Les empreses de prevenció de riscos laborals han adquirit més rellevància a mesura que s’estenia el virus SARS-CoV-2 pel país i es manifestava la necessitat de desenvolupar mecanismes i protocols per garantir la seguretat als llocs de feina. Tanmateix, aquesta situació ha evidenciat la importància de definir aquesta activitat, una reivindicació del sector ,des d’on asseguren que aquest fet ha afectat molts negocis. «Com que no està regulat, hi ha hagut empresaris i empresàries que han vist que això no serveix per res i ara s’han vist obligats a contractar», exposava el director de Mutuand, Aureli Arribas.

L’increment de feina ha fet veure les mancances del sector de prevenció i risc en el treball, ja que «s’ha vist que no tots els serveis tenen uns estàndards de qualitat òptims», assenyalava Arribas, tot llançant una pregunta: la teva empresa ha generat documents informatius, assessorat o difós què s’havia de fer davant la covid?

Des de la companyia que dirigeix Arribas es van treballar els reglaments en matèria de salut pública decretats pel Govern, filtrant-los i adaptant-los així a les necessitats de cada client. Per part de la consultora Unida Qualitat i Prevenció, així com Europrevenció, empreses consultades per EL PERIÒDIC, també es va oferir aquest servei informatiu des de l’inici del confinament, a mitjans del mes de març. «Hem tingut més feina que mai», afirmava la directora general d’Unida, Helena Millán, que assegurava que el volum de feina es manté. A més, va destacar que hi ha hagut moltes demandes en relació amb la interpretació dels decrets i que «la nostra funció era de pedagogia perquè tothom fes el que marca la llei, les mesures, els reglaments i tot el que ha anat sortint per part del Govern». Per assolir-ho i anticipar-se, els professionals d’Unida van informar-se amb les guies espanyoles i franceses en tant que «Espanya té un Institut de Seguretat en el Treball i estan més acostumats a fer reglaments», va manifestar. Per la seva part, el director d’Europrevenció, Josep Maria Gabarnet, va confirmar que l’increment de feina ha estat en l’àmbit d’informació i va preveure que enguany «hauríem de tenir una disminució de l’accidentalitat».

13 accidents laborals diaris

Segons Gabarnet, Andorra està molt per sobre en relació amb el nombre d’accidents laborals dels estats de la resta d’Europa –una mitjana d’entre 12 i 13 accidents laborals diaris– ja que va apuntar que dins d’aquesta qualificació s’inclouen els accidents físics, les malalties professionals i les patologies. Amb la propagació del coronavirus, els directius dels serveis de prevenció de riscos auguren un increment d’aquesta xifra. «Els físics i les patologies potser baixaran, però les malalties poden pujar perquè el personal sanitari que contrau la Covid-19, es considera malaltia professional i, per tant, és un accident laboral». A més, també valoren un increment en la partida de malalties psíquiques, coronàries o neuronals, a part de la mateixa malaltia, per les «seqüeles a mitjà i llarg termini» que deixa o a causa de «l’augment d’estrès pel desconeixement o la por del treballador» davant la pandèmia. De fet, el 2010 la Unió Europea (UE) ja va declarar que l’accidentalitat psicosocial és un dany constantment a l’alça. 
En relació amb aquesta qüestió, Arribas va destacar que convé detectar l’estrès laboral i els riscos ergonòmics d’un ambient de treball «que no són tan visuals i pràctics» com els riscos físics. D’aquesta manera, va insistir en el fet que cal diferenciar entre els centres de prevenció aliens i els de salut laboral «com la resta d’Europa», on «s’ha acabat regulant» per fer-hi incidència.

La manca de la cultura preventiva al Principat, deia Arribas, és el motiu que els serveis no estiguin ben dimensionats, regulats i els faltin recursos per «analitzar l’origen dels accidents». «No es fa una incidència concreta del motiu, que implica conscienciació per part de l’administració pública, dels assalariats, les empreses i tots els sectors, també dels de prevenció aliens», concloïa. Per la seva banda, Millán criticava que a l’actual legislació seguretat i salut en el treball, que data de l’any 2008, «li manquen molts reglaments i desenvolupament». El darrer reglament que complementa la llei va ser aprovat pel Consell General l’any 2019.

I és que, malgrat que un dels propòsits de la llei era la reducció d’accidents laborals, els experts destaquen que hi ha àrees que no s’estan desenvolupant amb insistència, com són la part d’ergonomia i psicologia. No obstant això, van confirmar que «el compliment mínim de la llei s’està fent» i celebren que arran de la pandèmia «els serveis de prevenció som més visibles perquè [les empreses] han vist que hi ha unes mesures, unes obligacions i calen protocols interns». Així, Millán emfatitzava que «la gent està entrant més en el seu compliment».

Beneficis per l’Estat

«Està demostrat que cada euro que s’inverteix en promoció de la salut, equival a quatre euros d’actuacions correctores, quatre euros que t’estalvies de l’hospital», deia Arribas en relació amb la potenciació i regulació d’aquesta llei. «Queda molta feina que pot ser a curt i mitjà termini», afegia Millán, que també coincidia amb el directiu de Mutuand en el fet que els serveis de prevenció poden donar suport a les campanyes de salut pública per tot el país. «Si estem ben muntats, podem detectar quins indicadors de risc tenen els assalariats, disposar de dades epidemiològiques que poden definir campanyes de salut pública», recalcava Arribas.

Per aquest motiu, des de Mutuand van celebrar el fet que el ministeri optés per fer ús del servei de salut laboral per al desenvolupament dels cribratges als treballadors. Per la seva part, Europrevenció i Unida fa gairebé dos mesos que ja ofereixen tests d’antígens, a través d’un proveïdor farmacèutic, i van destacar que la iniciativa ha tingut molt bona rebuda.