Els col·lectius feministes del país van rebre amb satisfacció l’esborrany del projecte de llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes que va presentar ahir el Govern, i que consideren que «és molt necessaria» i «tindrà la virtut  de corregir moltes desigualtats estructurals que pateixen les dones». I és que, en ple 2020, aquesta legislació arriba per determinar que «els poders públics han de remoure els obstacles [...] a través de polítiques públiques adreçades a garantir la igualtat d’oportunitats», segons especifica el text treballat per l’Executiu. 

Sense entrar en detall en els més de 70 articles i una vintena de disposicions que modifiquen altres lleis, demostrant la transversalitat de la regulació, la portaveu d’Acció Feminista, Antonia Escoda, va celebrar el fet que es «reconegui la necessitat que hi ha» i que es tiri endavant en un moment complicat, fent referència a la situació de crisi provocada pel coronavirus, en tant que «és un moment en què es poden fomentar les desigualtats». Tot i això, recalcava que cal seguir avançant i reivindicant drets i llibertats. «És una lluita contínua», apuntava, tot ressaltant la problemàtica de la bretxa salarial. De fet, aquesta discriminació s’expressa de diverses maneres com poden ser salaris més baixos, tipologies de contractes amb menys hores, l’ocupació de feines feminitzades o el trencament o complicació de la vida laboral quan s’és mare. En aquest sentit, Escoda va subratllar que s’hauria de determinar una baixa maternal i paternal igualitària, obligatòria i no transferible, per garantir que no es generen discriminacions indirectes a les dones. Per la seva part, l’altra portaveu de l’entitat, Aurora Baena, va assenyalar la importància «de les quotes perquè hi ha vegades que les dones no hi arriben». És una realitat que les dones es topen amb l’anomenat «sostre de vidre» per accedir a càrrecs de responsabilitat més elevats. El motiu són els estereotips que perpetuen els rols de gènere, uns valors que, alhora, continuen aquest problema de la qualificació professional «crònicament», considerava Baena. En relació amb la qüestió, la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Montse Nazzaro, va manifestar  que «fa molts anys que reivindiquem que hi ha d’haver una llei de gènere específica».

Sense drets reproductius

Encara s’han de reunir per avaluar el text, però els col·lectius tenen clar que presentaran l’esmena per incloure la despenalització de l’avortament a la llei que es vol entrar a tràmit parlamentari abans del Nadal. «És evident que és un dret fonamental i que anem tard», deia Nazzaro. En matèria de salut es contempla garantir el servei d’atenció però no el reconeixement de drets reproductius i sexuals de les dones no desitgin un embaràs.