La base del Bàsquet Club Andorra és la més gran del país i d’allà han sortit grans jugadors. «Si haguéssim de remarcar algun jugador de la pedrera, serien els que tenim fora jugant a equips de Lliga EBA i LEB. Si hem de buscar alguna referència de la pedrera són aquests jugadors com els germans Bartolomé, Aaron Guzmán, Martí Obiols... Són joves, juguen a categories professionals o semiprofessionals i han sortit de la casa», va afirmar un dels coordinadors de la base del MoraBanc, Xavi Luque. Aquests nois han sortit del filial, que aquest any ha desaparegut de manera momentània, però aquesta decisió va venir produida per la practicitat i no per un moment dolent de la pedrera tricolor. De fet, el segon equip podria tornar a curt termini: «És una possibilitat que nosaltres contemplem. La situació del segon equip ens la plantegem com puntual. Tenim una bona salut a la pedrera, encara que soni contradictori no tenint filial. No el tenim a Lliga EBA perquè la meitat dels jugadors que tenim fora estan jugant a lligues LEB i tenir-los a EBA és una mica com un retard», va afegir Luque, que sobre aquesta possibilitat també va manifestar que «tenim la generació del 2004, que ara comença el cicle júnior, on hi ha uns quants jugadors que creiem que d’aquí a uns anys, poden estar preparats per estar a un segon equip a Lliga EBA», encara que «no sabria dir si l’any que ve perquè la Covid-19 s’està allargant i provoca una manca d’ingressos important».

Des que el primer equip està consolidat a l’ACB i sol ser un dels fixos a la Copa del Rei i l’EuroCup, els nens i les nenes del Principat s’han enganxat al bàsquet i així es demostra pel que fa a nombre d’inscripcions. I és que el BC Andorra no està patint els problemes comuns d’altres disciplines, com la manca de població o la gran varietat d’esports que els nens poden escollir. «No ho comparo amb altres esports, però m’ho miro des del nostre volum d’inscripcions i de fidelització de jugadors. Entre masculins i femenins, no tenim cap línia que no tingui un mínim de tres equips. El boom ACB ajuda molt i els èxits del primer equip fan que els nois i les nois s’engresquin. Per exemple, en categoria cadet hem tingut noves altes, que és una edat ja adolescent en la qual ja tenen definit quin esport practiquen amb més fidelitat», va subratllar el coordinador.

No obstant això, segons Luque, «és important que els nens vinguin, però encara més que el nivell dels nostres entrenadors, que alguns els tenim més de 10 temporades, hagi crescut» i és que «hem crescut en número d’entrenadors amb titulació superior i amb titulacions mitjanes o menors. Els entrenadors es formen, treballen i comparteixen idees i això fa que els nens siguin millors. De fet, cada any tenim més equips competint als campionats catalans en lloc dels territorials de Lleida. És el camí que portem des de fa uns anys». 

Tots aquests infants, que cada dia competeixen a un nivell més elevat, s’han adpatat perfectament a la Covid-19 i els entrenaments de la nova normalitat. «Rèsiliencia és la paraula», tal com va definir el coordinador aquesta situació, afegint que tots «s’han anat adaptant a tots els moments que ens hem trobat». Els membres de la base tricolor entrenen, com a tots els esports, amb mascareta i han vist afectades les seves sessions en més d’una ocasió amb el treball per grups. «Des del setembre, hem canviat la planificació més de tres vegades. El millor de tot és que els nens no han deixat de venir per haver de portar la mascareta i els entrenadors han fet una feina impagable de readaptació amb tot el que els anàvem dient», va explicar Luque, que comparteix la coordinació del bàsquet formatiu amb Jaume Tomàs, que va ser nomenat soci d’honor del club fa només unes setmanes. «Som de la mateixa generació i compartim moltes idees de bàsquet i altres les debatim perquè no podem estar d’acord en tot, però és una delícia treballar amb ell. Té una capacitat de treball inacabable i moltíssima experiència. Estic encantat de compartir el dia a dia amb ell», va confessar Luque sobre el seu homòleg.

Blau, groc, vermell

Un dels trets característics de la pedrera tricolor és la classificació dels seus equips pels colors de la bandera andorrana i no per lletres, com és costum a qualsevol base. El conjunt del Principat ho fa així «per fugir una mica de la classificació dels grups. Defensem que els jugadors en edats de formació no són més bons o més dolents sinó més experts o més inexperts i això té a veure amb la quantitat de temps que porten practicant bàsquet. Les lletres classifiquen i donen un nivell d’importància que no és real ni positiu». La salut de la base no és bona només pel nombre d’equips i l’elevat nivell dels nens i les nenes, sinó perquè els més joves troben un espai per practicar l’esport que més els agrada sense la pressió de les grans pedreres en aquest sentit, on cada estiu sol haver un cribatge en el qual cauen tots aquells que no han superat les expectatives posades en ells. Molts d’ells ja comencen a sentir-se moneda de canvi a l’adolescència, com se sent qualsevol jugador professional però sense el rendiment econòmic que obtenen els seus ídols. Així doncs, el Bàsquet Club Andorra ha demostrat saber combinar a la perfecció la competitivitat i la formació organitzant els nois i les noies segons la seva experiència.