà de l’agressivitat o comportaments que responguin a l’instint d’autodefensa.

En aquest sentit, l’equip del programa, conformat per un treballador social, un psicòleg i una jurista, treballen els tipus de violència que hi ha, els drets i deures dels homes i les dones, això com es fa incidència en la gestió emocional, la responsabilitat i la resolució de conflictes. També «en què et beneficia responsabilitzar-te d’aquests actes i com pots reparar el dany [...] per anar deconstruint la imatge que tenim», apuntava de Villalonga, tot matisant que «òbviament, tots tenim conflictes amb les nostres parelles, companys o amics, però [treballem] com gestionant-los perquè no acabin incorrent en un delicte per exercir violència contra ningú». La intervenció es fa seguint una línia general d’intervenció però adaptant la problemàtica de cada cas, ja que «tot i que tots presenten la mateixa tipologia, no totes són fomentades pels mateixos orígens o factors externs».

En paral·lel, també es treballen les habilitats socials, la corresponsabilitat pel que fa a la càrrega domèstica o la parentalitat. Així, també es treballen els models educatius amb els fills «si és més democràtic, autoritari o més passiu», puntualitza el coordinador.