La Batllia ha admès a tràmit la querella criminal interposada per un dels germans Cierco contra els principals responsables del Govern de Toni Martí, inclosos el mateix excap de Govern i els exministres Jordi Cinca i Gilbert Saboya, a més de qui era la directora del supervisor financer (AFA) el març del 2015, Maria Cosan, el president de l’AREB, Albert Hinojosa, i el responsable del Govern per delegació de l’AREB de la BPA intervinguda, Òscar Gelabert. En la querella, Cierco els acusa a tots ells d’un delicte de prevaricació per haver agafat les regnes del banc «de manera arbitrària», tal com està previst i tipificat a l’article 372 del Codi Penal i que pot ser castigat amb fins a 10 anys de presó.

La querella, que consta de 46 pàgines i a la qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, ofereix a la Justícia els antecedents necessaris per «poder entendre i copsar el contingut d’aquesta querella i la magnitud que ha presentat tot l’entremat del qual s’ha vingut a denominar l’afer BPA». Així, es recorda que el banc «ha estat sotmès des de sempre a les indicacions, normativa i control dels supervisors andorrans en relació als sectors bancari i financer», de manera que «mai, durant tot aquest temps, va haver-hi cap mena d’incompliment» en les inspeccions escaients dutes a terme tant per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) –avui AFA– com per la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand). 

Així mateix, s’evoca a la nota verbal del govern dels Estats Units del 26 d’agost del 2014, «per la qual s’advertia de la manca de regulació dels moviments de dipòsit en efectiu en el sistema financer andorrà en general». En aquest punt, es recorda que la Uifand va investigar el cas dels veneçolans, i que va ser «la pròpia justícia andorrana la que va desbloquejar els fons després de gairebé dos anys d’investigació sense cap resultat i sense que hi hagués formalitzada una acusació de blanqueig». 

D’altra banda, es fa menció al cas Pujol i a l’herència de l’avi Florenci, de la qual només es va demostrar que «una petita part» va arribar a BPA, mentre que la resta estava dipositada en comptes d’una altra entitat del país. «Per les ocultes raons que sigui, a les autoritats andorranes els va interessar el desmantellament de BPA, manifestament per acontentar les autoritats espanyoles en la seva guerra contra els ideals independentistes, essent l’expresident Pujol un dels objectius de l’Operació Catalunya», assenyala la querella.

En total, hi ha 14 punts en què es detallen les intervencions individuals de tots els implicats, posant especial èmfasi en Martí, a qui es culpa de «mirar cap a un altre costat» davant les acusacions del FinCEN, l’agència del Tresor dels Estats Units que lluita contra els delictes financers i que va titllar BPA d’una «preocupació de primer ordre en blanqueig de capitals». A més, Cierco considera que l’excap de Govern va tramitar la llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries «en dubtosos terminis» que «cal esclarir».

Amb tot, ara és el torn de la Justícia que haurà d’investigarà uns fets que, com reconeix i avança l’aute d’admissió de la querella, «poden ser constitutius de responsabilitat penal».