«És una novel·la que té moltes capes i registres diferents» i que «es pot interpretar des d’una novel·la gòtica, històrica o de misteri». Així va descriure l’autor Albert Villaró la seva novel·la La Companyia nòrdica que va presentar ahir a la sala de festes del Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp dins el marc del projecte La cultura no s’atura. Un dels objectius de Villaró en escriure aquest llibre, ambientat en la primavera del 1837 durant la primera guerra carlina, era que «no fos una novel·la etiquetable», i per les respostes que està rebent dels lectors, ho ha aconseguit perquè cadascú la veu d’una manera diferent. La novel·la s’estructura a partir d’un dietari del militar prussià Ulrich von Wilamovitz, que va lluitar en la primera guerra carlina, la qual va rebre molts militars voluntaris d’arreu d’Europa. «Era un militar peculiar perquè era il·lustrat, universitari, botànic i violinista», va comentar Villaró, qui va explicar que, quan travessava Andorra per incorporar-se a les forces, el van enviar «a una missió estranya en la qual hi va haver uns misteriosos assassinats». Així, es crea una comissió entre un militar liberal, un militar carlí i un monjo de Montserrat per esbrinar què ha passat i qui ha estat el responsable d’aquestes morts i d’altres que vindran. Aquests assassins «són la companyia nòrdica», va confessar l’autor, «un grup misteriós que es dedica a fer aquesta mena d’assassinats».

Per tant, en paraules de Villaró, la novel·la és una recerca i un viatge  prepirinenc que travessa Andorra i passa per Sant Joan de l’Erm i Bòixols, entre altres indrets. Cal recordar que l’obra va sortir aquest mes d’agost passat i que aquesta ha estat la presentació oficial a Andorra. «Volíem que fos una presentació especial perquè va rebre l’ajut a la creació del ministeri de Cultura», va indicar Villaró. La presentació, que va estar guiada per Noemí Rodríguez, va estar una conversa sobre el llibre amb tres intervencions musicals de la violinista Mireia Clua, qui va agafar com a temàtica de les seves intervencions una cançó que apareix a la novel·la. Villaró va voler felicitar la iniciativa del Govern i dels comuns sobre el projecte La cultura no s’atura, ja que considera que en aquests moments de pessimisme «és important que es puguin fer actes amb una mica de gràcia».