Les queixes que ha rebut sobre l’ús del català el Servei de Política s’han doblat respecte a l’any anterior, segons va anunciar la setmana passada la cap del servei de la política lingüística de l’Administració, Marta Pujol, que especifica que ja s’han resolt la meitat. En concret, es van registrar 58 greuges, tot i que hi ha pendent d’inscriure prop d’una desena més. Segons va explicar Pujol a EL PERIÒDIC, el primer motiu de les queixes és per no oferir atenció al públic en català (25 reclamacions) que sobretot afecten establiments de les parròquies centrals i a les administracions. Així, destaca que malgrat que el turisme requereix oferir parlar més idiomes «això no ens ha de fer oblidar que hi ha una llei que diu que s’ha de poder atendre en la llengua oficial i, a més, hi ha un volum molt important de turistes que són de Catalunya i són catalanoparlants», manifestava.

Des del servei informen que les actuacions efectuades aquest darrer exercici responen de les queixes que han fet arribar els ciutadans del Principat, ja que la situació sanitària comportada per la pandèmia SARS-CoV-2 ha provocat que no s’hagin realitzat pràcticament inspeccions d’ofici. «En alguns casos vam arribar a anar al lloc presencialment, però no hi ha hagut una segona visita d’inspecció per comprovar si s’havia rectificat», va apuntar la cap. En aquest sentit, va manifestar que el procediment més escollit enguany va ser enviar notificacions per escrit a les empreses i administracions que estarien incomplint la normativa lingüística i deixar-los «un termini de temps bastant ampli», tot esperant que «les puguem resoldre a principis de l’any que ve» i sense haver d’imposar sancions. De fet, Pujol defensa que l’objectiu del servei és «posar tots els mitjans a l’abast perquè es compleixi», per exemple, oferint els serveis gratuïts de cursos dels centres de català, «amb el voluntariat per la llengua per practicar o les parelles lingüístiques...», o amb campanyes com l’adreçada a les empreses, els seus treballadors, els professionals per compte propi i els usuaris, a principis d’aquest any, per «garantir aquest dret que tenim de ser atesos a català, així com el deure de poder-ho fer». En aquest sentit, la cap demana als clients «que insisteixin si volen ser atesos en català» i que ho demanin al personal.

Pel que fa al procediment davant les queixes, enguany «vam decidir que era millor enviar-les per escrit i que l’empresa ens donés una explicació», exposa Pujol, que apunta el fet que «gairebé totes les empreses» van reconèixer que tenen dificultats perquè la totalitat del personal empri el català, però que compten amb treballadors que ofereixen aquest servei. Una prestació que sovint no s’ofereix en els organismes públics, d’acord amb les crítiques que ha notat els últims dies el departament, que «intentem resoldre-les». Alguns exemples d’aquest incompliment del reglament per part de les administracions és l’atenció al públic dels comuns o inclús per part de les empreses subcontractades, malgrat que la llei estableix que els serveis externalitzats de les administracions també han de ser en català.

Altres motius de queixa són la publicitat en altres llengües que no són l’oficial (14 constatacions); per escriure documentació mercantil, en la que s’inclouen contractes o tiquets en altres llengües (quatre constatacions), i el restant, per altres supòsits com les cartes i menús d’alguns restaurants, bars i cafeteries.