El raonador del ciutadà, Marc Vila, lamenta que la nova llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments i de millora del poder adquisitiu, que va presentar el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, el passat 12 d’octubre, no contempli la verificació prèvia quan l’arrendador vulgui recuperar l’immoble per a ús propi o d’un familiar. «He demanat diverses vegades que sigui previ a fer fora al llogater i mantenen el mateix que l’any passat: fer-lo fora primer i fer un control administratiu a posteriori. L’Administració ho verifica una vegada l’has fet fora i si no ho compleixes, l’únic que interposa és una multa», explicava Vila. L’ús propi o la cessió de l’habitatge previstos en aquest apartat han de ser per a un període mínim de cinc anys.

A més, com a novetat, enguany la llei amplia la permissivitat de recuperar l’immoble per a ús d’un familiar de fins a segon grau de consanguinitat per adopció o afinitat en línia recte. D’aquesta manera, mentre que abans això implicava als pares, fills, avis, germans i néts de la persona interessada, ara es tindran en compte els conjugues, els mateixos del fill de la persona interessada, els pares, fills, avis i néts del cònjugue, així com els cunyats de l’interessat. «No és bona idea obrir encara més l’afinitat. Això, hauria d’estar limitat al mínim», valorava Vila, en especial perquè «hi haurà més persones que ho demanaran i faran fora els llogaters». «És un error», manifestava.

Més enllà de considerar-ho una «ocasió» perduda «perquè no es fes un ús impropi abusiu o una simulació de contracte», Vila va reivindicar que és un article que sol causar problemes d’interpretació. «És difícil, provoca dubtes i s’hauria d’haver aprofitat aquesta segona llei per aclarir els conceptes», deia. I és que, segons el raonador s’hauria d’haver optat per dificultar aquesta simulació del contracte encara que des de la Taula d’Habitatge, expressava, s’hagués exposat que «havien arribat pocs casos a l’Administració».

Per això, el responsable de defensar els drets dels ciutadans del país espera que «es puguin retocar» aquests paràmetres que inclou la llei quan entri a tràmit parlamentari. Una crida que envia als consellers generals amb l’objectiu que «quan es tracti de recuperar pisos per ús propi» es faci el control a priori, i no a posteriori, així com se suprimeixin els nous nivells d’afinitat «perquè serà la manera que no es coli cap abús i que el llogater estigui al pis».

Pròrrogues cada dos anys

En termes generals, però, Vila fa una bona valoració de la proposta legislativa. Així, durant una entrevista per a EL PERIÒDIC va apuntar la necessitat que es prorroguin les mesures fins que l’Institut Nacional de l’Habitatge sigui una realitat, que «estigui en ple funcionament i que els comuns hagin fet les promocions» que es considerin. Fins i tot, declarant que «seria més ambiciós» i optaria per renovacions cada dos anys: «donaria estabilitat» i «s’ha de protegir als llogaters fins que no hi hagi més pisos al mercat», valorava.

De fet, considera que un dels motius claus de les pròrrogues és el fet que incentivin a fer més mesures en matèria d’habitatge, un «dret bàsic», pel qual «s’ha de mantenir una estreta atenció i fer un seguiment súper estricte» fins a «deixar estabilitzat el mercat i treure’l de la problemàtica social interna tan important». En aquesta línia, Vila va contestar a les manifestacions d’alguns detractors de la llei. Per exemple, l’AGIA comentava a aquest mateix mitjà fa unes setmanes que «les modificacions puntuals any rere any no contribueixen a l’estabilitat esmentada». «Al contrari», responia el raonador, qui reivindicava que si no fos per aquestes «anar fent fora a gent i apujar els preus seria una estabilitat molt pitjor» en tant que «ho seria per a l’inversor» però parlaríem d’una «inestabilitat absoluta per la gent». Així mateix, anava més enllà i reclamava que no s’aturin les pròrrogues de les mesures, que titlla «d’imprescindibles», fins que es determinin les definitives i s’hagi construït o rehabilitat més habitatge social «si no es vol tornar en una situació d’angoixa i patiment a la gent». El motiu és que «aleshores el mateix mercat dirà que els preus no pugin».

Tanmateix, Vila va aclarir que aquesta mesura «no soluciona el problema sinó que el conté» amb relació al fet que convé regular el mercat, per exemple, fixant l’índex de preus. «Ara l’únic que poden fer els propietaris és seguir llogant al mateix preu que tenien, amb zero inflacions, això vol dir que no perden», subratllava, tot apuntant que és una mesura corrent a altres països europeus, que en un context de crisi socioeconòmica com l’actual per la Covid-19, «és perfectament assumible de l’interès global que els propietaris deixin de guanyar més a canvi que hi hagi una bona cohesió social per a tothom».

Pel que fa a la cessió a zero per part dels comuns va ressaltar que s’hauria d’haver exigit que els preus dels lloguers fossin «raonables». A més, va criticar que les mesures preses per les administracions comunals els darrers anys han estat «insuficients», que «són els que tenen més béns» i que amb la llei «és un bon moment per fer les seves iniciatives».

El raonador obre enguany uns 100 expedients en relació amb l’habitatge

En un altre ordre de coses, el raonador del ciutadà ha obert 94 expedients relacionats amb la problemàtica de l’habitatge des de principi d’any. En concret, 25 són consultes; 13 sobre les despeses i 31 per rescissions de contracte. La resta de qüestions són diverses, segons va explicar Vila, tot valorant «que aquest tema segueix present a la vida social». En aquest sentit, va manifestar que «desgraciadament» encara «segueix havent persones i empreses que envien cartes dient a la gent que se’ls ha acabat el contracte, que marxin i venen aquí angoixades». En aquests casos se’ls facilita la llei i se’ls informa que poden fer, així com que poden seguir un any més. Tanmateix, va reconèixer que ha baixat bastant el patiment de la gent amb les pròrrogues.