L’escriptor i enginyer industrial Albert Salvadó va morir ahir als 69 anys. Nascut a Andorra la Vella l’any 1951 i després de superar un càncer, Salvadó va escriure contes infantils, assajos i novel·les. En aquest darrer àmbit, de novel·la negra, és l’autor d’obres com El rapte, el mort i el Marsellès, que va ser Premi Sèrie Negra de l’any 2000, o Una vida en joc, dedicada al Casino de la Rabassada.

En relat d’anticipació disposa d’obres com Un vot per l’esperança, que va merèixer el títol d’obra triada en l’I Premi Internacional de Novel·la Plaza & Janés en 1985, o la celebrada L’informe Phaeton. I en ficció històrica posseeix títols tan coneguts com, per exemple: El mestre de Kheops, Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 1998, L’anell d’Àtila, Premi Fiter i Rossell 1999, Els ulls d’Anníbal, Premi Carlemany 2002, La Gran Concubina d’Egipte, Premi Néstor Lujan 2005, la trilogia dedicada a Jaume I el Conqueridor (2000) formada per: El punyal del sarraí, La reina hongaresa i Parleu o mateu-me o la trilogia dedicada a Alí Bey (2004) formada per Maleït català!, Maleït musulmà! i Maleït cristià!. 
Així, l’andorrà va ser descrit com «revitalitzador de la novel·la històrica en llengua catalana», tot i que compta amb obres publicades en diversos idiomes: espanyol, català, francès, anglès, portuguès, grec, txec o eslovac.

A més, l’escriptor Albert Salvadó també va ser conseller de Cultura al comú d’Andorra la Vella pel Partit Socialdemòcrata (PS) a principis de segle. En concret, va exercir entre els anys 2003 i 2007 i va ser president del grup entre els anys 2000 i 2004.