El conseller de Desperta Laurèdia Cerni Cairat valora la gestió global del comú de Sant Julià de Lòria en un any marcat per la pandèmia mundial i l’etern debat sobre el futur de Naturlandia.

–Després de nou mesos de crisi sanitària, quin és el balanç que fan de la gestió del Comú de Sant Julià?
–És veritat que la pandèmia va arribar quan ningú s’ho esperava i ha trasbalsat els plans de tothom, els nostres i els de la majoria. Però estem satisfets perquè, malgrat la situació, a Sant Julià s’ha continuat donant servei públic. Penso que gairebé tots els empleats públics han estat capaços d’adaptar-se a les circumstàncies i seguir al servei del poble. També valoro molt positivament la dedicació del voluntariat durant aquests mesos. 

–Què es podria haver fet millor?
–Bé, nosaltres el que hauríem prioritzat hauria estat un cert estalvi, entenent que les finances comunals aquest any patirien, en detriment de l’aportació d’un milió d’euros de Camprabassa. Nosaltres hauríem apostat per inversions encaminades a millorar la qualitat de vida de la gent de Sant Julià, com arreglar determinants punts de la parròquia que tenen problemes d’accessibilitat. Som una agrupació ciutadana que vetlla perquè el comú estigui al servei del poble. 

–Des de Desperta Laurèdia van lamentar que l’estalvi de la rebaixa salarial dels consellers no es destinés a temes econòmics o socials. A què l’haurien destinat vostès?
–Nosaltres abans del mes d’abril, just a l’inici de la pandèmia, vam proposar a la majoria una rebaixa salarial proporcional dels càrrecs públics a favor de les entitats socials de la parròquia, perquè moltes ens van fer arribar la seva preocupació arran de l’augment de les demandes d’ajudes. Però la majoria va optar per obrir un fons de solidaritat parroquial perquè els ciutadans poguessin fer aportacions, però no expressament els càrrecs públics. Pot semblar que la part proporcional d’estalvi dels nostres sous sobre 15 milions d’euros de pressupost anual és poc, però des de l’abril són 20.000 euros que si s’haguessin destinat a una finalitat social concreta, haurien tingut un impacte molt positiu.

–Quina és la situació financera actual del comú?
–Sabem, pel que se’ns ha traslladat des de la comissió de finances, que el comú probablement tindrà més d’un milió d’euros de dèficit aquest any, molt lluny de la resiliència financera que preveia crear la majoria. També hem de dir que en moments de crisi com aquesta és quan, precisament, s’ha d’ajudar més a la població i al teixit econòmic i social i, per tant, demanarem que en un futur es redueixin aportacions com la de Camprabassa per destinar-les a estalvis, tenint en compte aquesta delicada situació econòmica. 

–Arran de la modificació dels pressupostos del Govern, s’ha descartat el projecte del vial de Sant julià. Creu que realment pot esperar?
–Nosaltres ho veiem des de dues òptiques: una és la nacional i la seva necessitat de descongestionar el trànsit en el seu pas per Sant Julià i l’altra, que és la que més ens preocupa, és des de l’àmbit parroquial. Entenem que com a Comú de Sant Julià hem de prioritzar la seguretat i la qualitat de vida de la gent de la nostra parròquia i per això és cabdal que es desviï el trànsit de vehicles que contamina a escala acústica i ambiental el poble. Al meu entendre, davant altres inversions del Govern, aquesta ha de ser prioritària. 

–A banda del vial, quins projectes importants creu que han quedat en un segon terme per la crisi sanitària?
–El més important en aquests moments és ajudar al teixit econòmic a superar aquesta crisi i per això creiem que durant els primers mesos del 2021 s’ha de mantenir la reducció de les taxes comunals, com s’està fent des de fa nou mesos. A partir d’aquí, com a parròquia, creiem que hem d’abandonar el model de monocultiu de turisme que hem tingut fins ara, que prioritzava fer venir cada vegada més gent a Naturlandia, tot i no guanyar diners ni tenir un impacte positiu, i avançar cap a models centrats en l’educació, el desenvolupament de nova empresa, la innovació, etc. I tot aprofitant els actius que ja tenim com el Museu Fàbrica Reig, que és el més visitat del país; creiem que al voltant de la cultura i l’educació podríem crear oportunitats de desenvolupament.

