L’Executiu va presentar ahir a la tarda l’esborrany del projecte de llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes. El text, que entrarà a tràmit parlamentari abans de Nadal, quan estava previst fer-ho a la primavera de l’any vinent, estarà obert a aportacions fins al dia 17 d’aquest mes i es preveu aprovar per Consell de Ministres el dia 2 de desembre d’enguany. El secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons, va apuntar que ja existeixen alguns protocols i legislacions que garanteixen la igualtat jurídica, amb l’objectiu d’eliminar la desigualtat estructural per raons de gènere o per sexe, però va subratllar que aquesta nova llei s’encamina cap a l’assoliment d’una «igualtat efectiva». Per això, també tindrà un règim sancionador que qualifica les infraccions en tres graus: lleus (entre 100 i 500 euros de multa), greus (d’entre 501 i 3.000 euros) i molt greus (entre 3.001 i 24.000 euros). La normativa està adreçada a l’Administració Pública; les empreses privades; les relacions laborals, així com els mitjans de comunicació, empreses de publicitat i audiovisuals, ja que el projecte preveu aplicar mètodes i instruments per garantir la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits. Així mateix, també inclou adoptar mesures preventives o per detectar situacions de discriminació.

En aquest sentit, un dels punts destacables de l’escrit és la creació d’una figura d’agent d’igualtat que actuarà a l’Administració en el marc educatiu i de pedagogia. Aquest haurà de vetllar pel compliment de les polítiques públiques i els valors que contempla l’esborrany d’aquesta llei, així com supervisar el desenvolupament de les línies estratègiques per eliminar i corregir tota forma de discriminació, sota la vigilància del Govern.

Les empreses hauran de registrar les dades en relació amb la bretxa salarial i fer plans d’igualtat

En relació amb aquesta qüestió, les empreses hauran d’elaborar registres de dades amb perspectiva de gènere, de bretxa salarial i plans d’igualtat. En concret, en el cas de les empreses de 50 o més persones treballadores, estaran obligades a elaborar un pla d’igualtat d’una durada de quatre anys que articuli unes mesures i accions després de fer una diagnosi. La cap d’Àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, va ressaltar la importància d’establir protocols a les empreses per evitar l’assetjament per raó de gènere i sexual, que ja recull la Llei per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació que es va aprovar l’any passat, així com es fomenta amb la creació del guardó olympe de gouges per a la promoció de la igualtat en l’àmbit laboral. Ara però, més enllà d’incentivar, apuntava la cap, «donem la importància que les empreses han de tenir els protocols, que actualment són comptades». Des de l’àrea detallen que han actuat en dos casos de discriminació l’any 2019 i dos més el 2020, valorant Porras que «si l’empresa no té clarament marcat el circuit i aquest no és conegut per tots els treballadors i treballadores, la víctima no coneix quins són els seus drets a l’empresa». Així mateix, destacava la necessitat de fer-ne difusió. Per la seva part, en ser preguntat sobre els incentius de desenvolupar aquests protocols, que actualment es coneix que tenen poc més d’una dotzena d’empreses, Pons va assumir que s’està valorant oferir beneficis en l’àmbit fiscal, l’obtenció de guardons o tenir més punts de cara a una contractació pública.

Per altra banda, també es contempla que les formacions de tot el personal de les administracions, que ja preveuen alguns protocols, siguin obligatòries i es vagin  actualitzant. «Serà un aspecte per accedir a la funció pública», destacava Pons, tot afegint que s’impartiran als batlles, magistrats i cossos especials, als qui se’ls incorporarà temari amb perspectiva  de gènere a les proves per accedir als càrrecs.

La proposició de llei compta amb més de 70 articles, en vuit títols, dues disposicions addicionals, set de transitòries i 13 de finals que modifiquen algunes lleis vigents. Per exemple, de la justícia, de relacions laborals, de sanitat, per l’erradicació de la violència de gènere i domèstica o fins a quatre d’educatives. I és que des de l’Executiu van reiterar que es tracta d’una proposta transversal i que «comprén tots els àmbits d’actuació possibles», com són la participació política i social; l’ensenyament, l’educació i el lleure; els jocs, joguines i videojocs; l’accés a béns i serveis, o l’ocupació pública, entre d’altres. A més, van emfatitzar que impulsarà la creació de l’Institut Andorrà de les Dones, com a organisme que controlarà i avaluarà les actuacions dels públics i privats amb l’objectiu de promoure la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social.