El Cos de Banders té previst fer ús dels drons per a la gestió de la fauna salvatge al Principat. Tal com va explicar a EL PERIÒDIC el seu director, Ferran Teixidó, el cos ha de dur a terme una formació i, si el context de la pandèmia ho permet, la voluntat és començar a treballar amb aquesta eina de cara als primers mesos de l’any vinent.

La setmana passada, just abans de decretar-se el confinament perimetral a Catalunya, el Cos de Banders va tenir una trobada amb els Agents Rurals, on els van fer una introducció i els van mostrar algunes de les capacitats que tenen aquestes eines. Segons Teixidó, els catalans «porten gairebé tres anys treballant-hi» i l’utilitzen per tasques com el seguiment de la caça i la pesca, el control de focs, o fins i tot, en aquests dies de mesures de seguretat i nova normalitat, per fer un control de les zones naturals quan se n’ha restringit l’accés. «Som un cos molt similar en molts aspectes, i el que vam veure en aquesta formació va ser l’efectivitat que tenen els drons», va assegurar.

En qualsevol cas, el plantejament dels Banders és, inicialment, el d’utilitzar els drons únicament pel seguiment i control de la fauna salvatge, un fet que pot facilitar i «afinar» de gran manera la feina del cos, tenint en compte les característiques de l’entorn natural andorrà molt marcat per les muntanyes i els boscos. «Una feina que nosaltres faríem en tres dies, un dron te la pot fer pràcticament en 30 minuts, i a més, queda gravat», va exposar Teixidó.

D’aquesta manera, les primeres accions que els Banders podrien dur a terme amb el dron, si els tempos previstos es compleixen, serien els recomptes dels muflons i el seguiment del trencalòs, i ja més endavant, utilitzar-los també amb la cabana d’isards. Sobre la segona espècie, en perill d’extinció, el director del cos va recordar que ja es disposa de càmeres situades als nius, però que per la ubicació d’aquests, la seva col·locació i manteniment suposen un cost econòmic molt elevat. Així, tenint en compte que els drons poden incorporar càmeres tèrmiques o amb zoom, seria molt més pràctic fer-ne el control, a banda que són eines que «s’acaben amortitzant». 

Formació i reglament  

Però, abans de llançar-se a l’aire, el Cos de Banders haurà de dur a terme una formació pel pilotatge del dron i un protocol específic que es despengi del Reglament d’Aeronaus No Tripulades,  és a dir, pilotades remotament, aprovat al 2016 i que va prendre com a base les recomanacions emeses per l’Agència Europea de la Seguretat Aèria (EASA). 

Pel que fa a l’ús pràctic dels drons, Teixidó va explicar que «a l’hora d’aixecar un dron, hem d’estar en contacte amb Heliand; vull dir que no és alçar el dron així com així, sinó que s’ha d’informar, s’ha de fer un pla de vol, i un cop acabes, fer un resum de l’activitat i les hores de vol», va descriure. Així mateix, el director dels Banders va detallar que, segons ha pogut tenir constància, tant la Policia com els Bombers estan introduint també aquestes eines al servei.

La intenció de Teixidó és que els Banders puguin dur a terme a l’inici de l’any vinent, si bé, va reconèixer que actualment està tot molt obert a causa de la situació al voltant de la pandèmia i les restriccions canviants al respecte. «Amb hores de diferència, ja no hauríem pogut fer la trobada que vam fer», va posar en relleu el director. Però la voluntat és ferma i el projecte, si bé encara és «molt verd», ja pren forma. «Hem d’anar de la mà amb les noves tecnologies», va sentenciar Teixidó.