Condemnat a dos anys de presó condicional, amb un període de suspensió de quatre anys, un home que va hipotecar un pis, un traster i dues places de pàrquing d’un edifici que era de la propietat d’un dels seus socis. El Tribunal de Corts el va jutjar per un possible delicte d’apropiació indeguda i el va acabar determinant autor d’un major d’apropiació deslleial. Així, va determinar que l’home restitueixi les unitats immobiliàries o bé  que pagui 305.518 euros a l’afectada, una petició de l’acusació particular, qui va reclamar l’import dels costos processals i que l’home retornés els béns en el màxim d’un any. En concret, va fixar sis mesos per fer la inscripció del pis a la seva clienta i, en cas de no complir-se, donar un termini de sis mesos més perquè l’home l’indemnitzés amb l’import corresponent al valor del pis.

El condemnat va reconèixer durant el judici que no va comunicar a la propietària dels immobles que els hipotecaria, ja que estava patint una situació econòmicament complicada i es va veure obligat a fer-ho «amb tot el seu patrimoni». A més, l’home va afegir que el pis «es va comprar de paraula». La seva defensa va sol·licitar la pena mínima per haver comès aquest delicte, que és d’uns tres mesos de presó condicional, i va ressaltar que no es podia imposar una multa en concepte de responsabilitat civil «fins que el pis no es perdi». Així, la defensa de la propietària va emfatitzar en la necessitat de fixar un termini perquè «la meva clienta no pot estar 20 anys a veure què» quan «es pot quedar sense pis i sense diners», apuntava.