Escaldes-Engordany
Els bars i les cafeteries podran servir a l’interior també al migdia
Catalunya admet que l’evolució negativa de les seves dades alenteix la integració d’Andorra
L’Executiu va aprovar una nova obertura del servei a les cafeteries i bars. La bona evolució epidemiològica al Principat ha permès que per tercera setmana consecutiva, es relaxin les mesures al voltant d’aquest sector econòmic fins a la nova situació que avui s’estrena: la possibilitat d’un servei ininterromput a l’exterior dels locals i amb dues pauses per a la ventilació a l’interior. Així ho va explicar el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, durant l’actualització de dades sanitàries ahir a la tarda.
Les novetats del nou decret que modifica les mesures al voltant de bars i cafeteries vénen marcades per una clara distinció entre el servei a l’interior i a les terrasses, per aquell element que el ministre insisteix a recalcar com a perillós pel que fa a la reproducció del virus com són els aerosols i els espais tancats, encara més freqüentats en aquesta estació de l’any, on el fred convida a tancar-se. D’aquesta manera, mentre que d’una banda es permetrà un servei seguit de 07.00 a 19.00 hores a l’exterior, a l’interior s’hauran de realitzar dues pauses d’una hora per ventilar el local. Concretament, el decret preveu que les aturades es facin entre les 12.00 i les 13.00 hores, i de 15.00 i les 16.00 hores. En qualsevol cas, en aquestes aturades, sí que es podrà seguir atenent als clients a les terrasses. Aquestes regles s’aplicaran de la mateixa forma en el cas que l’establiment també ofereixi servei de restauració.
Encara relatiu a bars i cafeteries, el ministre va anunciar que es prorroguen la resta de mesures que els afecten: els clients que podran seure per taula serà de màxim dos a l’interior i quatre a l’exterior; aquests hauran de mantenir la mascareta fins al moment de consumir i durant l’estona que romanguin un cop finalitzada la consumició; els establiments hauran de fer un registre dels seus clients; i s’haurà de mantenir la separació mínima estipulada entre taules.
Tanmateix, Benazet va compartir que, per tal que hi hagués una modificació dels comensals per taula, s’hauria de canviar de fase en relació amb la situació epidemiològica, una situació que, malgrat que la tendència és a la baixa, encara no es dona.
Sense resposta catalana
Per la seva banda, el conseller d’Interior de Catalunya, Miquel Sàmper, va fer referència ahir, en la roda de premsa posterior a la reunió del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (Procicat), que l’empitjorament de les dades epidemiològiques catalanes han «alentit» la decisió al voltant d’una possible equiparació d’Andorra a la comarca de l’Alt Urgell. De fet, aquesta evolució negativa també va provocar que no s’avancés en el pla de desescalada que la Generalitat tenia previst per aquest mes de desembre, i hagi deixat a l’aire la possible data de reobertura de la circulació a la frontera hispanoandorrana.
Per tot plegat, Sàmper va afirmar que les conselleries de Salut i Interior, en conjunt amb el Procicat, treballaran per tal de «tenir una resposta com més aviat millor».
Així, el ministre va declarar que «el conseller Sàmper s’ha mostrat amb voluntat pel reconeixement, però la situació epidemiològica els fa trontollar», i va afegir que «les notícies d’avui són esperançadores».
34 nous positius
En relació amb el balanç epidemiològic del Principat, Benazet va exposar que la xifra d’actius s’havia tornat a reduir, en concret en 21 persones, fins als 713. A més, els nous casos detectats van ser ahir de 34, fins al total de 7.084. Les altes eren 6.293, i la xifra de defuncions per la Covid era de 78 persones. Finalment, la taxa de reproducció era de 0,86.
Pel que fa a la pressió sobre el sistema sanitari, els ingressats a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell eren 20, dels quals 17 a planta i tres a l’UCI, dos d’ells sota ventilació mecànica.
I sobre la població escolar, les aules vigilades eren ahir un total de 80, 33 de forma activa i 47 passiva. A més, el cribratge als centres educatius havia permès detectar a quatre positius de formació professional, tres docents i un alumne, entre els 363 tests realitzats.