En resposta a la pregunta que va formular el conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) Roger Padreny en relació amb el posicionament de l’Executiu davant el projecte de construir un aeroport al país, el cap de Govern, Xavier Espot, va informar que des de la Cambra de Comerç s’han encomanat dos estudis a l’Organisme d’Aviació Civil Internacional (OACI) «sobre la facticitat de la infraestructura». En concret, va explicar que els textos tenen caràcter qualitatiu i que, per tant, no són projectes de viabilitat,i  va apuntar que els estudis contenen informacions com «el càlcul dels mínims d’operació, la valoració amb simulador de maniobres, la facticitat de les pistes i el compliment de diverses normatives». En aquest sentit, va considerar que «com que els documents presentats no corresponen a un projecte de viabilitat, el Govern no pot emetre una opinió favorable o desfavorable sense tenir-ne la valoració». En la mateixa línia, Espot va afegir que en relació amb les conclusions dels informes «si la valoració acabés sent positiva, seria necessari, després, elaborar estudis complementaris per valorar la viabilitat de la hipotètica infraestructura» i va posar exemples de les anàlisis en qüestió: estudis de necessitat i d’eficiència, estudis meteorològics, relacionats amb la construcció, amb l’impacte mediambiental i altres d’avaluació i mitigació de riscos.

A banda d’això, el cap de Govern va reiterar que el programa Horitzó 23, creat per definir les línies d’actuació de l’Executiu pel temps que queda de legislatura, «diu que apostem, de manera prioritària, per l’Aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell», i va explicar, en aquest sentit, que «s’han fet passes endavant en aquesta direcció. S’està treballant perquè aquesta infraestructura aeroportuària sigui operativa i viable». També va considerar, però, que «això no és incompatible amb altres infraestructures».

Estacions amb reglament propi

Tal com va explicar el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, les estacions d’esquí podran emetre els seus propis reglaments en relació amb la reguació presentada recentment sobre l’esquí de muntanya i decidir, en aquest sentit, si aposten per fer comprar forfet a les persones que vulguin practicar esquí de muntanya dins dels dominis esquiables. Gallardo va explicar-ho després que el líder del PS, Pere López, demanés a la cambra, quina opinió té el Govern en relació amb el Forfet Natura i en base a quin text legislatiu se sustenta. També va demanar per què el Govern no ha elaborat una llei que reguli drets i deures dels usuaris dels dominis esquiables, així com l’element sancionador relacionat amb la pràctica de l’esquí esmentada dins de les estacions.

Gallardo, en la mateixa línia, va explicar que la potestat per decidir si les persones interessades podran practicar esquí de muntanya als dominis és de les mateixes estacions: «El Govern ha de respectar la creació i l’emissió de producte de les estacions, ja que forma part dels drets de les mateixes», i va explicar que «el forfet se sustenta sobre l’esquí de muntanya i altres activitats de neu que poden desenvolupar-se dins dels camps. En relació amb les sancions, Gallardo va apuntar que «el decret del 2020 d’aprovació del reglament no contempla cap sanció, sinó la mateixa que ja es preveia: «Si a requeriment del personal no es presenta forfet, el practicant haurà de satisfer dues vegades el preu del mateix». Finalment, Gallardo va apuntar que «l’element busca ordenar i regular les pràctiques de neu. Cal garantir a les pistes d’esquí com un espai segur».

Protocols d’hivern

L’última pregunta que el PS va formular durant la sessió de Consell General anava relacionada amb l’opinió que «els protocols són de vital importància i fonamentals pels agents que treballen al sector turístic». En aquesta línia, López va apuntar que «després de la primera onada de la Covid-19 es va definir que a l’octubre calia tenir els protocols d’hivern tancats i al novembre encara no estaven definits». Així, va demanar al Govern «com expliquen aquests retards».

En aquest sentit, la ministra de Turisme, Verònica Canals, va explicar que «els protocols d’estiu i d’hivern han estat una prioritat pel Govern des de l’inici de la pandèmia. Tot l’aparell administratiu s’hi ha bolcat per donar solucions concretes i garantir premisses acordades». Així, va considerar que durant tot aquest temps l’Executiu ha vetllat per trobar l’equilibri entre la salut i l’economia i va considerar que «per gestionar una pandèmia, cal tenir en compte la situació epidemiològica del moment. Sempre hem tingut una escolta activa per aportar solucions eficaçes davant de situacions problemàtiques». En la mateixa línia, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va explicar que «quan es parla de protocols s’ha d’entendre la situació. Estem en una pandèmia d’una malaltia poc coneguda i que va variant cada dia. A vegades hi ha protocols i aspectes que malauradament afecten el sector turístic i a la nostra estratègia».