Desperta Laurèdia considera que el Forfet Natura, el passi global creat per Ski Andorra i Naturlandia per a la pràctica dels esports de neu alternatius i senderisme a les estacions del país, és «desproporcionat i abusiu» pel seu cost de 150 euros anuals. A més, la formació creu que per a la pràctica de raquetes, esquí de muntanya o senderisme a la Rabassa és «innecessari», ja que la convivència entre els practicants d’esquí nòrdic amb els esquiadors de muntanya és bona i els problemes que se’n puguin derivar són «limitats». «Estic d’acord que calia una regulació general per garantir la seguretat de tothom a les pistes, però a Sant Julià, concretament, no té raó de ser», va manifestar el conseller de la formació laurediana Cerni Cairat. I va afegir: «La Rabassa és molt diferent de la resta de les estacions d’Andorra, hauria d’haver quedat exclosa». 

Malgrat que durant la presentació del Forfet Natura es va assegurar que la seva implementació no tenia un afany recaptatori, sinó que es limitava a finançar els serveis que utilitzen els esportistes que no practiquen esquí alpí, Cairat es va mostrar convençut que l’objectiu sí que és recavar més diners, malgrat que «amb la situació que estem vivint actualment no és el millor moment». Així mateix, des de Desperta Laurèdia temen que el nou forfet es converteixi en un «precedent perillós» quant a la privatització d’espais públics, ja que com va recordar Cairat «Camprabassa, empresa que gestiona Naturlandia, no té els drets d’explotació dels camins comunals i ens preocupa que es pugui fer un ús privatiu de la muntanya de la Rabassa».

Per tal de resoldre tots els dubtes, Cairat va entrar una pregunta que serà tractada al Consell de Comú que se celebra aquest matí, ja que segons va dir «ningú ens va informar de l’existència d’aquest forfet i ens en vam assabentar per la premsa».

Més deute a Naturlandia

D’altra banda, en el mateix ple també hi haurà l’aprovació dels pressupostos del 2021 i Cairat ja va avançar que es preveu «continuar amb les aportacions públiques necessàries per eixugar l’endeutament que té Naturlandia». Una decisió que a la minoria no li agrada si bé admet que «malgrat els errors que s’hagin comès en el passat, hem de ser responsables i retornar el deute generat amb les entitats bancàries». Per a la formació de Cairat l’ideal seria que el parc s’autofinancés, una possibilitat molt allunyada de la realitat, ja que com va admetre amb els números a la mà, Naturlandia acumula un deute de més de 16,5 milions (9 milions del comú i 7,5 a entitats de crèdit). En aquest sentit, la formació esperarà a veure el nou pla director del parc per fer una valoració global, tot i que ja va avançar que «no tenim garanties que amb el model que es planteja es pugui assumir l’endeutament». I és que per a la minoria laurediana cal trencar aquest «cercle viciós» que necessita més turistes i més infraestructures per continuar funcionant, el que alhora requereix més inversió i que «això ja ha demostrat que no dona resultats». 

Amb tot, Cairat va reconèixer la feina feta pel nou equip amb Xabier Ajona al capdavant, especialment en les millores en restauració i instal·lacions, tot recordant que «l’aprovació del Forfet Natura no la compartim».