–Com es pot ajudar els petits empresaris de la parròquia?
–Es poden desenvolupar accions de promoció del consum local, publicitar els nostres actius a tots els visitants que passin per la parròquia o ajudar a visibilitzar els petits negocis a través dels canals públics. Crec que a l’hora de desenvolupar el teixit comercial és essencial que en una de les artèries del poble, com és l’avinguda Verge de Canòlich, s’hi faciliti la mobilitat a peu i es millori la capacitat d’aparcament a la seva perifèria perquè si volem que la gent vingui, necessitem certs actius que ara no tenim, com les facilitats per anar a peu a tot arreu i més places d’aparcament.

–Quina valoració fan de la nova direcció de Naturlandia?
–Des de Desperta Laurèdia reconeixem que la nova direcció ha aplicat canvis positius en el model de gestió, com el control d’infraestructures o la millora del servei de restauració, però també hi ha altres qüestions amb les quals no hi estem d’acord. Pensem que un parc d’animals com s’ha entès fins ara no té lloc a Sant Julià ni en la nostra concepció de model turístic. Més enllà d’això, també hi ha el tema de l’endeutament i de la situació patrimonial de la societat. Socialment, el poble de Sant Julià podrà acceptar la privatització d’espais públics o la capitalització de milions d’euros, convertint els préstecs del comú en accions de Camprabassa?

–Quin és el futur del parc?
–El projecte de Naturlandia com a tal està acabat. Una altra cosa és l’explotació comercial que es pugui fer dels actius de la Rabassa via esport, restauració i allotjament. Crec que hem de posar més en valor l’enclavament  paisatgístic de la muntanya i cercar xifres més modestes de visitants amb un impacte més sostenible i menys agressiu sobre el terreny. Hem de trencar el cercle viciós de crear cada cop noves infraestructures per fer venir més gent, això s’ha demostrat que és insostenible. 

–Estan a favor de convertir Sant Julià en una parròquia universitària? Com podria beneficiar?
–El nostre projecte inclou la idea de convertir Sant Julià en la parròquia del coneixement, la innovació i la recerca. La universitat és un gran actiu en aquest sentit, però creiem que per desenvolupar un nou model econòmic i diferent, cal apostar per empreses que vulguin fer nous projectes i nous productes i això passa per trobar nous espais per a centres de recerca ja existents perquè tinguin l’oportunitat de creixement, com són els centres de recerca de la universitat, l’Institut d’Estudis Andorrans i tots els que puguin venir després. Per projecte i per coherència, defensem que Sant Julià de Lòria sigui la futura seu d’Andorra Recerca i Innovació. Tot plegat generarà un moviment de gent i una activitat tindrà un gran impacte econòmic. 

–El comú va anunciar que destinarà 45.000 euros a la contractació d’un bufet d’advocats per a la seva defensa en la demanda a la propietat de la Portada. És una despesa ineludible?
–El cas de la Portalada ha derivat en un cas complex, i creiem que el comú ha de defensar tots els seus béns, com la deixalleria i el magatzem que es van veure afectats per l’esllavissada. S’han d’utilitzar tots els mitjans per salvaguardar els interessos públics i sobretot perquè es restitueixi el dany causat a aquests béns. Tot plegat dependrà d’un procés judicial. No ens toca a nosaltres decidir de qui serà la responsabilitat, però sí que li toca al comú defensar-ho.

–Està al cas de com avançar el procés participatiu per definir el nou parc al Camp del Perot?
–Nosaltres entenem el bon govern dels comuns via participació ciutadana continuada durant tota la legislatura. En aquest parc concret, denem dues coses: el manteniment i la posada en valor del patrimoni cultural que hi ha en aquest espai, com l’antic forn del Terrissaire, i que sigui accessible a tothom. S’han d’eliminar les barrares arquitectòniques perquè els parcs de la parròquia siguin oberts a tots els públics. També ens agradaria, i espero que la participació vagi en aquest sentit, que els futurs parcs que es creïn no siguin únicament infantils. Perquè Sant Julià sigui un poble amable calen espais verds que millorin la qualitat de vida de totes les edats. 

–La transparència està molt de moda últimament en política. El Comú de Sant Julià és transparent?
–Una cosa és la comunicació i una altra la transparència. Penso que en el Comú de Sant Julià la comunicació ha millorat molt, però encara hi ha mancances quant a transparència. Podria posar l’exemple de la rebaixa salarial. Tot i que no afecta directament a la ciutadania, no se’ns va informar de la mesura ni se’ns volia dir a què es destinarien els diners. Objectivament, però, estem millor que fa quatre o vuit anys i crec que el camí de la transparència és el que ha de seguir qualsevol administració.