El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat va presentar ahir l’estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic, que es despenja de la Litecc, i recull un seguit d’accions i mesures a desenvolupar des d’ara fins a l’any 2050 per tal d’aleshores assolir la neutralitat carboni, és a dir, que hi hagi total equilibri entre les emissions i la capacitat de neteja del diòxid de carboni. En una roda de premsa, la titular de la cartera, Sílvia Calvó, acompanyada del director de l’Oficina d’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, van mostrar les principals línies d’acció del pla, que es va redactar amb la participació activa dels actors que formen la Comissió Nacional de l’Energia i del Canvi Climàtic.

D’aquesta manera, l’estratègia es desenvolupa en cinc programes diferents, i dins d’aquests, un total de 17 accions. El primer és un programa de descarbonització, que inclou iniciatives per incentivar la transició energètica, adquirint més sobirania energètica basada en energia verda; la mobilitat sostenible, fomentant l’ús per exemple de vehicles elèctrics; una agricultura i gestió forestal que presti servei a l’ecosistema més enllà de l’activitat tradicional; la promoció de l’economia circular; i compartir el coneixement sobre la indústria amb la finalitat de tenir una millor representació en el seu ús.

El segon programa és sobre l’adaptació al canvi climàtic per augmentar la resiliència del país, que inclourà projectes com el de l’aprofitament del sotabosc per a biomassa que preparen els comuns. El tercer crea eines de fiscalitat per, tal com va descriure Miquel, «catalitzar» a transició energètica. D’una banda, desenvolupant el mercat de crèdits carboni –un mecanisme ja previst al Protocol de Kyoto–; i de l’altra, creant un Fons Verd que permeti finançar gran part de les activitats previstes pel reglament.

El quart programa inclou la transició social, és a dir, un conjunt d’accions destinades a elevar el coneixement de la ciutadania al voltant de l’emergència climàtica i totes les mesures que s’aniran implementant al respecte per a mitigar-la. I el cinquè i últim programa inclou el reforç de la innovació de la tecnologia i el coneixement que puguin impulsar aquestes polítiques.

Evidències al clima

Aquesta estratègia també inclou elaborar una diagnosi inicial i periòdica al voltant dels efectes del canvi climàtic al Principat. En aquest sentit, les dades recopilades pel darrer decenni, des de 1970 fins a l’actualitat, indiquen que la temperatura a Andorra ha crescut en 0,36 graus. A més, també s’ha observat respecte de la precipitació anual, que aquesta ha disminuït en el mateix període en 48,2 m/m. Aquesta tendència, segons Miquel, «tindrà impactes a casa nostra», com poden ser l’augment dels fenòmens meteorològics extrems.

Així, tal com va apuntar el director de l’Oficina de l’Energia, l’impacte més gran podria anar directament sobre els recursos hídrics, en el sentit que se sumen ambdós factors: un major procés de vaporització a causa de l’augment de la temperatura i un menor cabal dels rius per les precipitacions menys abundants.

D’altra banda, observant l’origen d’aquestes emissions, es veu que més del 90% sorgeixen del sector energètic, amb un pes important per a la mobilitat, tan interna com la derivada del turisme, pel que fa a la produïda per combustibles fòssils, el 100% dels quals és importat. Tanmateix, de l’energia que ara genera el país, consistent en un 20% de l’elèctrica, el major emissor són els sistemes de calefacció. En qualsevol cas, les masses forestals juguen un paper clau en la capacitat embornal del territori.

Tant Calvó com Miquel van destacar que la majoria de les mesures van en concordança amb les iniciatives incloses a l’H23 en relació amb els pilars de Benestar i cohesió, Economia i innovació, i Aliances pel canvi. A la vegada, aquest pla dona compliment a alguns dels acords internacionals adquirits per Andorra en el marc de la lluita mundial contra el canvi climàtic, i s’adscriu principalment a tres de les 17 ODS de les Nacions Unides: el 7, energia assequible i no contaminant; l’11: ciutats i comunitats sostenibles; i el 13: acció pel clima.