Ibon Navarro va ser entrevistat pel canal de YouTube 2 contra 1, que va publicar ahir la conversa amb l’entrenador del MoraBanc, que va parlar sobre la gestió del vestidor durant el confinament a causa dels nombrosos casos positius i sobre l’actualitat i el futur a curt termini de l’equip tricolor. Ara, el MoraBanc ja ha tornat a la competició havent guanyat els dos primers partits. «Hem tornat i això ja és fer-ho per la porta gran perquè teníem els nostres dubtes de com aniria això. La gent entra al camp i als dos minuts està demanant el canvi perquè van justets, però el fet d’haver tornat ja és un triomf», va declarar Ibon Navarro. L’entrenador va començar explicant el seu contagi, que va ser el primer, quan l’expedició andorrana es trobava a Bilbao abans d’enfrontar-se a l’Acunsa GBC, partit que va haver d’ajornar-se finalment. «El dimecres vam agafar el bus a Andorra i jo vaig anar tot el viatge amb l’ordinador i ja tenia dolor de cap, però pensava que era per les set hores d’autobús. A la nit seguia trobant-me malament i vaig decidir fer-me un test ràpid al matí següent i vaig donar positiu. Jo vaig agafar un cotxe de lloguer i vaig tornar sol a Andorra darrere de l’autobús. El diumenge, abans de viatjar a Saragossa, hi havia quatre jugadors amb símptomes i progressivament hi va haver més fins a 11».

Així doncs, des del club del Principat creuen que els contagis es van produir durant els partits anteriors: «Pels terminis en els quals ens hem mogut, creiem que jo m’he pogut contagiar a Rússia i que els jugadors es van contagiar durant el partit contra el Lietkabelis a casa perquè els seus positius van sortir dos dies després de jugar amb nosaltres i els nostres tres dies després». Així doncs, el tècnic va aprofitar per criticar les mesures del país rus: «Els que hem jugat a Rússia ja hem vist com estan allà les coses. No són massa disciplinats amb unes normes que a nosaltres ens semblen bàsiques com l’ús de la mascareta, la distància de seguretat o els pavellons buits. No sé si tot ve d’allà, però són moltes casualitats i jo crec que pot ser». A més, el preparador va afegir que la societat d’aquell país no està conscienciada amb la situació: «No estan els pavellons plens però hi ha molta gent. Veus al xofer que et porta al pavelló, que no porta la mascareta i li has de cridar l’atenció... Els hotels sí que estan preparats perquè hi ha un protocol de l’EuroLliga i l’EuroCup, però la societat en general viu una mica apartada de la realitat».

D’altra banda, l’entrenador del MoraBanc va ser preguntat sobre el treball durant el confinament de l’equip i les seves dificultats: «Els jugadors no contagiats han treballat a casa. Els altres tenien un pla, però l’anaven complint en la mesura que els símptomes els deixaven. Alguns van començar sent asiptomàtics i després van tenir símptomes, altres des del primer dia van tenir molta febra, altres només han perdut el gust i l’olfacte i altres només tenien dolors de cap que anaven i tornaven. Excepte Hannah i Jelínek, que són els únics que no s’han infectat, tots han fet el que han pogut», va manifestar Ibon, que també es va referir al contagi dels familiars dels jugadors: «Els que viuen sols, entre cometes, han patit menys perquè es podien moure per les seves cases, però els que vivim amb la família estàvem sols tancats a les nostres habitacions, però finalment, totes les parelles dels jugadors també es van contagiar. Jo he tingut la sort que la meva dona i el meu fill no ho van agafar».

Ara, amb tots els efectius recuperats, el conjunt tricolor afronta una marató de partits. Abans de l’aturada per la finestra de seleccions, el MoraBanc ha fet els deures amb nota havent aconseguit dues victòries contra l’Anvers i l’Herbalife Gran Canària, però en uns dies comença el més complicat: «Quan veiem el calendari de desembre, ens entra la rissa per no plorar. Són 14 partits en 33 dies. Farem un esforç per a donar amb la tecla i anar només a una o dues coses que ens ajudaran a competir. Haurem de desdramatitzar molt les derrotes perquè vindran molt seguides. No ens podem quedar ni amb les victòries ni amb la derrota perquè no hi ha temps». A aquestes dificultats, se suma la particularitat de viatjar des del Principat, fet que no deixarà temps per a entrenar i que és un desavantatge quan es juguen partits tan seguits de diferents competicions: «Això parlava amb Porfi (Fisach, entrenador de l’Herbalife Gran Canària). Nosaltres arribem a Barcelona i sembla que ja estem, però ens queden tres hores d’autobús. És acostumar-te a això i ja estem fets al que és Andorra. La gent es queixa perquè ha de venir un cop a l’any i nosaltres ho fem sempre que juguem».