Reforçar el personal del poder judicial és una de les necessitats que detecta l’informe del Servei d’Inspecció de l’Administració de Justícia (SIAJ). Ho va exposar ahir el Fiscal General, Alfons Alberca, durant el seu discurs en l’obertura de l’any judicial i ho va reconèixer el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, al declarar que «fa nou anys que estic aquí i no he tingut mai la plantilla completa». Per això, el CSJ va anunciar que s’està treballant conjuntament amb la Universitat d’Andorra (UdA) per desenvolupar uns cursos de formació per entrar a la carrera judicial.

Segons l’informe del 2020 sobre l’avaluació dels sistemes judicials europeus de la Comissió Europea per a l’Eficàcia de la Justícia (Cepej), la mitjana europea del nombre de magistrats del Ministeri Públic per cada 100.000 habitants és d’11,2, un fet que definiria una plantilla de nou fiscals en relació amb la població andorrana actual, tot i que actualment es troba composta únicament per set membres. Aquesta qüestió se suma a la dificultat que hi ha per cobrir les places vacants d’altres àmbits com batlles, secretaris generals i administratius, tal com també van acceptar el cap de Govern i exministre de Justícia, Xavier Espot, així com l’actual titular de la cartera judicial, Josep Maria Rossell.

«Hi ha dificultat per cobrir les places perquè hi ha pocs candidats i els processos són llargs perquè s’ha de dotar el candidat de les garanties necessàries a l’hora d’exercir la funció jurisdiccional o fiscal», va declarar Espot, que va recalcar la importància «d’anticipar i planificar a llarg termini». Per això, des del CSJ estan estudiant amb l’UdA preparar formacions de dos anys «més potents», a més, d’introduir una branca amb assignatures específiques al màster de dret amb l’objectiu que els candidats «passin les oposicions». S’espera que el conveni estigui enllestit entre finals d’any i principis de 2021 i que es valoraran els títols per accedir als càrrecs.

Segons va informar Casadevall, cal cobrir dues places de fiscals –que podrien pujar a quatre l’any vinent, a demanda de l’òrgan judicial–, així com ocupar cinc vacants de secretari judicial, perquè els professionals han passat a ser batlles. A més, encara queden per cobrir les 14 places que hi havia previstes per al 2020, ja que «el model és molt lent». «No les hem cobert perquè es va aprovar el pressupost al febrer, vam fer l’edicte al març i el vam haver de parar. A l’estiu fem el trasllat i a hores d’ara tenim els batlles amb formació», deia el president, que confiava que «d’aquí a un mes o dos ho tindrem tot cobert menys els secretaris judicials».

Més enllà de les dificultats que els aspirants compleixin els requisits o que aquests s’interessin per accedir a la Justícia andorrana, els períodes de formació s’interposen en l’agilització dels processos de selecció. Aquests oscil·len entre els sis i 12 mesos, que se sumen als quatre anteriors destinats a la revisió i qualificació de currículums. En ser preguntat sobre aquesta qüestió, Casadevall va declarar que veu «difícil reduir el període de formació», tot afegint que «és important és que quan traiem un edicte, si hem pogut preparar a gent abans, almenys els edictes quedin plens». En aquesta línia, Espot va emfatitzar en el fet que «s’han de dotar els candidats que guanyen el concurs de les garanties necessàries a l’hora d’exercir la funció jurisdiccional o fiscal».

Per altra banda, Casadevall va respondre a les crítiques del Partit Socialdemòcrata (PS) en relació amb el fet que no el considera un interlocutor vàlid. Així va etzibar que «el model és el que és perquè l’ha marcat la Constitució». Finalment va concloure que «els consellers són els qui ho poden moure si no els agrada».

El Govern treballa diverses modificacions legislatives per millorar l’administració

El dia 1 de maig és la data que l’Executiu vol que entri en vigor la modificació de la llei del Codi de Procediment Civil. El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va anunciar ahir que el text està molt avançat. «Algunes modificacions puntuals de tipus material concretes que ja estan pràcticament enllestides», recalcava, tot matisant que s’haurà de valorar «si tenim temps» que aquestes també s’incloguin en la modificació i que entrin en vigor el mateix dia 1. En cas de no ser possible, però, Rossell va avançar que esperen fer-ho efectiu a principis de l’any vinent. Quant a la llei d’accés electrònic, el ministre també va informar que és un projecte legislatiu que «pràcticament està acabat» i que convé «acabar de polir amb el Col·legi d’Advocats», amb qui Rossell va assegurar mantenir una «relació excel·lent» i «cordial» malgrat les crítiques emeses des de l’entitat. Per altra banda, va anunciar la creació d’una comissió per a elaborar una modificació molt extensa i de revisió del codi de procediment penal. «Això ens portarà una mica més de temps, però de cara a l’any vinent començarem a treballar en aquesta qüestió», va apuntar, així com en una de la llei de la jurisdicció i administració fiscal, que es preveu entrar a tràmit parlamentari a principis de l’any vinent. Per la seva part, el fiscal general Alfons Alberca, va reivindicar que cal modificar el codi penal per «adaptar-nos a aquelles figures que són reconegudes a escala mundial». Així va explicar que es tracta d’un problema de «tipificació» de les conductes delictives, posant d’exemple la corrupció privada o l’increment injustificat de patrimoni per part d’un funcionari.