«Està penalitzat per llei dins del territori andorrà, però les dones andorranes avortem i hem avortat sempre», així de rotunda va ser la responsable i llevadora del Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), Cristina Pérez, en ser preguntada sobre les dificultats que tenen les persones del Principat que volen interrupre voluntàriament l’embaràs. Des que es va posar en funcionament el servei el mes de març, el servei ha atès 12 dones per aquest motiu, i dues per altres qüestions relacionades amb la salut sexual i reproductiva i la planificació familiar. Així, Pérez extreu un balanç positiu d’aquest primer any d’activitat, tot i que assenyala que des del servei es plantegen oferir «més recursos al moment», per exemple, la pastilla de l’endemà o el test d’embaràs, amb l’objectiu de donar resposta a algunes necessitats «més ràpidament» i dotar el servei «d’un valor afegit».

«Espero que amb el temps ens acabem convertint en aquell lloc on vas a demanar qualsevol cosa relacionada amb la sexualitat, des d’informació per un embaràs indesitjat a assessorament per parlar d’assumptes sexuals a la filla que li acaba de venir la regla», va manifestar la professional durant una entrevista per EL PERIÒDIC. En aquest sentit, va explicar que són un servei informatiu que va més enllà de l’avortament, tot i que el 90% de l’atenció ha estat en aquest àmbit i per a dones d’entre 16 i 45 anys. En concret, el 50% han estat menors de 25 anys i l’altra meitat, majors. De totes elles, la majoria van expressar que el mètode conceptiu emprat va fallar i que en cap moment es plantegen una gestació.

Per això, des del servei també informen sobre els tipus d’anticonceptius que hi ha i quins podrien funcionar millor en cada cas. A més, potenciat per la crisi sanitària, també es va habilitar l’atenció telefònica per part de l’equip, que ha atès per aquesta via entre dues i tres persones al mes. «Durant el confinament, rebíem trucades de gent que tenien un test positiu i no sabien què fer. 14 consultes poden semblar poques per depèn qui ho llegeixi, però per mi són 14 persones que estan informades, han estat ateses i això ja és un punt positiu», va concloure la responsable.

Malgrat les restriccions de mobilitat, l’estat d’alarma i el col·lapse dels centres de salut, no hi ha hagut dificultats per interrompre l’embaràs. «No s’ha notat perquè la gent que havia de sortir ho ha fet igualment perquè tens el paper d’un metge, que és una justificació validada. De fet, vam tenir dos casos al març i s’han dut a terme sense problemes», va afirmar Pérez. La majoria de dones opten per anar a avortar a Catalunya «per proximitat i per l’idioma», mentre que les que escullen França solen ser persones que «saben parlar perfectament francès o hi tenen algun lligam, per exemple que hi ha estudiat», va afegir, tot especificant que a grans trets no hi ha diferències entre ambdós països, més enllà que l’estat francès «sembla facilitar una mica més els pagaments, però és bastant similar». Nou de les noies ateses són residents, dues no ho eren i tres no van voler respondre la pregunta.

Irrupció segons la renda

El servei facilita a les usuàries l’enllaç amb totes les clíniques de planificació familiar on poden realitzar-se la intervenció, ja que «és un tràmit que elles hauran de pagar», va insistir la llevadora, que explica que van derivar dues persones al Ministeri d’Afers Socials que van mostrar preocupació pel cost que els suposava. «Nosaltres hem contactat amb treball social per fer el feedback entre uns i altres, perquè facin la valoració del cas i per gestionar si té problemes econòmics», va expressar, tot i que va assegurar que «sempre deixem clar que l’avortament no es paga a Andorra, justament perquè no està contemplat dins de la llei».

Davant la situació d’incertesa i la creixent crisi socioeconòmica comportada per la pandèmia del coronavirus, el SIAD no es planteja que augmenti el nombre de dones que assisteix al servei amb motiu de replantejar-se la maternitat. Tot i això, sí que reconeixen que seria òptim reforçar la publicitat del servei, la qual «no ha arribat a tots els nivells que haguérem volgut», va ressaltar Pérez. En aquest sentit, preguntada per les crítiques d’alguns grups parlamentaris o associacions feministes que valoraven que el servei no havia atès un nombre molt elevat de dones, la responsable va voler anar més enllà i va puntualitzar que les professionals del SIAD veuen el servei «com un pas endavant», ja que «ens han obert una porta per poder parlar d’una cosa amb llibertat, explicar-ho bé». En total són 14 llevadores entre l’hospital i els centres d’atenció primària.