La Biblioteca Nacional va sobrepassar per primer cop les 2.000 consultes el 2019, segons es desprèn del resum estadístic de l’any passat publicat al número 23 de la revista Ex-libris i fet públic aquesta setmana. En concret, al llarg de l’any passat es van rebre un total de 2.018 consultes, corresponents a la suma de les rebudes a distància i de les fetes presencialment, i s’ha mantingut d’aquesta manera la tendència a l’alça. Els dos anys anteriors, el 2018 i el 2017, s’havia arribat a les 1.841 i 1.986 respectivament, fregant la xifra que finalment es va assolir al 2019. El material més consultat ha estat l’hemerogràfic, tant d’actualitat com de caràcter històric, seguit de documents bibliogràfics al voltant de l’economia i el dret, i la geografia i la història.

En contraposició, el nombre de préstecs va patir un lleuger descens; d’una banda, per la retirada de nombrosos materials d’aquest servei per garantir-ne la preservació; i de l’altra, per l’augment de consultes in situ. Les matèries més prestades van ser l’economia i dret, geografia i història, i llengua i literatura. A més, també es va reduir el nombre de sol·licituds de carnet de préstec, amb un total de 24 al llarg de l’any passat.

En relació amb el seu web, el recull estadístic del 2019 detalla que es van registrar un total de 1.935 sessions obertes, durant les quals es van visitar 3.197 pàgines, que també suposaria un «descens evident de la consulta», segons es recull al text. En aquest sentit, al mateix informe s’apunta al seu disseny estàtic i poc funcional com a causa que la majoria d’usuaris es dirigeixin directament als treballadors del centre per fer determinades consultes.

1.500 nous documents  

Pel que fa a la col·lecció en xifres, al llarg del 2019 van incorporar-se al fons un total de 1.596 documents de caràcter monogràfic, dels quals un 42,60% provenien del Servei de Dipòsit Legal. El mateix percentatge provenia de donatius, seguit d’un 7,85% procedent de compres. El 2019 van ingressar un nombre «molt baix» de documents audiovisuals, la major part dels quals procedien del Servei de dipòsit legal i de donatius. Pel que fa als recursos electrònics, per primer cop els que van entrar a través del Servei de dipòsit legal i els que es van incorporar al fons a partir de recerques es van equiparar, cosa que indica que els editors de materials digitals estan «molt més informats i conscienciats» sobre l’obligatorietat de dipositar els materials que produeixen.

Per últim, és destacable que el nombre de dipòsits legals sol·licitats al llarg del 2019 va ser de 686, xifra que va significar un augment lleugerament superior al de l’any anterior, i que donava continuïtat a la tendència a l’alça acumulada els darrers quatre anys, mentre que el nivell d’acompliment assolit va ser d’un 78,71%. El nombre total de codis ISBN sol·licitats l’any passat va ser de 108, xifra lleugerament inferior però dins de la mitjana anual, va informar l’ANA.