El president del Copsia, Òscar Fernández, repassa com ha afectat la Covid-19 a la salut mental de la població i ressalta la importància d’anar al psicòleg per prevenir els problemes i patologies mentals. En especial, davant l’increment d’afectacions derivades d’aquesta situació incerta i desconeguda.

–L’enquesta que van realitzar durant el confinament manifestava que un 40,5% de les persones va tenir pensaments negatius sobre el futur. Com van les consultes?
–Estem veient que el nivell de neguit, angoixa, pensaments negatius i depressions menors es manté i potser, inclús, va a l’alça.

–A què s’atribueix aquest increment?
–S’atribueix a l’allargament que s’està donant en totes les situacions relacionades amb la Covid-19. El tema econòmic i laboral quan estàvem confinats no es veia tan negativament i ara l’impacte és bastant fort i les famílies ho estan notant.

–Des de la Creu Roja destaquen que hi ha molta gent que està demanant ajuda quan no ho havien necessitat mai, estan notant angoixa en aquest sentit?
–Sí que ho veiem i, a més, agreujat. Les persones o les famílies que estan passant problemes econòmics i demanen ajuda per menjar no els queda més remei que fer-ho. Ara bé, demanar ajuda per anar al psicòleg passa a ser una no prioritat. Un factor en què, ja ho farem més endavant, o m’aguanto i no ho faig... Veiem que el factor econòmic per poder accedir al psicòleg continua sent un fre i una dificultat afegida perquè les persones puguin seguir afrontant els seus problemes o patologies mentals.

–Per això van oferir un servei de consultes gratuïtes, encara està operatiu?
–No el fem des que es va reprendre la teòrica normalitat, però en línia amb les nostres reivindicacions de sempre, creiem que el psicòleg ha d’estar dins de la cartera de salut pública i, per tant, ha de ser accessible per a tothom i que no sigui el factor econòmic, el que determini que algú pugui tenir un millor o pitjor accés a la salut mental.

–La crisi ha evidenciat aquesta necessitat, tenen esperança en què això faci canviar les coses?
–S’ha fet més evident que mai i ara mateix ja no queden arguments que el psicòleg no és un professional necessari dins de l’àmbit de la salut. Quan es va donar la crisi i el confinament, vam posar-nos en contacte amb el ministeri, amb associacions, vam col·laborar amb la Creu Roja i amb tothom qui en aquell moment estava actiu. Ens vam posar en primera línia i un cop la situació, més o menys, ha tornat a la normalitat, reivindiquem el nostre paper i que el psicòleg ha d’estar i en la mateixa mesura que qualsevol altre professional de la salut.

–Quins efectes negatius provoca que el psicòleg no sigui per a tothom?
–És el que està passant avui, que no hi som, i provoca que l’Àrea de Salut Mental del SASS, que és l’única amb conveni amb la CASS, estigui saturada. La seva llista d’espera és alta, les visites són curtes, la qualitat del servei que ells poden oferir es ressent pel fet de no tenir altres professionals que puguin operar amb el mateix sistema. D’altra banda, les persones que probablement necessiten l’ajut d’un psicòleg, no totes hi poden accedir. Primer, perquè Salut Mental està saturat i, d’altra banda, perquè no poden dedicar els recursos que avui dia costa una consulta a més del seguiment que s’ha de fer. La població no està ben atesa en l’àmbit de salut mental i el sistema actual està sobresaturat.

–Com ha estat l’evolució de la salut mental durant la pandèmia?
–El primer cop el vam tenir amb el desconeixement. Va ser un xoc perquè era un virus desconegut. No sabíem que podíem tocar, amb qui ens podíem reunir, com portar la mascareta... Era una situació nova per a tothom que va generar molta angoixa, molta incertesa i que amb el confinament va quedar adormida, en standby fins que vam poder reprendre les nostres turbines. Quan ho vam fer, va aparèixer una nova angoixa: el contacte social. El tracte amb altres persones que tampoc sabíem fins a on podia arribar: si podíem donar la mà, fer petons o abraçades. Això és un canvi cultural i d’actitud en l’àmbit social que ha generat també molta angoixa. Ara estem en un punt en què ja sabem més coses i tenim més clar que hi ha comportaments que són acceptables i altres que no, però aquí s’ha afegit tot el tema econòmic i laboral, que provoca un impacte molt fort a bona part de la població i genera una angoixa de futur. És el que estem veient ara.

–La gent ha mostrat angoixa per les retrobades familiars de Nadal?
–Ara mateix són situacions individuals i no una tendència. Sobretot, de persones que tenen neguit per un possible contagi cap a familiars o per com han de ser les reunions.

–I per les restriccions de mobilitat dels països veïns?
–Tenim una resiliència molt elevada en aquest sentit. Els ciutadans d’Andorra tenim molt assimilat que estem on estem i tenim les limitacions de mobilitat inherents al país. Això no ha generat més angoixa de la que és pròpia de la situació de pandèmia i el virus. Tothom hi està molt acostumat. No ens sembla un factor de neguit.

–Com van afectar els rebrots al setembre?
–Vam veure una decaiguda de l’estat d’ànim. Un punt de decepció de tornar enrere al mes de març. Tenim la impressió que l’estat d’ànim general és de tristesa, que està decaigut i no hem recuperat l’alegria prèvia que hauríem de tenir en moments com aquest. És una percepció subtil però bastant generalitzada. La població en general està més trista i menys alegre. A més, hi ha tanta informació que l’excés acaba sent contraproduent. A la consulta a vegades has de calmar i limitar l’impacte informatiu a allò que està demostrat.

–Què més recomanen?
–A part que tenir molta informació no sempre vol dir tenir-ne bona i és important que les fonts siguin fiables, també informem que hem d’intentar mantenir la nostra dinàmica social, el contacte amb els amics, la família i els nostres éssers estimats, malgrat les restriccions. En alguns casos, per la por a contagiar o a ser contagiats les persones han eliminat la seva vida social i no és positiu. Per últim, mirar la vida amb un sentit positiu i tenir clar que s’ha d’aprendre de tot. D’aquesta situació que ningú coneixia tots n’estem aprenent. Sempre hi haurà un element positiu que podem extreure’n.

–Quines afectacions han tingut els col·lectius vulnerables, i aquells més exposats? Encara presenten símptomes del primer confinament?
–El col·lectiu sanitari és un col·lectiu que va ser atès directament des del SASS, majoritàriament. Individualment tenim persones que les seves seqüeles emocionals encara duren, però com a col·lectiu, ells van fer un esforç brutal en el moment de la primera onada i estaven esgotats físicament i emocional. La decepció davant d’aquest sentiment de tornar enrere, en ells encara està més accentuat. És un col·lectiu que hem de cuidar i vetllar perquè no s’ensorrin, ja que molta part del que s’ha de sostenir està sota les seves espelmes.

–Ara hi ha esperança amb les vacunes, si es complica la situació, quines afectacions hi haurà?
–És difícil d’imaginar. Tot i això, sí que s’han escrit articles que deien que la tercera onada serà una afectació en la salut mental. Pensem que hem patit una situació totalment desconeguda, canviar les nostres formes de vida, relacionar-nos, treballar i, inclús, en relacions familiars... Això, per definició, és adaptable i hem de buscar la supervivència. Ens hem acostumat, però té un preu en l’àmbit emocional i psicològic de totes les franges d’edat.