El Consell de Ministres celebrat ahir va aprovar un decret d’ordenació i racionalització dels recursos humans de l’Administració general. Tal com va descriure la ministra de Funció Pública, Judith Pallarés, en la roda de premsa posterior, l’objectiu de la mesura és implementar alguna de les modificacions que s’han fet arran de la crisi provocada per la Covid-19, per exemple pel que fa a la mobilitat de treballadors entre departaments, fent un primer estudi de les necessitats de cada àrea. Així mateix, es pretén dotar als treballadors d’eines per flexibilitzar les seves jornades laborals, que puguin suposar, a més, un estalvi econòmic. 

En qualsevol cas, la ministra va reiterar que aquests moviments no es traduiran en cap cas en acomiadaments dels treballadors públics. «No perillen llocs de treball, el que s’haurà de fer és adaptar-los», va assegurar Pallarés, que també va exposar que el camí a seguir és el «d’avançar en la capacitació digital», i en conseqüència, «s’adaptaran alguns llocs de treball». «Tinc la sensació que quan es parla de supressió de llocs de treballs es parla d’acomiadament, i el que ha succeït és que hi ha llocs que ja no existeixen», va reiterar la ministra, que va reflexionar que la via és «transformar els llocs de treball en alguns que siguin més necessaris».

Mobilitat a l’Administració

Amb caràcter de reglament, el decret s’ha disposat en tres capítols. El primer, tal com va detallar Pallarés, vol establir la necessitat d’aplicar aquests canvis i també plasmar l’esforç que els treballadors públics han fet durant la crisi pel coronavirus i al confinament de la primavera, una situació per la qual «ningú estava preparat» però que aquests van poder enfrontar amb la premissa que «el treballador públic ha d’estar a disposició de la ciutadania, ho hem tingut molt present des del principi i ho hem aplicat».

De fet, la ministra també va aclarir que en aquesta planificació «no es preveu l’externalització», i que s’ha plantejat amb el supòsit que «serà una transició amb el temps i durant la qual els acompanyarem amb el canvi». «Començarem a poca a poc i veurem com s’efectua la transició», va especificar.

El segon capítol té en compte els projectes ja actius dins de la tasca de la simplificació l’Administració, que ja preveu accions de mobilitat dels recursos humans segons les necessitats, tal com va passar durant el moment més dur de la pandèmia. 

Flexibilitat laboral 

Finalment, el darrer apartat del pla, que s’ha previst que tingui una vigència fins al final de l’any 2021, si bé, algunes d’aquestes mesures es poden arribar a regular i fixar de cara al futur. Aquestes tenen a veure amb la flexibilització de les jornades laborals, i que Pallarés va especificar que «són de caràcter voluntari». En qualsevol cas, l’objectiu és poder gestionar amb major flexibilitat els recursos humans a la vegada que es beneficia la conciliació familiar i professional dels treballadors. 

La primera mesura comprèn la possibilitat de fer una redistribució horària, que permeti reconduir les hores en relació amb les guàrdies i hores extraordinàries, que podrien suposar una millor conciliació i una optimització dels llocs de treball. El següent punt preveu reduccions de la jornada d’una a quatre hores diàries amb la corresponent afectació proporcional a la retribució econòmica mensual i també de la tretzena paga. En la mateixa línia, també s’oferirà una reducció compactada de la jornada de fins a tres hores, igualment amb la seva proporcionalitat en la retribució, i que es podrà estructurar en fins a tres períodes a l’any, d’acord amb un còmput anual d’hores. A més, també es crea un permís per assumptes propis no retribuït, per un mínim d’una setmana i fins a sis mesos.

Per últim, dins d’aquestes accions per a flexibilitzar les jornades laborals, el decret inclou una regulació del teletreball amb tres elements característics. El primer és que s’hauran d’establir sistemes per fer un control diari de les tasques realitzades així com objectius setmanals per garantir el bon desenvolupament de la feina. El segon és que, sempre que no sigui per raons de confinament, es podrà realitzar d’un a tres dies a la setmana. El tercer i últim és que el treballador s’haurà de fer càrrec de disposar de tots els elements tècnics necessaris per de dur a terme la seva feina, si bé, tal com va assegurar Pallarés, de cara a les successives futures partides per material, es plantejarà adquirir elements de caràcter mòbil o portàtil per tal que, en cas que sigui necessari, els treballadors puguin endur-se’ls i no necessitaran recursos propis. 

D’altra banda, en relació amb aquest apartat, el que també pretén és poder decretar el treball telemàtic en moments puntuals, com pot ser en dies que nevi i es dificulti la mobilitat dels treballadors.

Aquest pla, segons va apuntar Pallarés, s’ha elaborat amb el suport dels sindicats.