El Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere (Savvg) ha rebut entre l’1 de gener i el 30 d’octubre 311 dones: 160 corresponen a casos nous, 108 a prevalença i 43 a reobertura d’expedient. La cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, va alertar que aquesta, però, «és només la punta de l’iceberg, ja que es tracta únicament a les demandes ateses pel Ministeri d’Afers Socials, però segur que n’hi ha moltes més». Entre aquestes 311, destaquen les que es van produir entre els mesos d’abril i juny (corresponents al confinament), quan van aparèixer 70 casos nous, 34 més que l’any passat. Pel que fa a les característiques de les dones, Porras va destacar que el 37% té entre 28 i 39 anys, el 27% entre 40 i 51 i, «la dada més preocupant», el 15% entre 18 i 27. «Això és un drama perquè demostra que en les franges d’edat més joves, la violència masclista continua present i cal continuar treballant perquè és evident que no es tracta d’una cosa del passat. La clau és l’educació, no només escolar, sinó també social», va observar la cap d’Igualtat, acompanyada del ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy.

Així mateix, un 31% d’aquestes dones està o estava casada amb l’agressor, el mateix percentatge (31%) que va decidir separar-se. Un 28% era soltera en el moment dels abusos i només un 4% va optar per divorciar-se. Quant a la situació laboral, la majoria d’elles (64%) era activa i un 10% va necessitar demanar la baixa. Per parròquies, Porras va assenyalar que les denúncies provenien principalment d’Andorra la Vella (34%), Escaldes-Engordany (25%) i Encamp (15%), uns percentatges equivalents al major volum de població del país. Finalment, el 52% de les víctimes va decidir acudir al Savvg per iniciativa pròpia, «fet que prova la consolidació del servei». 

Violència psicològica

En relació amb el tipus de maltractament, la cap de l’àrea va remarcar que qualsevol violació suposa maltractament psicològic, de manera que es van registrar 311 casos, seguits del físic amb 190, el social amb 174, l’econòmic amb 139, l’ambiental amb 97 i el sexual amb 68. En aquest punt, Porras va incidir en el fet que el maltractament sexual sempre resulta el menys comú en les estadístiques, encara que probablement sigui el que més es dona en la vida real. Però, a causa dels costums masclistes inculcats en la societat, «o bé no percebem que ens estan violant o bé no som conscients que allò és maltractament». Així, hi ha 97 dones que necessiten atenció psicològica, més 53 mares i 83 infants i joves. A més, des de l’Executiu s’han concedit 156 prestacions econòmiques a 104 famílies per un import de 159.069 euros.

Pel que fa a les denúncies, el 64% va optar per no acudir a la Policia, bàsicament «per l’existència d’un vincle molt important, com poden ser els fills entre víctima i agressor», de la mateixa manera que només 63 dones van demanar accés a la justícia gratuïta, de les quals se’ls hi va atorgar a 55. De les 311 dones, 140 van sol·licitar assessorament jurídic, 111 assessorament penal i 18 assessorament administratiu. 

Amb la voluntat d’erradicar aquesta xacra, des del Ministeri d’Afers Socials s’ha acordat una formació especialitzada en violència de gènere amb la Universitat d’Andorra (UdA), que després es traslladarà a 210 professionals del Cos de Policia, al SAAS, als comuns, al Col·legi Oficial de Psicòlegs i al Col·legi d’Advocats. Tanmateix, aquest curs s’han engegat accions preventives en l’àmbit educatiu, mitjançant tallers sobre violència de gènere a segon de segona ensenyança, d’assetjament escolar a tercer i d’igualtat a quart.

A més, el Govern ha adaptat en un format accessible i de lectura fàcil el Conveni d’Istanbul, perquè tots els ciutadans l’entenguin i tinguin ben presents quins són els seus drets, una iniciativa gairebé única a tot el món.