Any 2011. La Policia i els mitjans de comunicació informaven la ciutadania que s’estaven desenvolupant diverses estafes per Phishing, una pràctica per Internet que consisteix en la suplantació d’identitat en la qual els ciberdelinqüents es fan passar per una empresa o servei. Els casos habituals eren les entitats bancàries per enganyar i obtenir dades privades de l’estafat. Aquesta mala praxi va afectar un home que s’havia obert un compte bancari l’any 2010 i, un any després, va registrar la seves claus d’accés en una pàgina falsa. Poc temps més tard, va veure que s’havien retirat 2.911,60 euros a nom d’un altre home a qui no coneixia.

La Fiscalia demana que se li retornin els diners en concepte de responsabilitat civil, així com sol·licita una condemna de 12 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de quatre anys per a l’home que va rebre la transacció dels diners de la víctima del delicte. L’acusa d’un delicte major d’estafa electrònica.

Tant el perjudicat com el processat no van comparèixer a la vista oral davant del Tribunal de Corts celebrada ahir al matí a la sala de cúries número sis. Sí que ho van fer però, en el període d’instrucció. Abans de recórrer a la Justícia, l’home estafat va buscar per les xarxes socials el nom de la persona on s’havien enviat els seus diners i el va trobar. Va aconseguir contactar-hi i assabentar-se que l’home en qüestió va rebre l’ordre a través d’una aparent oferta de feina d’una empresa danesa que demanava que s’obrís un compte bancari en el qual li transferirien uns diners, dels quals es podria quedar el 10%. Després, tan sols havia de retirar la resta i enviar-la per Western Union, una companyia que ofereix serveis financers com l’enviament de transferències a l’estranger.

«Rep la transferència i la passa seguint les indicacions», va explicar la defensa del processat, tot incidint en el fet que «estava en situació d’atur i havia de ser un treball». El beneficiari d’aquest 10% del robatori no va informar-se per si la feina era lícita o sobre quina era la procedència dels diners. Mecànicament, va seguir les instruccions sense haver de manipular el compte bancari ni efectuar la transferència al compte que es va crear únicament i exclusiva per aquest treball en què li demanaven col·laborar. Per això, el lletrat que el defensa va constatar que no va cometre cap delicte i que, a més, va facilitar a la víctima tota la informació que tenia a la seva disposició i els correus electrònics per part de «l’empresa que el va contactar». «Demano l’absolució», concloïa. Pel que es coneix de l’estafador principal, aquest podria ser d’Ucraïna. Mentre que, segons els informes policials, la transacció que es va investigar del compte de la víctima s’hauria fet des de Barcelona. La sentència del tribunal es comunicarà el 9 de desembre.