Davant l’anunci fet ahir per part del grup parlamentari socialdemòcrata que estudia dur al Tribunal Constitucional (TC) la rebaixa al 0% del percentatge de cessió en sòl urbà consolidat i l’excepció de certs requisits d’habitabilitat, dues mesures que preveu la llei de mesures urgents aprovada la setmana passada pel Consell General, el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va defensar la utilitat d’aquestes dues polítiques i manifesta que «no hi veu la inconstitucionalitat» d’aquestes.

Així, Filloy va explicar que la rebaixa de la cessió, una decisió que poden prendre els comuns si volen, és «una mesura temporal, que està acotada en el temps i per una finalitat social molt concreta», com és la de fer que hi hagi «més habitatge de lloguer al mercat». Creu que aquesta rebaixa pot fer que si algú s’estava plantejant tirar endavant un edifici, ho faci, i recorda que la norma estableix que hagi de ser per a lloguer i per un període de deu anys. Així, el ministre va ressaltar que si aquesta rebaixa fos inconstitucional també ho hauria de ser el fet que qualsevol comú rebaixi el percentatge de la cessió prevista al pla d’urbanisme, per exemple, del 15 al 10 o el 5%, ja que aquells que han pagat el 15% podrien considerar que se’ls perjudica. A més, va argumentar que no s’envaeixen «les competències que atorga la Constitució ni la llei de limitació de competències perquè ampliem el marge, però cada comú decideix sobiranament quin és el percentatge que aplica».

Pel que fa a l’altra mesura, va defensar que el que es busca és que hi pugui haver un canvi d’ús en certs immobles que per exemple avui en dia són hotels i es puguin dedicar a habitatges de lloguer. «Això no implica que no hagis de complir la normativa bàsica d’habitabilitat, és a dir, l’administració o els professionals que ho determinen no permetran que un pis surti o al mercat o al lloguer si no disposa de les condicions mínimes d’habitabilitat», va subratllar el ministre, tot afegint que el que recull l’excepció de la norma són «qüestions accessòries» i que en cap cas afectaran que els habitatges resultants no siguin «dignes». «Certs criteris es poden relaxar aportant habitatges habitables, amb seguretat i dignitat», va matisar, negant que aquesta excepció vagi en contra del dret a l’habitatge com argumenta el PS. A més, va afegir que es permetrà rehabilitar edificis que avui en dia estan buits, per exemple els dels nuclis antics, i que d’una altra manera no podrien ser reformats perquè no poden, entre altres exigències, comptar amb places d’aparcament. Així mateix, va incidir que això no representa «cap pas enrere», ja que la norma per a la construcció d’obra nova o d’altres rehabilitacions continua sent molt exigent, de fet, va afirmar que Andorra és «un dels països més exigents en eficiència i accessibilitat».