En un informe d’11 pàgines i 104 punts, diferents Estats membre del Grup de Treball sobre l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides van presentar ahir les seves recomanacions a Andorra en matèria de Drets Humans. Així, tal com ja es va poder intuir en la sessió de la setmana passada, la despenalització de l’avortament i la lluita a favor d’una igualtat real entre homes i dones van centrar la majoria d’encomanaments.

Quant a la interrupció voluntària de l’embaràs, Montenegro, Mèxic, els Països Baixos, el Canadà, Dinamarca, Alemanya i Itàlia van proposar una legalització amb matisos, incloent-hi els tres supòsits bàsics, mentre que Islàndia i França en van demanar una de global, gratuïta i segura. A més, l’Estat gal va creure imprescindible garantir l’accés de dones i nenes a la salut i als seus drets sexuals i reproductius, una petició a la qual s’hi van sumar una quinzena de països més. Luxemburg va anar un pas més enllà i va exigir que no hi hagi obstacles en l’accés a la informació sexual i que l’Estat s’asseguri que les persones que treballen en aquest sector ho facin sense por a represàlies. 

«Assegurar-se que la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació envers les Dones (Cedaw, per les seves sigles en anglès) s’invoca i s’aplica a tots els sectors i a tots els nivells, en la legislació i la política» va ser una altra recomanació força repetida, a la qual l’Argentina va afegir que es creï un pla definitiu per aplicar-la, ja que aquest és un punt històricament «reiterat» per part del comitè. 

Burkina Faso, per la seva banda, es va focalitzar en la discriminació contra la dona i la violència domèstica i Islàndia va proposar «adoptar una estratègia integral plurianual, que inclogui mesures de prevenció i sensibilització, que reforci la protecció i l’assistència prestades a les dones víctimes de violència masclista». Així mateix, el Japó va suggerir promoure la participació de les nenes i les dones de qualsevol edat en la Ciència, la Tecnologia, l’Enginyeria i les Matemàtiques i empoderar-les perquè puguin participar i liderar d’una manera igualitària als homes qualsevol negoci. 

Destaca també la demanda de Cuba que va posar damunt la taula la creació d’un pla nacional per a la infància i l’adolescència, «que inclogui la prevenció i la participació comunitària per garantir una vida sana i segura per a infants i adolescents i, en aquest sentit, tenir en compte els impactes la pandèmia de la Covid-19 en famílies, comunitats i sistemes educatius i de salut». En una línia similar, l’Índia va apostar per «una promoció que protegeixi els drets de les persones amb discapacitat, prestant especial atenció als infants i les dones», i Portugal –d’acord amb la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat– va demanar «mesures concretes que garanteixin l’accés a la salut mental i a un suport psicosocial d’infants i adolescents, independentment de la situació econòmica de les seves famílies». 

Trencar el sostre de vidre

D’altra banda, països tan diversos com els Estats Units, Ucraïna, Myanmar, les Filipines, les Fiji o la República Dominicana, van coincidir a assenyalar la necessitat de continuar lluitant per eradicar la desigualtat entre sexes, tot remarcant la justícia que homes i dones cobrin el mateix sou per fer la mateixa feina. 

Tal com ja va recomanar la setmana passada, i segons el Conveni Europeu de Nacionalitat, França va insistir en una modificació de la Constitució que permeti la doble nacionalitat i redueixi el nombre d’anys necessaris per adquirir el passaport andorrà. Una recomanació que va comptar amb el suport d’Espanya, exigint el dret a vot dels no andorrans per tal que «més ciutadans puguin participar en la vida política» del Principat.

Finalment, els Països Baixos van tornar a demanar que s’acabi «l’assetjament judicial» contra els defensors dels Drets Humans i les llibertats fonamentals al país, en referència indirecta a Stop Violències i la seva presidenta, Vanessa M. Cortés, i el seu litigi amb el Govern.